Candidatura d'Unitat Popular

Manlleu

Documents

Opinió | Per saber on anem cal saber d'on venim

Per saber on anem cal saber d'on venim

Si ets capaç de llegir aquest article és perquè en algun moment de la teva vida has estat escolaritzat; saps llegir i segurament també escriure. Encara que això pugui semblar obvi, a Manlleu convivim amb un percentatge força rellevant d'habitants que no han gaudit d'aquest dret. L'ensenyament és bàsic per poder-nos desenvolupar com a persones, per viure en societat i també és una eina essencial per a l'ascensor social.

Manlleu és ciutat de desigualtats, segurament sempre ho ha estat. Venim d'un passat industrial, som filles de les dones treballadores de les fàbriques, on el dret a l'educació quedava resguardat a un sector de la població. Però durant anys s'ha gaudit de la possibilitat d'ascensor generacional gràcies a una sèrie de polítiques encaminades cap a aquest objectiu (tot i que insuficients). 

Sembla ser que a aquest equip de govern no li preocupa massa tot plegat i de fet, sembla que busquin fer més gran l'escletxa social. Des que van prendre possessió veiem com les retallades sempre afecten a la gent treballadora i especialment a les persones més vulnerables. I les afectacions en el camp de l'ensenyament són a tots nivells. Des de la retallades a la tarifació social de les escoles bressol, fins al desmembrament de l'escola d'adults passant per la disminució a les aportacions als centres d'educació primària i secundària del municipi. L'educació sembla que els interessa poc (per no dir gens).

En relació a l'escola d'adults, el regidor d’educació en declaracions a El 9 Nou el passat 25 de maig, intentava justificar el desmantellament dient que “una cosa és el continent i l’altra, el contingut” i que es comprometien amb la filosofia de fons, “la visió d’unitat i el sentiment de pertinença”... Però cap de les accions realitzades van en aquesta línia. I els fets parlen per sí sols! Les 525 alumnes de l'escola d'adults (CFA), del Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL) i del Programa de Formalització i Inserció (PFI) que convivien compartint espai s’han quedat sense el local.

A la CUP ens preocupa que la reubicació del centre suposi una reducció de l’oferta formativa (perdent pel camí la tan necessària alfabetització) així com la pèrdua d’un important espai de socialització i de cohesió social. I és que una escola és una comunitat, un espai de trobada i d’intercanvi on es creen relacions i sinergies que esdevenen cabdals per a la bona salut de la societat. Com recull el Projecte Educatiu del Centre (consultable a la web), un dels objectius del CFA Martí i Pol és millorar la cohesió social. Com ho faran si JUNTS i els socialistes fragmenten l’escola?

Que en el primer any de legislatura s'opti per desmantellar l’escola d’adults és un senyal més que evident de la línia política esbiaixada d'aquest consistori on el més feble és qui més rep. Tan imprescindible és disposar dels prop de 60.000 euros que es destinaven anualment al lloguer i les factures de subministraments del local a la plaça de Llevant? No es pot retallar d'enlloc més que no sigui d'educació? 

A la CUP tenim clar que no tot es valora en termes econòmics, i que una escola no ha de generar un benefici en euros sinó en uns altres termes. 

Tot plegat, sorprèn també perquè fa cosa de mig any aquest mateix equip de govern va votar a favor d'una moció presentada per la CUP on es demanava d'adhesió a la ILP per a la proposició de llei de garanties de finançament del sistema educatiu català per un mínim del 6% del PIB per a l'educació. Tot plegat una mica contradictori.

Per saber on anem cal saber d'on venim. Si no prioritzem bé acabarem tornant a deixar a les mans de pocs el futur de molts. I està clar que aquest no és el Manlleu que volem per les nostres filles.

