Documents

En matèria d’habitatge a Manlleu estem davant de la crònica d'una mort anunciada des del dia en què es va fer públic el pacte entre Junts i PSC. 

Vam començar amb la vergonyant renuncia a la subvenció de més de 2 milions d’euros que permetia dotar a Manlleu d’habitatge de lloguer assequible, una solució per al greu problema de l'habitatge. També amb l’aturada del projecte de reforma de Can Xaran per acollir casos d’emergència social. Vam continuar amb continus girs retòrics en matèria d'habitatge però ni una proposta real executada. I hem arribat a la culminació amb el tancament de l'Oficina Local d'Habitatge, a corre-cuita i amb versions de les institucions implicades (a saber, l'Ajuntament de Manlleu i el Consell Comarcal d'Osona) contradictòries.

Des de la CUP ja ho vam anunciar fa mesos que aquest seria el proper pas de l'equip de govern.  I així ha estat. El passat 12 de febrer, la minsa, però necessària, útil i imprescindible política pública d'habitatge en favor d'aquest dret que es feia a la ciutat va tancar.

L’Oficina Local d’Habitatge no era la solució al gegantí problema de l'habitatge a Manlleu, però a pas de formigueta, acompanyava i donava suport a moltes persones (sovint en situació vulnerable) que ho necessitaven. Feia (i fa) falta molta més feina, però teníem un primer pas fet que, d'un dia per l'altre (bé, això per a la ciutadania perquè l'equip de govern ja fa mesos que té l'agenda política rumiada i pensada i que va en la línia de deixar enrere a moltes persones) l'equip de govern s'ha carregat.

Des de la CUP situem el dret a l'habitatge com un dels pilars fonamentals de les polítiques públiques (val la pena aprofitar per recordar que Junts i PSC també ho incorporaven, en el seus respectius programes electorals), una ullada a les dades de la memòria d'activitat de l'oficina del 2022 és suficient per veure la utilitat i necessitat d'aquest recurs.

El seu tancament, malgrat que la segona tinent d'alcalde Moreta, l'intenti defensar com una discrepància econòmica i tècnica amb el Consell Comarcal, respon a una clara, marcada i perillosa línia política. La de retrocedir en tot allò que no generi activitat econòmica. 

I bé, arribats a aquest punt, només ens queda seguir denunciant el retrocés en matèria d'habitatge que aquest equip de govern està executant, i seguir treballant i defensant el dret a l’habitatge a Manlleu.

Toni Rubia
Regidor de la CUP Manlleu

Des de la CUP Manlleu volem mostrar la nostra preocupació per la mala interpretació que va fer el consistori de la llei que regula les subvencions ACOL’s i que va comportar que quatre ciutadans/es de Manlleu no poguessin regularitzar la seva situació.

Les subvencions de la línia ACOL del Programa Treball i Formació del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) van destinades a pal·liar els requisits que cal complir de la llei d’Estrangeria per tal d’ajudar a les persones immigrades en situació administrativa irregular, ja que és un dels col·lectius més desprotegits i, per tant, amb més risc d’exclusió social.

Les subvencions consten de dues accions subvencionables: les de contractació laboral per contractes de treball a jornada completa durant 12 mesos i l’actuació d’acompanyament i suport a les persones contractades. Els objectius són facilitar l’adaptació i la formació en funció del lloc de treball i fer un acompanyament en l'adquisició de competències tècniques, bàsiques i transversals.

Les administracions locals i les entitats sense ànim de lucre es poden presentar a les subvencions i des del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) es dona suport per tal de guiar en el procediment a seguir durant les fases de gestió, execució i justificació de les accions. A més, el SOC té elaborada una guia per poder fer consultes sobre els diferents passos del procés. 

L’Ajuntament de Manlleu amb l’equip de Govern anterior format per ERC i Junts van decidir optar a aquestes subvencions un cop publicades pel Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 30 de desembre del 2022, per la qual s'obre la convocatòria anticipada per a l’any 2023 en relació amb les actuacions de la línia ACOL. Posteriorment, el 7 de febrer del 2023 la Junta de Govern Local va aprovar-ne la sol·licitud. 

