Documents

El confinament obligat i la frenada de l’activitat ha comportat una nova crisi econòmica i social, i tornem a veure que qui més la pateix són les treballadores, les empreses petites i mitjanes i les entitats de l’economia social i solidària. Aquesta crisi evidencia la necessitat de posar en valor allò essencial per la vida, les cures, el dret a l’habitatge, l’accés a l’educació, la mobilitat sostenible, l’accés a l’aigua i el dret a una alimentació sana. Per fer front a aquesta excepcionalitat, a Manlleu, i arreu, caldria apostar per una forta transformació on es posi la vida al centre.

Cal dotar de recursos suficients la sanitat, l’educació, els serveis socials i l’habitatge per garantir l’accés i la cobertura de les necessitats bàsiques a tothom. L’energia i l’aigua cal que siguin de gestió pública per garantir el bé comú i poder fer front a situacions com l’actual. És fonamental decidir i actuar localment, produir i consumir de proximitat.

Cal derogar la reforma laboral per adoptar mesures que protegeixin les treballadores. És necessari activar el suport mutu, la solidaritat veïnal i el feminisme ja que la violència masclista no s’ha aturat durant el confinament.

És urgent crear una societat en què la vida, la garantia de les necessitats de les persones -de totes- i la preservació dels ecosistemes siguin al centre, enfront del benefici privat del capitalisme.

CUP Manlleu – agost 2020

Aquests dies s’ha fet evident que passejar és una activitat essencial, un valor de salut i de qualitat de vida. Però la realitat és que en els nostres pobles o ciutats s’ha convertit en un luxe, una activitat reservada a l’esbarjo dels ciutadans.

L’accés des de casa a una zona adequada per a passejar hauria de ser un dret semblant a l’accés a l’aigua, al clavegueram o a l’electricitat. Un servei públic vinculat a cada habitatge i carrer. Fa mig segle no ens hauríem ni plantejat aquest debat. Però els polítics i els urbanistes han capgirat el disseny dels nostres carrers i les nostres places per donar una preferència aclaparadora al cotxe privat; i aquí estem, envoltats de barreres arquitectòniques que fan una complicació arribar a l’àrea de passeig de la ciutat. 

El nou segle ens portarà a una crisi de model econòmic, social, ecològica, i segurament de salut, sense precedent. En aquest context no podem només reivindicar que la ciutat tingui un bonic apèndix on desconnectar del brogit, un parc que ens serveixi de pulmó, amb uns bancs que siguin punt d’encontre social o un circuit que ens ajudin a mantenir el cos actiu. sinó que demanem que totes aquestes necessitats també es facin presents, en la mesura possible, als nostres carrers, places, a peu de casa. Des de la CUP creiem que s’ha de garantir una ciutat en el seu conjunt saludable, neta, pensada per les persones, que sigui font de salut per tota la població. Això vol dir que cal un canvi de la visió urbanística, unes noves polítiques públiques amb perspectiva de gènere que afavoreixin la qualitat de vida del conjunt de la població.

Manlleu pateix d’aquest mal. Tenim un magnífic Passeig del Ter fruit de la lluita i la feina de molts manlleuencs i manlleuenques. Un balcó magnífic al riu que ens ajuda a no girar el cap i veure la resta de la trama urbana on mana el ciment i l’asfalt. Arribar caminant al Passeig del Ter o l’Arborètum, l’altra gran zona verda del poble, no sempre és fàcil o amable ja que la mobilitat, sobretot amb cotxets o bicicletes, no està ben resolta o simplement perquè hi estem allunyades. Aquestes zones tampoc disposen de bons accessos als entorns verds del municipi, entorns que poden oferir un passeig tranquil i saludable.

Actualment l’Ajuntament de Manlleu està en la fase final d’aprovació del nou POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal). En aquest nou pla no hi ha un canvi de model de mobilitat que abordi la massificació del vehicle privat i la qualitat de l’aire, situï al centre les necessitats de les persones i potenciï les distàncies curtes i el transport col·lectiu. Una oportunitat perduda. Des de la CUP hem demanat sempre un pla integral de mobilitat que prioritzi els vianants, les bicicletes i el transport públic a tot el municipi. Per exemple, hi ha mesures com afavorir els itineraris a peu entre tots els serveis públics de la ciutat que serien fàcils d’aplicar. L’objectiu final seria que els vehicles siguin els que demanin permís als vianants per circular en les zones urbanes i no a l’inrevés. 

Alhora no es pot donar per conclosa la ruta de l’Arborètum i el Passeig del Ter sinó que s’ha de treballar la continuïtat de l’anella verda a Manlleu. Una anella verda amb entitat i pressupost propi, si cal aprofitant camins i caminois existents, sense lligar-la a la ronda nord, cosa que la desvirtuaria irremediablement. Aquesta anella ens obrirà pas a tota la xarxa de camins rurals i llocs magnífics del nostre municipi; tot degudament senyalitzat. Finalment, també s’ha de solucionar l’accés a la Devesa de manera segura i definitiva, adequant la via més ferma que és pel barri de Vista Alegre.

Eudald Rifà
Assemblea CUP Manlleu

La CUP Manlleu lamentem les declaracions de l’equip de govern de l’Ajuntament de Manlleu que relacionen un acte incívic ocorregut fa pocs dies amb la responsabilitat de tot un barri, instigant i reforçant així un estigma i prejudici discriminatori i racista.

Pensem que aquests actes han de tenir conseqüències segons les normatives vigents i el context social; conseqüències per a la persona responsable que han de ser proporcionades, coherents i objectives. En aquest cas, precisament, es té clar qui és el responsable. No procedeix, doncs, en cap cas, magnificar exageradament l’impacte de l’acte en sí, ni molt menys convertir-ho en un fet comunicatiu que s’atribueix a un barri sencer, el qual passa a ser observat i controlat amb nous dispositius policials.