Que poc els costa tancar els serveis públics i la nostra escola d’adults només n’és un exemple més. Aquesta situació i d’altres, com ara: el desmantellament de l’habitatge d’emergència, la renúncia a pisos socials i de lloguer assequible, retallades a la tarifació social de les escoles bressol, retallades a les subvencions per entitats, el tancament de la piscina d’estiu... ens ha portat a emprendre la campanya Manlleu Desactiva, per denunciar que el nou govern, amb totes aquestes renúncies i retallades està desactivant Manlleu.  

Montse Rabionet
Assemblea de la CUP Manlleu

Descarrega el fitxer
Moció en defensa de la cohesió social, la igualtat d'oportunitats i el català

Moció de la CUP Manlleu en defensa de la cohesió social, la igualtat d'oportunitats i el català

La llengua catalana és l’eix vertebrador dels Països Catalans: uneix els parlants de diferents territoris, tota una comunitat lingüística. Va ser un instrument d’atac i motiu de repressió per a qui la parlava durant el franquisme i altres períodes històrics, però va sobreviure gràcies a la resistència, la desobediència i la voluntat dels parlants per mantenir-la.

Avui, però, es troba en una situació de retrocés preocupant, tal com apunten diferents estudis, com ara el recent informe anual de la Plataforma per la Llengua. El 95% dels habitants de Catalunya, el País Valencià i les illes Balears diuen que parlen bé el castellà, i tan sols el 65,1%, que parlen bé el català.

Un dels fenòmens que expliquen aquest retrocés és que les persones catalanoparlants canvien de llengua de forma habitual quan algú els parla en castellà; 8 de cada 10, segons aquest informe. Aquestes persones que canvien de llengua ho justifiquen per un suposat respecte, bona educació o perquè pensen que no els entendran. Ni parlar català als Països Catalans es pot considerar de mala educació o una falta de respecte, ni és cert que no ens entendran, tal com demostren les estadístiques (segons les diverses enquestes d’usos lingüístics, més d’un 90% de la població entén el català a tots els territoris de parla catalana).

No ens equivoquem: no és de mala educació parlar la nostra llengua, és de mala educació demanar als altres que no parlin la seva. I això vol dir, per exemple, no canviar de llengua per l’aparença de l’interlocutor (vestuari, color de pell, etc.) ni per cap altre motiu. Per començar, és una conducta classista i racista donar per fet que una persona no sap català. I, més enllà d’això, parlar-li d’entrada en llengua no catalana és excloure-la de la comunitat on viu, sigui des de fa dos dies, dos anys o dues dècades. Parlar a algú en llengua no catalana des de bon començament és considerar-lo estranger, aliè a la comunitat.

A més a més, cal afegir-hi, també, la presència baixíssima del català en els mitjans de comunicació, el cinema, les plataformes de vídeo o les xarxes socials en general. Tot plegat, fa que tinguem una tendència molt preocupant, perquè l’ús social de la llengua ha anat retrocedint entre infants i adolescents, que veuen el català com una llengua acadèmica, allunyada del món del lleure i de les relacions personals. Aquesta situació posa en perill seriós la supervivència de la llengua.

La immersió lingüística ha demostrat que pot ser un model de cohesió social eficaç, i ha aconseguit amb cert èxit establir el català com a llengua vehicular a les escoles, apresa per tot l’alumnat de tots els orígens. D’aquesta manera, la llengua ha actuat com a element cohesionador i anivellador social, en la mesura que ha contribuït a reduir les diferències de l’alumnat per raó de classe i origen. I és per aquest èxit, allà on és el model imperant, i per la funció social de la llengua, que la immersió lingüística és només una realitat en una part de la nació i un motiu d’atac constant.

Ara bé, les dades ens demostren que la immersió lingüística avui no s’està duent a terme en tots els entorns educatius, amb la connivència de qui governem les administracions públiques. Lluny de treballar per implementar aquest model arreu dels territoris de parla catalana, estem permetent ingerències a un model que considerem d’èxit i que representa un model de país cohesionador i menys discriminador.

