Documents

EXPOSA:

El procés de colonitzacització iniciat al segle XX a Palestina per part d’Israel ha causat un gran nombre de víctimes i ha afectat la vida quotidiana de milions de persones. Recentment, la situació ha esdevingut encara més tensa amb accions que han intensificat la violència i la repressió contra la població palestina.

En els darrers anys, la política colonial, d'apartheid i ocupació militar d'Israel s'ha intensificat amb la construcció de nous assentaments, destrucció de vivendes, espoli de recursos o la criminalització de la societat civil palestina. La cruel persecució de la població palestina ha estat catalogada per les organitzacions internacionals com Amnistia Internacional, Human Rights World i Al haq de crim d'apartheid i lesa humanitat.

La comunitat internacional ha expressat en múltiples ocasions la seva preocupació per la vulneració sistemàtica del dret internacional. Israel ha incomplert totes les resolucions de Nacions Unides que l'insten a respectar els drets humans del poble palestí.

Lamentem totes les morts i per tal d’acabar amb aquesta espiral de violència cal assenyalar a l’estat colonial i d’apartheid d’Israel com a focus inicial de tota violència i opressió. Aquesta no és una situació entre iguals, sinó d'una potència colonial i militar enfront d'un poble que té dret a protegir-se davant dels atacs sistemàtics que viu des de 1948. Mentre Israel és una potència nuclear amb un dels exèrcits més poderosos del món, el poble palestí no compta amb un exèrcit.

La situació a Gaza ja era insostenible abans d'aquest nou episodi de violència. Israel ha convertit Gaza en una presó des de fa 16 anys, amb el 97% d’aigua no potable, el 56% de la població vivint en extrema pobresa, un 64% d’atur juvenil, i el 80% depenent d’ajuda internacional. Aquesta ocupació ha creat una crisi humanitària que afecta cada aspecte de la vida quotidiana dels habitants de Gaza. A més, els darrers bombardejos contra la població civil i l'aplicació d'un setge que consisteix en el tall de subministres bàsics com ara aigua, llum, aliments o medicines no només agreugen la crisi humanitària sinó que poden constituir crims de genocidi.

Els crims d’Israel cap al poble palestí són constants. Des de l’any 2000, 2.287 infants palestins han estat assassinats.

PER TOT AIXÒ, L’AJUNTAMENT DE MANLLEU:

-  Demana al govern de l’estat espanyol que aturi el comerç d'armes amb Israel

-  Lamenta totes les accions de violència contra la població civil que segons el dret internacional humanitari constitueixen crims de guerra.

-  Fa una crida a aturar immediatament els bombardejos d'Israel sobre la Franja de Gaza, a evitar els desplaçaments forçosos de població i a fer arribar a la Franja, aliments, aigua i electricitat i totes les necessitats bàsiques per a la vida.

-  Reconeix que l'ocupació colonial i l'apartheid son les causes estructurals del conflicte i que la comunitat internacional ha d'actuar i fer complir les resolucions de les Nacions Unides, el dret internacional i els drets humans.

-  Condemna enèrgicament la violació del dret internacional, el drets humans i la política colonialista, l'apartheid i l'ocupació de l'Estat d'Israel contra el poble palestí.

-  Es compromet a donar suport a les entitats i organitzacions que treballen sobre el terreny en defensa dels drets humans i en la recerca de la fi de l’apartheid israelià

-  Demana a la Unió Europea que prengui les mesures necessàries per aturar el bloqueig total que Israel ha imposat a Gaza per aturar el genocidi al poble palestí i garanteixi l'ajuda humanitària.

-  Insta al Govern espanyol i a la comunitat internacional a intervenir per posar fi a la violència i garantir el respecte als drets humans i les resolucions internacionals.

-  Es compromet a no donar suport ni prestar ajuda o assistència que puguin contribuir a mantenir la situació dels territoris ocupats i insta a altres entitats i governs a fer el mateix.

-  Demana que es respecti i protegeixi el dret dels refugiats palestins de tornar a les seves cases i recuperar les seves propietats, tal com estableix la Resolució 194 de les Nacions Unides.

 

A l’Ajuntament de Manlleu, 30 d’octubre de 2023.

L'empadronament és l'acte de registrar-se a l'Ajuntament de residència habitual i determina que aquella persona és considerada veïna d'aquella població. Per part de la ciutadania, el padró és una obligació i un dret. Per la seva banda, l’administració té l’obligació de garantir el seu exercici.

