A Manlleu, l’ajuntament fa anys que evita assumir les competències en habitatge. El Pla local d’habitatge 2011-2016 no va executar pràcticament cap de les actuacions de promoció d’habitatge amb protecció oficinal previstes ni la majoria d’altres mesures de foment de l’accés. Una vegada caducat el Pla hem vist com es desmantellava l’oficina local d’habitatge i no s’ha fet cap nova planificació ni hi ha intenció de fer-la.

Anem tard, molt tard, per complir amb el principi de solidaritat urbana i garantir el dret a l’habitatge. I pel 2020 res ens indica que puguem ser ni un pèl més optimistes: 50.000€ per a inversió en habitatge previst al pressupost municipal, no arriba ni per adquirir un pis sencer en condicions. Cap intenció tampoc de comprar habitatges exercint el tanteig malgrat les facilitats de finançament de l’Institut Català de Finances (s’ha adquirit un sol habitatge en un any i mig). I així, mentrestant, el parc habitacional va passant a mans especuladores i estrangeres que es van fent amb el país i el municipi.

El govern municipal ni tan sols té clara la demanda ni l’estat del parc d’habitatges. Les dades són poques i desactualitzades. La dada més alarmant que evidencia el problema és l’estimació d’almenys 120 habitatge ocupats a precari al municipi, indicador d’una situació flagrant, que ja fa anys que es veia venir, de dificultats greus per accedir a l’habitatge de manera normalitzada. No obstant, l’equip de govern aborda el problema com una qüestió d’inseguretat en lloc del que és, un problema d’accés a l’habitatge. D’aquesta dada se’n desprèn també que una quantitat important, però invisible de moment de famílies, tenen seriosos problemes per fer front a les despeses relacionades amb l’habitatge cada mes.

Comencem 2020 amb el nou Decret Llei 17/2019, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge. Una oportunitat per a revertir una mica la situació, nova victòria de la mobilització social que amplia la protecció de la llei 24/2015 a les noves situacions d’emergència.

L’ajuntament s’ha de posar de forma urgent a aplicar la cessió obligatòria dels habitatges buits, sobretot aquells en mans de grans tenidors especuladors. I en cas de negativa, cal sancionar aquests grans tenidors amb totes les sancions que permet la llei, o inclús a expropiar-los. El nou decret regula el procediment per fer-ho.

Per posar un exemple, a principi de febrer, està previst el desnonament d’un edifici sencer de 6 habitatges per part del fons voltor Cerberus. L’ajuntament ja va deixar escapar la possibilitat d’adquirir-los en tanteig quan el BBVA se’ls venia. És el moment, doncs, d’obligar-ne la cessió per a ús públic. Com aquest, hi ha altres blocs.

També s’amplien les casuístiques que obliguen a oferir un lloguer social per part de grans tenidors per tal de fer front a les noves situacions d’emergència provocades pels augments especulatius del preu del lloguer, als venciments dels contractes de lloguer social obligatori signats a l’empara de la llei 24/2015, i a algunes ocupacions a precari. En aquest sentit, l’administració local ha d’estar molt pendent que es facin les ofertes de lloguer social corresponent i sancionar en cas contrari.

No val esperar a tenir oficina pròpia d’habitatge o un registre exhaustiu de tot el parc buit per començar (malgrat les promeses de l’equip de govern, dubtem de la seva posada en pràctica donat que no s’han dotat de pressupost). Hi ha prou habitatges localitzats, inclosos blocs sencers ja identificats, com per començar a obrir expedients. No valen més excuses per no aplicar la llei, que per cert, és vigent i per tant d’obligat compliment des del 31 de desembre.

També és imprescindible adquirir a través del tanteig tots els immobles que els bancs van executar hipotecàriament a Manlleu i que es volen vendre a fons voltors.

Només augmentant el parc d’habitatge públic i patrimonialitzant el municipi es podrà fer front a l’emergència habitacional que pateixen moltes persones i famílies al municipi, i es podrà comptar amb un parc assequible per a joves, gent gran i per a la població en general. En resum, deixem-nos de discursos buits, i posem-nos a fer feina per tal que a Manlleu s’hi pugui viure dignament i la política local d’habitatge sigui una política clau atesa la dimensió fonamental i transversal que té per a la cobertura de necessitats bàsiques, foment del desenvolupament local i de la cohesió social.  

El govern municipal té, doncs, noves oportunitats. O les aprofita i protegeix a les persones i als drets humans més bàsics, o mira cap a una altra banda sense aplicar les lleis ni cap mesura i protegeix així l’especulació i el poder econòmic. El dilema, doncs, mirar a la dreta o a l’esquerra?

Maira Costa
Regidora de la CUP Manlleu

Gener 2020