Als Països Catalans, amb una població que supera els 13,5 milions de persones, s’hi parlen més de 300 llengües. D’entre totes aquestes llengües, només dues gaudeixen de la potència i la força d’un estat al darrere: el castellà i el francès. Mentrestant, el català, la llengua pròpia, veu perillar la seva situació per culpa dels poders polítics, econòmics i mediàtics. No volem menysprear cap llengua, volem conviure amb totes, però no volem perdre la nostra. La solidaritat es demostra amb l’actitud de no obstaculitzar l’ús de cap llengua que estigui en procés de recessió, ja que la convivència entre idiomes matisa i enriqueix la percepció del món.

Deia l’alcoiana Isabel-Clara Simó que “a nosaltres, ningú no ens salvarà la llengua, excepte nosaltres mateixos”. I és feina nostra que aquest nosaltres inclogui tot el poble, tingui l’origen que tingui. Necessitem el compromís, la voluntat i l’acció de tothom perquè el català sigui la llengua d’ús dels nostres infants i adolescents. L’actual situació del català ens preocupa i, especialment, l’ús social de la llengua entre adolescents i joves. Des d’una perspectiva de justícia, de drets lingüístics, ens pertoca defensar la llengua catalana també des de l’àmbit municipal.

Per aquests motius, el grup municipal de la CUP Manlleu proposa al Ple municipal l’adopció dels següents acords:

PRIMER. Promoure, de forma conjunta amb les entitats per la llengua, un pacte municipal per a l’ús del català: “A Manlleu, en català”, en el qual s’impliquin persones, comerços i entitats dels àmbits cultural, social, educatiu, econòmic, etc., signant el manifest conjunt i impulsant accions per a la promoció de la llengua.

SEGON. Promoure l’adhesió de la ciutadania i les entitats a la campanya “Tots som referents lingüístics. No t’excusis”, (https://www.notexcusis.cat/) impulsada pels principals sindicats d’ensenyament i d’estudiants així com la Plataforma per la Llengua. Fer arribar la campanya als centres educatius del municipi i a totes les entitats que treballin amb joves, adolescents (esportives, de lleure, etc.), adults i gent gran i demanar-ne l’adhesió. Amb aquesta adhesió volem renovar i enfortir el compromís del consistori amb el català, com a eina de cohesió i garantia d’igualtat d’oportunitats.

TERCER. Mantenir, difondre i, si s’escau, ampliar l’accés a tota la ciutadania, sobretot a joves i adults amb una llengua materna diferent, als cursos gratuïts de català que l’administració organitza conjuntament amb el Consorci per a la Normalització Lingüística.

QUART. Promoure, incentivar i facilitar conjuntament amb les entitats esmentades anteriorment o d’altres, el projecte de parelles lingüístiques ja en funcionament al municipi i amb resultats positius. A més, promoure i difondre entre la ciutadania, els comerços i les entitats tots aquells projectes vigents o de nova creació que tinguin com a objectiu el coneixement i ús social de la llengua catalana.

CINQUÈ. Assegurar l'aplicació del Reglament d’ús de la llengua catalana vigent a  l’Ajuntament de Manlleu i vetllar perquè sigui conegut per tot el consistori i totes les empreses que treballen fent un servei públic, ja que s’hi regula l’ús del català. El reglament estableix que el català ha de ser la llengua a utilitzar en comunicacions, documentació, retolació, etc., així com la llengua utilitzada en actes públics pels càrrecs de l’administració municipal, i se n’ha d’acreditar el coneixement en el cas de les convocatòries de llocs de treball.

SISÈ. Vetllar conjuntament amb la comunitat educativa del municipi la generació de plans educatius locals que promoguin l’ús social del català com llengua comuna i compartida, en col·laboració amb la xarxa social del territori.

SETÈ. Rebutjar qualsevol atac al model d’immersió lingüística i acompanyar la defensa de l’escola en català com a eina clau per a la cohesió social i la igualtat d’oportunitats i transmetre aquest suport als centres educatius del municipi.