Cal tenir en compte que amb la inscripció padronal s’assoleix la condició política de ciutadà de Catalunya, d’acord amb la Llei 2/2003, de 28 d’abril, per la qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i, per tant, el padró és la porta d’accés als serveis bàsics, com l’educació i la sanitat, i és fonamental per garantir els drets de les persones. Així mateix, el padró resulta indispensable per al propi ajuntament per a obtenir les dades reals de les persones que habiten el seu municipi i poder determinar les diferents necessitats i mesures que cal prendre en les polítiques municipals. Les administracions locals tenen l’obligació de proporcionar-lo a tots els seus veïns i veïnes.

L’article 54.3 del Reial Decret 1690/86, pel qual s’aprova el Reglament de Població, possibilita l’alta al padró en els casos en què la persona sol·licitant no té un títol jurídic en relació al seu domicili o bé la persona sol·licitant no disposa d’un domicili fix, assignant-los-hi en aquests casos una adreça institucional (per exemple la de l’Ajuntament, albergs, centre cívic o altres adreces institucionals).

En aquest sentit, la instrucció sobre empadronament emesa per la Secretaria d’Immigració de la Generalitat de Catalunya, d’aplicació a tots els ens locals, conté instruccions precises respecte de com fer l’alta al padró en aquests casos. I també la Instrucció del INE, vinculant i d'obligat compliment, diu textualment que "els infrahabitatges com ara barraques, caravanes o, fins i tot, coves amb absència total de sostre poden i han de figurar com a domicilis vàlids en el padró", tota vegada que el padró no té per finalitat controlar el parc d’habitatge –per al qual ja hi ha altres instruments jurídics- sino el de censar el total de població que viu en un període determinat de temps en un municipi.

Tal i com recull la Instrucció de Secretaria d’Immigració de la Generalitat de Catalunya, l’objectiu a assolir passa per garantir que el Padró, com a registre administratiu, respongui a la realitat del municipi, a fi de garantir els drets i els deures de les persones i facilitar l’acció de govern local, i per a fer-ho només cal complir la normativa vigent pel que fa a la inscripció al Padró i evitar pràctiques que l’entrebanquin, tot implicant tots els serveis municipals en la gestió del Padró municipal.

En un moment d’emergència social com l’actual, en què s’han aguditzat les desigualtats socials sistèmiques, és més important que mai censar tota la població resident al municipi, sense posar traves que la llei no imposa, a fi que l’Ajuntament pugui desenvolupar polítiques socials eficients i que cap persona es quedi sense empadronar, com a porta d’accés necessària per a assolir els drets socials i civils més elementals.

Per aquests motius, el Grup municipal Alternativa Municipalista (CUP-AMUNT) proposa al Ple municipal l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Facilitar l’accés al padró i l’emissió dels certificats que hi van associats, atenent a la legalitat vigent:

A) Eliminar l’obligatorietat dels requisits de tenir un títol de propietat o contracte de lloguer de l’immoble, documents que no són obligatoris per a la tramitació del padró, tal com regula el Reial decret 1690/1986.

B) Incloure els diferents títols, documents, gestions i actuacions administratives que permeten acreditar domicili o residència al municipi en la tramitació de l’empadronament, més enllà dels documents de títol de propietat o contracte de lloguer de l’habitatge:

Persones sense domicili fix o sense sostre. Els serveis municipals emetran un informe que acrediti aquesta situació i se li assignarà una adreça municipal a efectes de comunicació, tal com preveu la normativa legal vigent.

● Persones en situació d’ocupació. Per a la comprovació de la veracitat de les dades relatives a la residència, quan no hi hagi un títol que n'avali l'ocupació, l’informe Parlament 2017 de la Sindicatura de Greuges recorda que el gestor municipal pot acceptar altres documents, com:

1) Autorització expressa, signada original, d'una persona major d'edat que ja està inscrita en l'adreça on es demana la inscripció, acompanyada d'una fotocòpia del seu document d'identitat on consti la seva signatura.

2) Autorització d'empadronament original, signada i segellada per la persona responsable de l'entitat i amb el nom, l'adreça i el NIF de l'entitat, en el cas que la persona sol·licitant es vulgui inscriure a un domicili col·lectiu com ara un hotel o una residència.

3) Factures de subministres a nom de la persona interessada.

4) O bé fer les comprovacions necessàries per altres mitjans (informes de serveis socials, inspecció del propi servei al domicili, etc.).