Així comença un treball dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Manlleu i les entitats que acompanyen a les candidates per fer un procés de selecció de les persones que compleixen els requisits per optar a la subvenció. S’inicia doncs la tramitació de la subvenció i s’especifiquen els perfils necessaris per cobrir els llocs de treball, comunicant el nom i cognoms de les persones seleccionades. D’aquesta manera, les candidates poden obtenir l’autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals d’arrelament social i poden subscriure un contracte de treball, contribuint així a la seva inserció sociolaboral. És doncs, una oportunitat excepcional que permet a persones molt vulnerables regularitzar la seva situació administrativa. 

El 19 de maig de 2023 es va publicar al Tauler electrònic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, la resolució de l’atorgament provisional a l’Ajuntament de Manlleu. I el 30 de maig la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Manlleu va acceptar la subvenció de 139.035,12€. En la mateixa sessió, també es va resoldre que en cas que en la resolució definitiva d’atorgament no hi hagués cap canvi respecte a la provisional, es consideraria acceptada.

Finalment, el 21 de juliol, es va publicar al Tauler electrònic de la Generalitat de Catalunya la Resolució de les subvencions on hi constava que l’Ajuntament de Manlleu tenia aprovades 4 contractacions nominatives. 

El procediment va avançar amb el vist-i-plau del nou equip govern format per Junts i PSC, fins que el 21 de novembre la coordinadora de l’Àrea de Promoció Personal i Social, Salut Pública i Consum va emetre un informe on proposava la contractació del personal en el marc del Programa Treball i Formació, Línia ACOL.

Tot va avançar correctament i el 27 d’octubre, l’Oficina d’Estrangeria de la Subdelegació del Govern a Barcelona va atorgar la concessió d’Autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals als candidats, tenint un mes per formalitzar la contractació, cosa que no es produeix.

L’interventor va emetre un informe suspensiu amb reparament que va fer aturar el procediment de contractació. L’únic òrgan competent que podia aixecar aquest reparament era l'òrgan originari, és a dir, l’alcalde. Un cop aixecat aquest reparament, es podria elevar al ple per tal que es pugués debatre i en el cas d’aprovació, es compartiria la responsabilitat entre els membres del consistori que s’han compromès.

Al ple del mes de desembre la CUP vam manifestar la possibilitat de continuar treballant per fer possible la contractació d’aquestes persones entomant la responsabilitat legal corresponent en el cas hipotètic que hi hagués algun requeriment (cosa que no ha passat en cap ajuntament des de que s’accepten aquestes subvencions des de l’administració pública) i es va desestimar amb el greuge que això va comportar a les persones proposades per la contractació. 

La interpretació de la normativa per part de l’equip de Govern dibuixa la línia política d’aquest nou consistori de l’Ajuntament de Manlleu, sense tenir en compte la història de vida de les persones a les que s’havia fet un precontracte laboral i que no van tenir la voluntat i la valentia de materialitzar.

L’Ajuntament de Manlleu va tenir l’oportunitat de capgirar la situació de quatre persones que s’havien proposat després de tot el treball fet amb les entitats i amb les tècniques del mateix ajuntament. Degut a la deixadesa per part de l’equip de govern per acabar materialitzant aquests contractes, les persones candidates ja no han pogut optar a cap altra contractació que no sigui la sol·licitada inicialment.

La cursa d’obstacles té un preu molt alt en les persones que havien estat proposades, han passat per un procés de preocupació per la seva situació administrativa a un procés d’esperança, per acabar caient en la desesperança d’haver perdut l’oportunitat de regularitzar la seva situació. Tota aquesta vivència acaba sent una font de tristesa i dolor per tornar a iniciar el camí d’un calvari que els pot comportar ansietat, angoixa i que té efectes greus per la seva salut.

Des de la CUP Manlleu creiem que la manca de voluntat política ha fet perdre l’oportunitat a aquestes ciutadanes de poder regularitzar la seva situació i obrir-los una porta per millorar les condicions de vida. Creiem que l’errònia interpretació de la llei que regula aquesta subvenció fa evident la línia política de l’equip de govern de l’Ajuntament de Manlleu, que no ha estat a l’alçada i no ha tingut la valentia suficient per ajudar a qui més ho necessita. Cal recordar que només dos ajuntaments han renunciat a les subvencions, l’Ajuntament de Manlleu i el de Badalona.