VUITÈ. Establir programes que ofereixin oportunitats d'escola, educació i formació adients per a les persones amb llengua materna diferent del català, amb l'objectiu de promoure el desenvolupament integral de les persones migrades a Manlleu i a Osona.

NOVÈ. Aplicar, en la contractació d’espectacles de totes les arts escèniques, el reglament vigent a l’Ajuntament de Manlleu que estableix que aquesta sigui en català i, entre altres qüestions, respecti la paritat de gènere.

DESÈ. Instar a l’Ajuntament de Manlleu a fer present la llengua catalana en tots els àmbits de l’esfera pública.

Manlleu, juliol 2024
Països Catalans

Descarrega el fitxer
Opinió | Manlleu sense piscina: desactivant la comunitat

Manlleu sense piscina: desactivant la comunitat

Si hi ha un espai públic a l’estiu a Manlleu on la intensitat en l’ús guanya a tots els altres, és la nostra piscina municipal. Famílies, gent gran, joves, casals d’estiu i esportistes, conviuen sota el sol de juny, juliol i agost, a estones estirats a la gespa i d’altres refrescant-se a l’aigua. Cap altre equipament públic és comparable a la piscina d’estiu.

Les relacions entre les persones en aquest temps d’estiu i en aquest lloc són una festa diària. Compartim el gaudi de ser vius, tot creixent els vincles entre nosaltres, que és, a la fi, el que significa ser comunitat. Tenir una piscina municipal, en un clima mediterrani, on els estius són calorosos (i ho seguiran essent més, si no anem actuant... bé, però això és una altra història), no és un luxe ni un capritx, és una necessitat i, per tant, un dret. I l’equip de govern ens ha pres aquest dret aquest estiu. Els drets es defensen i a l’assemblea de la CUP no ens quedarem ni indiferents ni en silenci.

Estem assistint amb molta preocupació, el que sentim com un menyspreu pel que és públic i pel que significa ser comunitat. Veiem com s’està desmuntant, sense cap vergonya, l’essència del que significa haver decidit viure junts i no separats. Els ultraliberals són això: cadascú pel seu compte i els valors de la comunitat com més lluny millor. Les persones necessitem viure amb els altres, i no perquè l’esquerra política s’ho hagi inventat per fastiguejar a la dreta política. El pitjor càstig per les persones és aïllar-nos. Emmalaltim i perdem la humanitat.

S’anomenen JUNTS i ens volen separats. S’anomenen socialistes i són liberals. Han aconseguit posar Manlleu al mapa:

Diari ARA del 25 d’abril de 2024: “Manlleu no obrirà la piscina per la sequera”.
Diari El 9 NOU del 25 d'abril de 2024: “Manlleu no obrirà la piscina d’estiu”.

Prendre una decisió com la de tancar la piscina d’estiu per motius tècnics ha d’estar fonamentada per no ser arbitrària. Pensem que és necessari un informe tècnic on s’especifiqui l’estat actual del vas de la piscina amb les seves patologies i desperfectes; i on també es detalli les diferents propostes de solució, inclús les més senzilles, per sortir del pas aquest estiu, i no haver de tancar.

L’Ajuntament de Manlleu fonamenta la decisió en tres punts:

- Un informe de la Diputació encarregat per l’Ajuntament, l’octubre de l’any passat, que ens ha facilitat l’equip de govern, on no hem trobat enlloc que es recomani tancar la piscina

- Pèrdues d’aigua que qualifiquen com “espectaculars”, “consums diaris exagerats” i que per “ètica i responsabilitat” es veuen obligats a prendre aquesta decisió. Han donat varies dades i cap és igual a l’altre: a la roda de premsa d’aquest abril, primer parlen de pèrdues de 6.000 metres cúbics (= 80m3 cada dia aprox.), seguidament, i per acabar d’entendre la magnitud del problema, ens expliquen que la piscina es buida en tres dies (= 240m3 cada dia aprox.); al diari ARA i Canal Ajuntament parlen de 93m3 cada dia, suposem que amb informació proporcionada pel consistori; i finalment, en aquest mateix informe de la Diputació, l’Ajuntament trasllada als tècnics que les pèrdues són de 13m3 cada dia aprox. Com veieu totes aquestes dades s’assemblen com un ou i una castanya.