C) Publicar al web municipal la informació relativa als diferents títols, documents, gestions i actuacions administratives que permeten acreditar domicili o residència al municipi en la tramitació de l’empadronament en els casos especials de què parlen els anteriors apartats de l’acord.

SEGON.- Descartar l’ús del padró com una eina per combatre les situacions de sobreocupació, de control del parc d’habitatge o altres polítiques de l’àmbit de l’habitatge i l’urbanisme. En aquests casos, s’empraran els processos i les actuacions d’inspecció que contempla la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret d’habitatge i, si en el moment de l’empadronament se suscita la sospita d’un ús anòmal de l’habitatge, des del padró s’ha de derivar a l’àrea d’habitatge perquè s’actuï en consonància.

TERCER.-Adoptar les mesures oportunes perquè les gestions i verificacions relatives a l’empadronament les facin els tècnics municipals deslligant el padró de qualsevol altre tema relacionat amb la seguretat ciutadana.

QUART.- Acordar que es faci un preavís de la caducitat de la inscripció al padró de les persones estrangeres sense permís de residència de llarga durada a fi que puguin renovar- la si encara resideixen al municipi.

CINQUÈ.- Agilitzar la tramitació i la resolució de les sol·licituds i que en cap cas no es demori la resposta més enllà de tres mesos, termini que disposa l’article 21.3 de la Llei 39/2015 del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

SISÈ.-Donar instruccions als treballadors municipals responsables dels tràmits d’empadronament perquè responguin per escrit les sol·licituds d’informació sobre el tràmit que puguin formular les persones afectades per situacions especials, atesa la situació de vulnerabilitat i els problemes freqüents de comprensió de l’idioma.

SETÈ.- Elaborar i fer públic un protocol d’accés al padró clar i aplicable pels serveis municipals en consonància amb la normativa vigent que reculli tots els acords anteriors. Preferentment en forma de Reglament d’accés al padró municipal a través de la incoació de l’expedient, la constitució de la comissió redactora, l’aprovació inicial del text pel Ple, l’exposició pública, l’aprovació definitiva i la publicació al BOP, amb l’objectiu d’esvair tots els dubtes respecte de la tramitació del padró.

Manlleu, Països Catalans 9 d’octubre de 2023

NORMALITZAR LA VIOLÈNCIA POLICIAL

És normal passejar per un carrer un diumenge al vespre i presenciar com una noia indefensa és reduïda per tres policies? És normal que una policia local pengi vídeos que recorden més aviat a un videojoc de “caçar terroristes”? És normal que un diumenge a la tarda hi hagi un furgó d'antiavalots al mig de la plaça entre nens jugant a pilota? És normal que un acte festiu sigui enregistrat per un dron?

A Manlleu sí. A Manlleu la repressió policial és la nova normalitat. El marcar paquet, mostrar qui és el xèrif del poble. Es veu que això dona vots. Si soluciona el problema d'arrel o no ja és una altra qüestió.

Però tornem al títol de l'article, la violència policial. La violència a Manlleu no és cap novetat. Fa anys que les classes populars la pateixen de diferents formes. I si, quan parlem de violències no ens quedem només amb les formes més explícites, violència pot ser no arribar a final de mes, no rebre una atenció com cal al centre de salut o pot ser la segregació per barris i rendes. Avui però, ens volem fixar amb com s'han normalitzat unes actuacions policials que l'únic que fan és escalar encara més la situació que viu Manlleu.

Hi ha alternatives?

Els manlleuencs i les manlleuenques hem normalitzat sense fer gaires preguntes la creació d'una unitat d'antiavalots, camuflada sota les sigles Grup de Reforç, Emergències i Proximitat. Tanmateix, l'estètica del furgó d'aquesta unitat està clarament inspirada en els vehicles de al Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra, de fet, fins i tot ha emulat els escuts que identifiquen cada esquadró de la Brimo com si de les cases de Hogwarts es tractés, en el cas de la GREIP amb una serp.

I aquí ve la pregunta del milió: hi ha alternatives? Models com el que es va aplicar a Badalona durant el mandat de Dolors Sabaté, durant el qual es va dissoldre la policia antiavalots local, demostren que sí. El cap de la Guàrdia Urbana d'aquesta localitat, Conrado Fernández, explicava que: “(en l'etapa prèvia) no importava la part preventiva, sinó la reactiva. Ara, amb un model de proximitat, hem de treballar abans per evitar la malaltia”

A Manresa, la plataforma A l'Aguait aposta per un model policial i de videovigilància alternatiu: “les respostes policials tenen una efectivitat que es dissol ràpidament en el temps”. Per això, aquesta plataforma ciutadana aposta per “la intervenció i empoderament comunitari, la mediació i les polítiques socials.