No només s’atribueix un fet concret a un barri, sinó que se li acaba atribuint el relaxament del confinament, sense tenir en compte que per a moltes persones del barri de l’Erm el confinament és especialment dur per falta d’espai, d’informació i recursos. Si caminem per Manlleu anant a comprar o a treballar, veurem que no és cert, sinó el contrari, la ciutadania l’està respectant i no és diferent el trànsit de vianants entre un barri i un altre. 

També cal dir que, com hem pogut veure, aquell accident va comportar d’altra banda molts insults i comentaris racistes que també caldria sancionar com a incívics. No hem sentit, en aquest cas, la intenció de “tolerància zero” amb el racisme per part de l’equip de govern.

Volem recordar a l’equip de govern que just el mes de gener passat el ple municipal va aprovar el Pla de Convivència en la Diversitat, i ens dol veure com la seva actuació va en contra de la finalitat del pla i llença per la borda el treball fet, amb més o menys encert però amb esforç, tant per part del propi ajuntament com de la ciutadania.

És intolerable que l’equip de govern esdevingui el promotor de posar el veïnat sota sospita, incentivar que ens denunciem entre nosaltres (conseqüència social nefasta de l’estat d’alarma actual) i que a més ho aprofiti per provocar segregació. N’esperaríem precisament el contrari. Voldríem veure un equip de govern que creu i treballa fort per la convivència i que, per tant, la seva comunicació té unes directrius clares per defensar la dignitat i el benestar de totes les persones.

Manlleu, Països Catalans
Maig de 2020

La pandèmia provocada pel COVID-19 i el confinament decretat per l’estat d’emergència està comportant una autèntica crisi social que amenaça en deixar sense feina a milers de persones.

Davant d’aquesta situació caldrà que destinem recursos públics per tal de garantir les necessitats bàsiques d’una gran part de la població (habitatge, alimentació, subministrament energètic, escolarització, treball, etc.).

Moltes d’aquestes demandes s’hauran de vehicular a través de les entitats locals, que són les administracions més properes a la ciutadania i les úniques capaces de detectar amb més facilitat les necessitats de les persones i donar-hi resposta.

És per això que cal dotar de recursos als ajuntaments per fer front a l’emergència social i econòmica generada per la crisi sanitària i donar una resposta àgil a les demandes bàsiques de la població.

[...]

Jo encara diria més, fer de la virtut necessitat. Aquesta podria ser una conversa digna dels benvolguts germans Dupond i Dupont. Són un quart de nou del vespre, confinat, des de no sé pas quants dies, quan com qui passa pàgina d’un Tintín qualsevol, se m’han aparegut els inseparables policies. Deu ser per això, per policies. Fa cinc minuts, amb les sirenes dels cotxes patrulla a tot drap, acaben de passar els “municipals” per sota casa, com cada dia d’aquest tan llarg com necessari confinament. I d’aquí el títol, quina necessitat té la policia municipal de buscar aquest protagonisme en uns dies com aquests? No nego la bona intenció, ni que amb cent vides aplaudint hauríem agraït prou la feina de les sanitàries d’aquest país. Però cal? Cal aquesta rua diària, aquest passa carrers? No seria millor aprofitar un recurs públic com aquest per fer altres tasques?

La situació és prou complicada i no em puc ni imaginar el patiment i l’angoixa amb què han de viure algunes famílies aquests dies. Però, intentant posar-hi una mica d’humor, a estones em dona la sensació que formem part d’una tragicomèdia, que té per protagonistes un variat estol de polítics, d’aquí, d’allà i de més enllà. Amb tanta aparició pública i rodes de premsa de presidents, ministres, consellers i personatges uniformats em pregunto què respondrien si els preguntéssim senzillament si ho tenen controlat. I m’imagino la resposta, aquesta vegada és el panxacontent Obèlix qui se m’apareix, tip i portant-ne més als peus que al cap, “Ferpectament!!” dirien tots a l’uníson. Doncs sí, perfectament, per això mentre es recupera l’activitat productiva, amb el risc que això comporta per moltes persones, es prohibeix treballar l’hort. Per això mentre un govern es queixa que no disposa de prou testos, qualsevol petita clínica privada n’ofereix i en fa negoci. I, per això mentre es fa recompte de les set plagues que venen de Madrid, es permet i s’anima que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil es passegin, entre d’altres coses per ser aplaudits, pels carrers dels nostres pobles i ciutats. Potser així, tot fent companyia als Mossos, es recuperin del trauma d’haver-nos estovat per l’u d’octubre. Però bé, segurament tot siguin imaginacions meves perquè les respostes són sempre molt més complicades. Per cert, havíem dit de posar-hi una mica d’humor, oi? M’haureu de disculpar però és que són ben bojos aquests polítics.

Val més que deixi la part de tragèdia enrere i intenti acabar amb un missatge una mica més optimista. No serà difícil, perquè més d’una i de dues coses bones n’haurien de sortir de  tot plegat. Almenys haurem après a valorar la sanitat pública i que el que realment mata són les retallades. Haurem vist que allà on no arriben els polítics i el famós mercat, hi arriben les persones, el voluntariat i l’autogestió popular. I aprofitem, respirem, que segurament estem gaudint del cel més net que s’ha vist en molts i molts anys. Vaja, jo encara diria més, fem de la necessitat virtut.

Ricard Comajoan
Militant de la CUP Manlleu i enginyer de camins

Pàgines