- Context de sequera. A l’abril ja se sabia que les mesures es flexibilitzaven per obrir piscines –tan públiques com privades- on es deixen als ajuntaments la decisió d’obrir o no les que tenen la consideració de refugi climàtic.

I per qui li agradin els números:

- A l’any 2023, segons l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), el consum d’aigua domèstic per xarxa a Manlleu va ser de 724.611m3.

- En un altra informe de la Diputació de novembre de 2021 s’especifica que el rendiment (relació entre l’aigua subministrada i la registrada) al 2020 és del 74%, és a dir, es perd un 26% d’aigua a la xarxa d’abastament per fuites aproximadament. Això significa que es perden una mica més de 180.000m3 cada any. Si agafem com a bones les dades abans esmentades de 6.000m3, una mica més del 3% del total de les pèrdues anuals a la xarxa són causades per les fuites de la piscina d’estiu.

- El consistori ha qualificat com “consum d’aigua exagerat” aquest poc més del 3% a l’esmentada roda de premsa. La CUP qualifiquem com escàndol que a Manlleu es perdin a l’any 180.000m3 de litres d’aigua a la xarxa, però això és una altra història que s’hauria d’abordar en algun moment. També qualifiquem com escandalós, i és l’objectiu d’aquest article, que es tanquin equipaments públics amb uns arguments que no trobem suficientment fonamentats. Tancarà l’alcalde la xarxa de distribució d’aigua de Manlleu demà mateix quan s’assabenti que es perden 180.000m3 d’aigua cada any? Si és conseqüent amb el seu raonament ho hauria de fer immediatament perquè és un “consum d’aigua exagerat” o que les pèrdues són “espectaculars”.

Que poc els costa tancar els serveis públics i la nostra piscina d’estiu, aquest any, només n’és un exemple més. Aquesta situació i d’altres, com ara: el desmantellament de l’habitatge d’emergència, la renúncia a pisos socials i de lloguer assequible, retallades a la tarifació social de les escoles bressol, retallades a les subvencions per entitats… ens ha portat a emprendre la campanya Manlleu Desactiva, per denunciar que el nou govern, amb totes aquestes renúncies i retallades, està desactivant Manlleu.

Assemblea de la CUP Manlleu
Manlleu, 17 de juliol de 2024

Descarrega el fitxer
Opinió | Junts i PSC es carreguen l’Oficina Local d‘Habitatge a Manlleu

En matèria d’habitatge a Manlleu estem davant de la crònica d'una mort anunciada des del dia en què es va fer públic el pacte entre Junts i PSC. 

Vam començar amb la vergonyant renuncia a la subvenció de més de 2 milions d’euros que permetia dotar a Manlleu d’habitatge de lloguer assequible, una solució per al greu problema de l'habitatge. També amb l’aturada del projecte de reforma de Can Xaran per acollir casos d’emergència social. Vam continuar amb continus girs retòrics en matèria d'habitatge però ni una proposta real executada. I hem arribat a la culminació amb el tancament de l'Oficina Local d'Habitatge, a corre-cuita i amb versions de les institucions implicades (a saber, l'Ajuntament de Manlleu i el Consell Comarcal d'Osona) contradictòries.

Des de la CUP ja ho vam anunciar fa mesos que aquest seria el proper pas de l'equip de govern.  I així ha estat. El passat 12 de febrer, la minsa, però necessària, útil i imprescindible política pública d'habitatge en favor d'aquest dret que es feia a la ciutat va tancar.

