Documents

La bombolla immobiliària que va esclatar el 2007-2008 va comportar una crisi en l’habitatge sense precedent que ha impactat de manera dramàtica en la vida de milers de persones no podent cobrir les seves necessitats més bàsiques. Després de la crisi en les hipoteques, els preus del lloguer han entrat en una escalada ascendent, creant una nova bombolla, que genera un desequilibri abismal cada vegada més gran entre els salaris i els preus de lloguer fins a esdevenir insostenible.

[...]

Ara i sempre, la vida al centre

En situació de pandèmia, la prioritat de país ha de ser enfortir i augmentar els pressupostos futurs a la salut com a primer front urgent, alhora que recuperar la gestió de tots els serveis externalitzats. Les retallades han fet que les conseqüències de la Covid-19 siguin dramàtiques. Cal una forta inversió en serveis públics i un pla de xoc de protecció social a mig i llarg termini, no mesures només estètiques i insuficients com les actuals.

En l’àmbit local, s’ha fer un gran esforç per atendre la urgència de la nova situació. A les portes d’un nou any en què sabem que la Covid-19 hi serà, és moment de consensuar com enfrontar aquest futur amb una planificació que permeti als serveis municipals atendre la quotidianitat per a la qual estan previstos i alhora continuar destinant recursos econòmics al suport a les famílies i a la petita i mitjana empresa que s’han vist més afectades per les restriccions.

Al Ple d’octubre vam proposar impulsar un equip de promoció de la salut amb Plans d’Ocupació, que, coordinat per les àrees d’educació, salut pública i serveis socials, atengui les necessitats d’acompanyaments de moltes famílies amb dificultats per assumir els confinaments: atenció a les persones grans i vulnerables que estan soles, suport als infants confinats que no tenen recursos o habilitats per estudiar a casa, reactivar l’estudi assistit, assegurar l’alimentació, suport a la residència de gent gran per tal que les residents puguin veure els familiars i mantenir una vida activa.

No és moment per inversions de dubtosa viabilitat en la crisis actual de durada incerta, com la urbanització de noves àrees i polígons. Tampoc de grans obres com en el projecte de la nova comissaria, que tot i ser necessari, podria suposar una inversió molt menor si es plantegés amb els espais estrictament necessaris.

Assemblea de la CUP Manlleu, novembre de 2020

El dia 1 d' octubre de 2017, ara fa just dos anys, vam celebrar el Referèndum d’Autodeterminació per a decidir el futur polític de Catalunya.

Mentre l’Estat ens mostrava la seva cara més fosca de repressió i violència el dia 1 d’octubre deixant 1.066 persones ferides, aquest poble va mostrar la seva cara més digne defensant els col·legis massivament i demostrant que només mitjançant la desobediència civil és possible exercir els nostres drets civils i polítics. I el dia 1 d’octubre aquest poble va votar.

A Manlleu, varen ser molts els col·lectius i entitats, i centenars les persones que mitjançant la seva presència i defensa van fer possible que els cinc col·legis electorals de la nostra població poguessin estar oberts durant tot el dia. Un 1 d’octubre on a Manlleu 7.169 persones van desobeir la por i van votar.

En un context altament repressiu, amb 16 presos polítics i 9 persones a l’exili i davant d’un Estat disposat a suprimir llibertats i drets bàsics de la població per tal de mantenir l’status quo, caldrà mantenir l'esperit de l'1 d’octubre.

Per aquests motius, des de la Candidatura d’Unitat Popular de Manlleu proposem els seguent,

ACORD:

1. Dedicar una Plaça o Carrer de Manlleu a l’1 d’Octubre.

Els darrers anys han evidenciat que les possibilitats de satisfacció d’una necessitat bàsica com és l’habitatge s’han desvinculat i allunyat cada vegada més de la sustentació de la vida. Habitatge = inversió = negoci lucratiu.

El 2008 va esclatar el problema amb les hipoteques i ha continuat amb els lloguers; com a conseqüència, cada vegada més persones tenen dificultats serioses per arribar a final de mes cobrint les necessitats bàsiques, augmenten el sensellarisme i les ocupacions a precari. Mentre les persones hi perden, les entitats bancàries, SOCIMIS i fons voltor, hi guanyen ingents quantitats de diners i, sobretot, de poder.

Manlleu no s’escapa del problema encara que sigui poc visible o s’intenti tapar. Qui busca lloguer no en troba o és massa car. Paradoxalment, hi ha 1.100 habitatges buits al municipi, sense ús i degradant-se. I l’Ajuntament no hi fa res, més enllà d’algunes ajudes d’urgència via serveis socials que només resolen temporalment la situació per a les afectades. Cap pla ni política municipal d’habitatge.

Aquesta situació només es pot revertir amb una clara i prioritària acció pública en què es posi al centre la vida i els drets humans, que reguli definitivament el mercat de lloguer per tal que sigui assequible i proporcional als salaris, que inverteixi en habitatge amb funció pública i social fins a arribar al 15% del parc per aquesta categoria, que incentivi l’ús social de l’habitatge privat i en sancioni el mal ús i l’especulació.

Hi ha eines. La lluita incansable de les afectades i els moviments socials han fet que Catalunya tingui lleis pioneres per tal de garantir el dret a l’habitatge i aturar els desnonaments. La Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, i la recent Llei 11/2020 per a la contenció de rendes de lloguer, junt amb la Llei pel Dret a l’Habitatge de 2007, aporten eines per tal que des de les administracions públiques  es vetlli pels drets de les persones i es sancioni l’afany especulatiu. Fins avui, malauradament, l'Ajuntament no vetlla per fer complir ni compleix amb aquestes lleis de manera valenta i rigorosa.

Unes polítiques socials d’habitatge i salaris dignes, basades en la garantia de drets i l’equitat, permetrien que les persones i famílies fossin autònomes, no dependents d’ajuts d’urgència social. Així, no es veurien abocades a ocupar irregularment, i es podrien dedicar molts més recursos econòmics als serveis públics generals com salut, educació, justícia i altres serveis. A què esperem?

Pàgines