El passat 10 de febrer, el govern del PP, a través d'un Reial Decret, d'aplicació a partir del 13 de febrer de 2012, va aprovar la reforma laboral més regressiva de la història de l’Estat espanyol. Aquesta reforma suposa un retrocés en els drets dels treballadors i treballadores, alguns d’ells aconseguits amb molts esforços per part de la classe treballadora del nostre país.

Amb la nova regulació s‘instaura l’acomiadament lliure amb 20 dies d’indemnització per any treballat, s’estableix un contracte de pràctiques que deixa el treballador o treballadora sense pràcticament cap dret, es retira el control de l’administració sobre els expedients de regulació d’ocupació i es va en detriment dels convenis col·lectius per prioritzar els interessos de l’empresa. A més, cal destacar que a les dones treballadores no se'ls hi computarà a efectes d'antiguitat el període de maternitat o alletament; igual que els pares o adoptants que s'acollin a aquest dret. Amb aquesta reforma només s'incentiva la part de la població que té fins a 30 anys i a partir dels 45; quedant exclosa i despenjada tota la forquilla d'edats compreses entre els 30 i els 45.

Amb totes aquestes mesures s’augura un creixement de l’atur, la precarització dels llocs de treball existents i una disminució dels drets i els salaris de la classe treballadora, ja que el seu principal objectiu no és la creació de llocs de treball sinó que és satisfer les necessitats d’una minoria privilegiada per a continuar enriquint-se desmesuradament a costa de la majoria de la població.