De vegades les fronteres no estan fetes de pedra sinó de paper i de la voluntat i la valentia per dur a terme polítiques que facilitin una vida digne per viure unes vides segures que protegeixin a les persones facilitant la igualtat d’oportunitats reals de cara al futur. 

Montse Rabionet
Assemblea de la CUP Manlleu
23 de febrer 2024

FARTES DE RESPIRAR MERDA

Amb les dades recollides els darrers 20 anys, molts dies l’aire d’Osona és perillós per a la nostra salut. Un resum d'aquesta contaminació seria:

- Ozó troposfèric: Les estacions automàtiques de Tona, Vic i Manlleu han registrat, des de l’any 2005 fins al 2023, un total de 542 episodis d’ozó amb una mitjana anual de 35 episodis. Aquests episodis representen el 54% de totes els episodis registrats a Catalunya.

- Partícules i fums: Els diferents tipus de partícules que es mesuren cada hivern superen els límits permesos. Cal tenir en compte que les PM 2,5 arriben al rec sanguini. Aquests valors alts de partícules es donen a tota la Plana de Vic, i, les poblacions que es troben a cotes més baixes probablement tenen valors més alts. Els benzo(a)pirens detectats a Manlleu i a les estacions mòbils a Vic, són classificats com a carcinògens.

- Gasos efecte hivernacle: La cabana ramadera de Catalunya, durant el 2022, van emetre 30.600 tones de metà i 3.500 tones d’amoníac (dades extretes del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia). El metà és 28 vegades més d’efecte hivernacle que el diòxid de carboni i se’n parla poc. L’amoníac contribueix de forma important en la generació de micropartícules.

Normalment no ens adonem del que respirem. Molts dies gaudim d’un cel ben blau.

Fa anys que coneixem el problema, però les mesures que s’han pres, o han estat poques o no han estat efectives. Les dades ens diuen que no ha millorat la qualitat de l’aire que respirem.

Exigim que es prenguin mesures realment efectives per revertir aquesta situació, que totes les institucions (Ajuntaments, Consell Comarcal, Generalitat, Estat, ...) realment es comprometin a prendre decisions valentes. I també nosaltres, com a ciutadans, hem de col·laborar en la millora de la qualitat de l’aire.

Des de la CUP proposem diferents mesures. Algunes ja es podrien implementar d’immediat.

1. El Consell i els Ajuntaments han de tenir un protocol d’avís propi sobre la previsió de superació dels llindars de contaminació de l’aire, que busqui informar i conscienciar de forma clara i entenedora a tota la població, i directament a les entitats que fan activitats més exposades a la contaminació, i que no es limiti a “complir l’expedient”. Aquesta mesura s’hauria d’implementar immediatament.

2. Si volem conèixer millor la qualitat de l’aire que respirem i prevenir, cal que s'instal·lin més estacions automàtiques fixes en llocs cèntrics de diferents municipis. De les tres actuals només una, la de Manlleu, és al centre del nucli urbà.

3. La capa d’inversió tèrmica es troba per sota dels 690 metres. Per sota d’aquest nivell no s’hauria de permetre noves activitats que tinguin un fort impacte ambiental.

4. Els sistemes de calefacció domèstics son uns dels emissors més importants de micropartícules. És bàsica la implicació de les administracions en la substitució de calderes domèstiques per altres d’energies mes netes. Però el cost econòmic no pot repercutir exclusivament en les llars. L’Agenda 2030 podria servir per fer aquesta transició a calderes més netes.

5. No es pot permetre la crema de biomassa (restes de poda, de jardí, hort, agrícoles,..) a l’aire lliure cap dia de l’any. A canvi cal facilitar trituradores per poder fer compost com adob per a ús domèstic, municipal i agrícola.