I a Manlleu, què podem fer? Als diferents barris manlleuencs hi ha processos i persones organitzades en molts àmbits i espais que promouen altres formes de relacionar-se i de gestionar conflictes i violències comunitàries més enllà del model repressiu. És en aquests espais on es poden construir vincles que enforteixin les comunitats. En resum, que la seguretat de la gent de Manlleu no hauria de passar per damunt de la d'altres persones o grups socials.

És un problema de racisme?

A vegades, els conflictes es vinculen a determinats col·lectius, estigmatitzant així tot aquest col·lectiu. Però, sovint, el conflicte es pot entendre millor aïllant el fet cultural/nacional. És a dir, l'origen de les persones no és un factor determinant.

Fa uns dies, un fil a twitter d'en Bernat Sorinas explicava com s'estava creant una falsa alarma d'inseguretat a la ciutat de Manresa fruit d'algunes baralles que hi havia hagut les darreres setmanes i destacava que quan ell era jove també hi havia baralles, i batalles campals, i neonazis apunyalant gent a l'entrada de la discoteca. No per normalitzar el fet, sinó per entendre que és una qüestió endèmica i no pas una qüestió que hagi aparegut recentment.

Per tant, això ens dona dues informacions molt valuoses. La primera és que el que passa a Manlleu no és un fet nou, sinó que, per desgràcia, és una cosa molt més difícil d'eradicar del que ens pensem. La segona és que també passa a altres punts dels Països Catalans, i sinó mirem els apunyalaments durant la Mercè a Barcelona. És a dir, el problema és global, i es diu desigualtat. Fins que no creem una societat justa per a tothom seguirem reproduint els mateixos errors i esclatarem en queixes quan hi hagi qualsevol incident.

Una altra cosa a tenir en compte són les dades de criminalitat del Ministeri de l'Interior del 2022. Si comparem el nombre de delictes per cada mil habitants, veurem que la mitjana manlleuenca és de 16 delictes per cada mil habitants, per sota dels 48 de Vic (48!) o 102 de Barcelona. O un poble amb un nombre d'habitants similar a Manlleu, Banyoles, 20.000 habitants i 53 delictes per cada mil habitants. Potser si que ens hem deixat portar una mica massa pels que posen el crit al cel només quan els interessa.

I per últim, recordar que, segons dades publicades per la pròpia policia de Manlleu, el delicte més comú en aquest municipi és la ciberestafa. Com deia aquell, reflexionem-hi si us plau. Reflexionem-hi.

Ferran Domènech
Periodista i membre de la CUP Manlleu

COMPROMESES AMB MANLLEU

Agraïdes per la confiança, continuarem al consistori fent sentir la nostra veu i contribuint a construir Manlleu. Entenem que la participació en la vida del nostre poble i la implicació en les seves organitzacions, entitats i col·lectius és el camí per a la millora de la convivència i la comunitat. Una comunitat diversa, mestissa i plural com el propi Manlleu. Organitzar-se, debatre, crear espais de trobada i de participació política i social esdevé, avui més que mai, un objectiu indispensable.

Apostem per les iniciatives que defensin una societat cohesionada, viva i igualitària. Hi serem per defensar el bé comú, per garantir els drets de tota la ciutadania, per eliminar les desigualtats, per assegurar les necessitats bàsiques i per a la no discriminació.

Des de la institució i els carrers seguirem lluitant per a aconseguir fer efectiu el dret a l’habitatge, el dret a l’educació pública de qualitat i el dret a la salut. Treballarem amb els eixos principals del feminisme, l’ecologisme, l’anticapitalisme i el municipalisme.

Ens preocupa l’entrada a l’ajuntament d’un partit xenòfob, racista, masclista, amagat darrere d’un fals missatge nacionalista. Ens preocupa que el pacte de govern comporti abandonar la defensa de la nostra llengua i de l’autodeterminació. I ens preocupa un Ajuntament tancat de portes endins, allunyat dels ciutadans i fent cada cop més difícil la seva participació.

Som a l’Ajuntament, però continuem al carrer, on tot comença i on tot acaba.

Bona Festa Major!

Pàgines