L’Oficina Local d’Habitatge no era la solució al gegantí problema de l'habitatge a Manlleu, però a pas de formigueta, acompanyava i donava suport a moltes persones (sovint en situació vulnerable) que ho necessitaven. Feia (i fa) falta molta més feina, però teníem un primer pas fet que, d'un dia per l'altre (bé, això per a la ciutadania perquè l'equip de govern ja fa mesos que té l'agenda política rumiada i pensada i que va en la línia de deixar enrere a moltes persones) l'equip de govern s'ha carregat.

Des de la CUP situem el dret a l'habitatge com un dels pilars fonamentals de les polítiques públiques (val la pena aprofitar per recordar que Junts i PSC també ho incorporaven, en el seus respectius programes electorals), una ullada a les dades de la memòria d'activitat de l'oficina del 2022 és suficient per veure la utilitat i necessitat d'aquest recurs.

El seu tancament, malgrat que la segona tinent d'alcalde Moreta, l'intenti defensar com una discrepància econòmica i tècnica amb el Consell Comarcal, respon a una clara, marcada i perillosa línia política. La de retrocedir en tot allò que no generi activitat econòmica. 

I bé, arribats a aquest punt, només ens queda seguir denunciant el retrocés en matèria d'habitatge que aquest equip de govern està executant, i seguir treballant i defensant el dret a l’habitatge a Manlleu.

Toni Rubia
Regidor de la CUP Manlleu

Descarrega el fitxer
Opinió | Una altra oportunitat perduda

Des de la CUP Manlleu volem mostrar la nostra preocupació per la mala interpretació que va fer el consistori de la llei que regula les subvencions ACOL’s i que va comportar que quatre ciutadans/es de Manlleu no poguessin regularitzar la seva situació.

Les subvencions de la línia ACOL del Programa Treball i Formació del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) van destinades a pal·liar els requisits que cal complir de la llei d’Estrangeria per tal d’ajudar a les persones immigrades en situació administrativa irregular, ja que és un dels col·lectius més desprotegits i, per tant, amb més risc d’exclusió social.

Les subvencions consten de dues accions subvencionables: les de contractació laboral per contractes de treball a jornada completa durant 12 mesos i l’actuació d’acompanyament i suport a les persones contractades. Els objectius són facilitar l’adaptació i la formació en funció del lloc de treball i fer un acompanyament en l'adquisició de competències tècniques, bàsiques i transversals.

Les administracions locals i les entitats sense ànim de lucre es poden presentar a les subvencions i des del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) es dona suport per tal de guiar en el procediment a seguir durant les fases de gestió, execució i justificació de les accions. A més, el SOC té elaborada una guia per poder fer consultes sobre els diferents passos del procés. 

L’Ajuntament de Manlleu amb l’equip de Govern anterior format per ERC i Junts van decidir optar a aquestes subvencions un cop publicades pel Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 30 de desembre del 2022, per la qual s'obre la convocatòria anticipada per a l’any 2023 en relació amb les actuacions de la línia ACOL. Posteriorment, el 7 de febrer del 2023 la Junta de Govern Local va aprovar-ne la sol·licitud. 

Així comença un treball dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Manlleu i les entitats que acompanyen a les candidates per fer un procés de selecció de les persones que compleixen els requisits per optar a la subvenció. S’inicia doncs la tramitació de la subvenció i s’especifiquen els perfils necessaris per cobrir els llocs de treball, comunicant el nom i cognoms de les persones seleccionades. D’aquesta manera, les candidates poden obtenir l’autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals d’arrelament social i poden subscriure un contracte de treball, contribuint així a la seva inserció sociolaboral. És doncs, una oportunitat excepcional que permet a persones molt vulnerables regularitzar la seva situació administrativa. 

El 19 de maig de 2023 es va publicar al Tauler electrònic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, la resolució de l’atorgament provisional a l’Ajuntament de Manlleu. I el 30 de maig la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Manlleu va acceptar la subvenció de 139.035,12€. En la mateixa sessió, també es va resoldre que en cas que en la resolució definitiva d’atorgament no hi hagués cap canvi respecte a la provisional, es consideraria acceptada.