6. Cal eliminar el vehicle particular del centre de les poblacions grans.

7. Valorar la implantació de les Zones de Baixes Emissions (ZBE), o la declaració de Zona de Protecció Ambiental (ZPA) per Osona. Hem de ser atrevits promocionant més el transport públic, potenciant línies de bus interurbanes i connectades amb el tren i la xarxa ciclable interurbana amb millores factibles a curt termini.

8. Cal fer un estudi epidemiològic sobre l’asma i altres malalties respiratòries i veure si la població osonenca és la que té la mitjana més alta respecte de Catalunya.

No hem d’actuar quan tinguem valors alts de contaminants, cal ser vigilants tot l’any, i any rere any, fins que millori la qualitat de l’aire que respirem. Us convidem a participar en elaborar propostes i exigir solucions. Tots podem aportar: tècnics, sanitaris, associacions,... I per descomptat, cadascú de nosaltres a nivell particular, som imprescindibles.

Volem respirar un aire net tots els dies de l’any.

Lleonard Sanchez - Regidor de la CUP al Consell Comarcal d’Osona
Osona, 7 de febrer de 2024

MOCIÓ PER A UNA GESTIÓ PÚBLICA DEL SERVEI D’AIGUA A MANLLEU

La CUP Manlleu diem prou a la privatització dels serveis públics i/o la seva gestió, especialment d’aquells més essencials per a la vida tant individual com comunitària. La privatització només serveix per enriquir a empreses privades (i persones) en detriment de la gestió honesta i de vocació de servei públic no mercantilista.

L'aigua és un bé comú i essencial i, com a tal, demana d’una gestió 100% pública. Al món, el 90% de la gestió de l’aigua és pública, a Europa és el 70%, mentre que a Catalunya tan sols és el 22%, una anomalia. En moments actuals de crisi energètica i sequera, amb més motiu, és essencial que els recursos vitals es trobin sota control i gestió públics, i siguin una prioritat política. L’argument que la gestió privada és més eficient ha acabat caient per si sol ara que constatem que les xarxes d’abastament tenen fuites importants.

A Manlleu la gestió del servei d'aigua potable als domicilis i les empreses es va privatitzar el 1984. En un acord del Ple municipal es va cedir la gestió del servei a SAUR. En pròrrogues successives en el temps hem arribat fins als nostres dies. Al llarg d'aquests anys SAUR ha passat a ser de SOREA, actualment AGBAR (del grup multinacional francès VEOLIA).

La darrera pròrroga amb SOREA va del 2014 fins al 2034, associada a unes obres de connexió a la planta potabilitzadora comarcal d'Osona Sud (situada a la zona del Gelabert). Les obres de connexió van suposar una despesa de pràcticament 2 milions d'euros, que SOREA es va oferir a finançar a canvi de signar aquesta pròrroga. Una inversió que li hem estat retornant, entre usuàries i ajuntament, a un tipus d’interès superior als preus de mercat aquets darrers 10 anys, desaprofitant l'oportunitat de retornar-lo de manera més barata, anant en contra dels interessos de la ciutadania.

La privatització de la gestió del servei no és només una transferència de diners i beneficis públics a mans privades, sinó que a la pràctica l’ajuntament en perd totalment el control. Així doncs, ens hem trobat que a Manlleu no sabem si les inversions pagades s’han fet correctament. Agbar no va presentar les liquidacions anuals del servei fins al 2017 i una auditoria ha revelat que estaria imputant al servei despeses més altes de les reals i, per tant, podria haver-hi un sobrecost a la tarifa que paguen les llars.

Atès que el juliol de 2021 l’Ajuntament de Manlleu va aprovar i es va comprometre amb els acords de la moció de la plataforma ciutadana Aigua Pública Manlleu en què es comprometia a la remunicipalització del servei el 2024, aprovada amb els vots a favor de tots els partits excepte l’abstenció de JuntsxCat.

Atès que l’actual equip de govern està format per dos partits que van assumir un compromís amb els acords d’aquella moció, en el cas del PSC votant-hi a favor i en el cas de JuntsxCat amb una abstenció que facilitava que la moció pogués prosperar. Per tant, no s’entendria que aquest equip de govern trenqués aquell compromís. Menys encara sense ni tant sols donar explicacions públiques extenses al respecte a la població de Manlleu.

Atès que el 2024 tenim una finestra d’oportunitat per a la remunicipalització de la gestió de l’aigua i que la decisió que s’adopti no afectarà únicament l’actual mandat sinó que comprometrà i condicionarà el servei fins a l’any 2034.

Des de la CUP, en compliment del compromís que la plataforma Aigua Pública Manlleu va requerir a tots els partits que ens vam presentar a les passades eleccions municipals de Manlleu, proposem els següents:

ACORDS:

1. Recuperar la gestió pública del servei d’abastament d’aigua potable el 2024.
2. Intervenir tècnicament i econòmicament el servei gestionat actualment per Agbar, i revisar la tarifa actual.
3. Destinar els crèdits i fons econòmics possibles per a cancel·lar el deute que Manlleu manté amb l’empresa que ho gestiona actualment.
4. Analitzar totes les modalitats de gestió 100% pública del servei d’aigua.
5. Realitzar un informe de l’estat de la xarxa d’abastament.
6. Posar en marxa mesures per a garantir l’accés universal a l’aigua, especialment a les llars vulnerabilitzades.
7. Implementar un mínim vital d’aigua per a tothom.
8. Recuperar tota la informació relacionada amb l’operació del servei i garantir el dret d’accés eficaç a tota aquesta informació i de tot el cicle urbà de l’aigua a la ciutadania.
9. Aprofundir per una gestió democràtica, transparent i de qualitat del servei.
10. Respectar el cabal ecològic del Ter i aplicar mesures contundents per a recuperar el bon estat dels aqüífers, especialment necessari en context de sequera.

22 de gener
Manlleu, Països Catalans

Un silenci que també parla

Al ple municipal d’aquest passat mes d’octubre la CUP Manlleu vam presentar dues mocions sobre dos temes que creiem importants i urgents: el dret a l’empadronament i el suport al poble palestí.

Totes dues mocions van ser rebutjades, sense cap intervenció ni aportació per part dels dotze càrrecs electes de l’equip de govern. Un silenci que també parla. Un silenci que els posiciona en contra dels drets humans a nivell local (padró) i a nivell global (Palestina). Un silenci que significa no tenir clar l’objectiu d’un Ple: retre comptes i informar a la ciutadania (no només al consistori). Veiem un equip de govern que ni tan sols es planteja enfortir la participació, adoptant una actitud cap a la gent de Manlleu, que ni pensen explicar-se ni pensen escoltar.

La moció presentada sobre l’empadronament a Manlleu, marcava les línies per garantir-lo, ja que aquest és la porta d’accés als serveis bàsics, com l’educació i la sanitat, i és fonamental per garantir els drets de les persones, posant sobre la taula el que precisament està legislat a través de lleis. Aquestes lleis veiem que no importen a l’equip de govern, que es mourà per sobre de qualsevol normativa, amb l’objectiu d’excloure a les persones que més difícil ho tenen, sense preocupar-se de si es vulneren els drets humans més fonamentals. Amb el dret a l’accés a l’habitatge també ho vam veure, amb la seva renúncia als prop de tres milions d’euros adjudicats a Manlleu per a habitatge de lloguer assequible.

En relació al genocidi contra el poble palestí per part de l’estat d’Israel, contravenint des de fa anys les resolucions de les Nacions Unides, el silenci de l’equip de govern ens demostra menyspreu, insensibilitat i ignorància cap al poble palestí, cap a qualsevol poble que pugui trobar-se patint repressió i massacres, contra la pau i contra els drets humans.

Queda clar doncs amb quina filosofia governa aquest equip de govern: obviant les polítiques socials i les necessitats de les persones, sense programa de govern conegut, tot per mantenir la cadira i els privilegis.

Amb decepció, ens queda fer-nos sentir al carrer. No renunciarem al compromís en la defensa dels drets socials, en la reivindicació d’un món més just. Ho farem a tots els espais on siguem, per una qüestió de drets, però sobretot també, per una qüestió d’humanitat.

Lleonard Sanchez
Assemblea de la CUP Manlleu

Pàgines