Finalment, el 21 de juliol, es va publicar al Tauler electrònic de la Generalitat de Catalunya la Resolució de les subvencions on hi constava que l’Ajuntament de Manlleu tenia aprovades 4 contractacions nominatives. 

El procediment va avançar amb el vist-i-plau del nou equip govern format per Junts i PSC, fins que el 21 de novembre la coordinadora de l’Àrea de Promoció Personal i Social, Salut Pública i Consum va emetre un informe on proposava la contractació del personal en el marc del Programa Treball i Formació, Línia ACOL.

Tot va avançar correctament i el 27 d’octubre, l’Oficina d’Estrangeria de la Subdelegació del Govern a Barcelona va atorgar la concessió d’Autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals als candidats, tenint un mes per formalitzar la contractació, cosa que no es produeix.

L’interventor va emetre un informe suspensiu amb reparament que va fer aturar el procediment de contractació. L’únic òrgan competent que podia aixecar aquest reparament era l'òrgan originari, és a dir, l’alcalde. Un cop aixecat aquest reparament, es podria elevar al ple per tal que es pugués debatre i en el cas d’aprovació, es compartiria la responsabilitat entre els membres del consistori que s’han compromès.

Al ple del mes de desembre la CUP vam manifestar la possibilitat de continuar treballant per fer possible la contractació d’aquestes persones entomant la responsabilitat legal corresponent en el cas hipotètic que hi hagués algun requeriment (cosa que no ha passat en cap ajuntament des de que s’accepten aquestes subvencions des de l’administració pública) i es va desestimar amb el greuge que això va comportar a les persones proposades per la contractació. 

La interpretació de la normativa per part de l’equip de Govern dibuixa la línia política d’aquest nou consistori de l’Ajuntament de Manlleu, sense tenir en compte la història de vida de les persones a les que s’havia fet un precontracte laboral i que no van tenir la voluntat i la valentia de materialitzar.

L’Ajuntament de Manlleu va tenir l’oportunitat de capgirar la situació de quatre persones que s’havien proposat després de tot el treball fet amb les entitats i amb les tècniques del mateix ajuntament. Degut a la deixadesa per part de l’equip de govern per acabar materialitzant aquests contractes, les persones candidates ja no han pogut optar a cap altra contractació que no sigui la sol·licitada inicialment.

La cursa d’obstacles té un preu molt alt en les persones que havien estat proposades, han passat per un procés de preocupació per la seva situació administrativa a un procés d’esperança, per acabar caient en la desesperança d’haver perdut l’oportunitat de regularitzar la seva situació. Tota aquesta vivència acaba sent una font de tristesa i dolor per tornar a iniciar el camí d’un calvari que els pot comportar ansietat, angoixa i que té efectes greus per la seva salut.

Des de la CUP Manlleu creiem que la manca de voluntat política ha fet perdre l’oportunitat a aquestes ciutadanes de poder regularitzar la seva situació i obrir-los una porta per millorar les condicions de vida. Creiem que l’errònia interpretació de la llei que regula aquesta subvenció fa evident la línia política de l’equip de govern de l’Ajuntament de Manlleu, que no ha estat a l’alçada i no ha tingut la valentia suficient per ajudar a qui més ho necessita. Cal recordar que només dos ajuntaments han renunciat a les subvencions, l’Ajuntament de Manlleu i el de Badalona.

De vegades les fronteres no estan fetes de pedra sinó de paper i de la voluntat i la valentia per dur a terme polítiques que facilitin una vida digne per viure unes vides segures que protegeixin a les persones facilitant la igualtat d’oportunitats reals de cara al futur. 

Montse Rabionet
Assemblea de la CUP Manlleu
23 de febrer 2024

Descarrega el fitxer

Pàgines