Candidatura d'Unitat Popular

Manlleu

Documents

Opinió | Normalitzar la violència policial

NORMALITZAR LA VIOLÈNCIA POLICIAL

És normal passejar per un carrer un diumenge al vespre i presenciar com una noia indefensa és reduïda per tres policies? És normal que una policia local pengi vídeos que recorden més aviat a un videojoc de “caçar terroristes”? És normal que un diumenge a la tarda hi hagi un furgó d'antiavalots al mig de la plaça entre nens jugant a pilota? És normal que un acte festiu sigui enregistrat per un dron?

A Manlleu sí. A Manlleu la repressió policial és la nova normalitat. El marcar paquet, mostrar qui és el xèrif del poble. Es veu que això dona vots. Si soluciona el problema d'arrel o no ja és una altra qüestió.

Però tornem al títol de l'article, la violència policial. La violència a Manlleu no és cap novetat. Fa anys que les classes populars la pateixen de diferents formes. I si, quan parlem de violències no ens quedem només amb les formes més explícites, violència pot ser no arribar a final de mes, no rebre una atenció com cal al centre de salut o pot ser la segregació per barris i rendes. Avui però, ens volem fixar amb com s'han normalitzat unes actuacions policials que l'únic que fan és escalar encara més la situació que viu Manlleu.

Hi ha alternatives?

Els manlleuencs i les manlleuenques hem normalitzat sense fer gaires preguntes la creació d'una unitat d'antiavalots, camuflada sota les sigles Grup de Reforç, Emergències i Proximitat. Tanmateix, l'estètica del furgó d'aquesta unitat està clarament inspirada en els vehicles de al Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra, de fet, fins i tot ha emulat els escuts que identifiquen cada esquadró de la Brimo com si de les cases de Hogwarts es tractés, en el cas de la GREIP amb una serp.

I aquí ve la pregunta del milió: hi ha alternatives? Models com el que es va aplicar a Badalona durant el mandat de Dolors Sabaté, durant el qual es va dissoldre la policia antiavalots local, demostren que sí. El cap de la Guàrdia Urbana d'aquesta localitat, Conrado Fernández, explicava que: “(en l'etapa prèvia) no importava la part preventiva, sinó la reactiva. Ara, amb un model de proximitat, hem de treballar abans per evitar la malaltia”

A Manresa, la plataforma A l'Aguait aposta per un model policial i de videovigilància alternatiu: “les respostes policials tenen una efectivitat que es dissol ràpidament en el temps”. Per això, aquesta plataforma ciutadana aposta per “la intervenció i empoderament comunitari, la mediació i les polítiques socials.

I a Manlleu, què podem fer? Als diferents barris manlleuencs hi ha processos i persones organitzades en molts àmbits i espais que promouen altres formes de relacionar-se i de gestionar conflictes i violències comunitàries més enllà del model repressiu. És en aquests espais on es poden construir vincles que enforteixin les comunitats. En resum, que la seguretat de la gent de Manlleu no hauria de passar per damunt de la d'altres persones o grups socials.

És un problema de racisme?

A vegades, els conflictes es vinculen a determinats col·lectius, estigmatitzant així tot aquest col·lectiu. Però, sovint, el conflicte es pot entendre millor aïllant el fet cultural/nacional. És a dir, l'origen de les persones no és un factor determinant.

Fa uns dies, un fil a twitter d'en Bernat Sorinas explicava com s'estava creant una falsa alarma d'inseguretat a la ciutat de Manresa fruit d'algunes baralles que hi havia hagut les darreres setmanes i destacava que quan ell era jove també hi havia baralles, i batalles campals, i neonazis apunyalant gent a l'entrada de la discoteca. No per normalitzar el fet, sinó per entendre que és una qüestió endèmica i no pas una qüestió que hagi aparegut recentment.

Per tant, això ens dona dues informacions molt valuoses. La primera és que el que passa a Manlleu no és un fet nou, sinó que, per desgràcia, és una cosa molt més difícil d'eradicar del que ens pensem. La segona és que també passa a altres punts dels Països Catalans, i sinó mirem els apunyalaments durant la Mercè a Barcelona. És a dir, el problema és global, i es diu desigualtat. Fins que no creem una societat justa per a tothom seguirem reproduint els mateixos errors i esclatarem en queixes quan hi hagi qualsevol incident.

Una altra cosa a tenir en compte són les dades de criminalitat del Ministeri de l'Interior del 2022. Si comparem el nombre de delictes per cada mil habitants, veurem que la mitjana manlleuenca és de 16 delictes per cada mil habitants, per sota dels 48 de Vic (48!) o 102 de Barcelona. O un poble amb un nombre d'habitants similar a Manlleu, Banyoles, 20.000 habitants i 53 delictes per cada mil habitants. Potser si que ens hem deixat portar una mica massa pels que posen el crit al cel només quan els interessa.

I per últim, recordar que, segons dades publicades per la pròpia policia de Manlleu, el delicte més comú en aquest municipi és la ciberestafa. Com deia aquell, reflexionem-hi si us plau. Reflexionem-hi.

Ferran Domènech
Periodista i membre de la CUP Manlleu

Descarrega el fitxer
Article "Compromeses amb Manlleu"

COMPROMESES AMB MANLLEU

Agraïdes per la confiança, continuarem al consistori fent sentir la nostra veu i contribuint a construir Manlleu. Entenem que la participació en la vida del nostre poble i la implicació en les seves organitzacions, entitats i col·lectius és el camí per a la millora de la convivència i la comunitat. Una comunitat diversa, mestissa i plural com el propi Manlleu. Organitzar-se, debatre, crear espais de trobada i de participació política i social esdevé, avui més que mai, un objectiu indispensable.

Apostem per les iniciatives que defensin una societat cohesionada, viva i igualitària. Hi serem per defensar el bé comú, per garantir els drets de tota la ciutadania, per eliminar les desigualtats, per assegurar les necessitats bàsiques i per a la no discriminació.

Des de la institució i els carrers seguirem lluitant per a aconseguir fer efectiu el dret a l’habitatge, el dret a l’educació pública de qualitat i el dret a la salut. Treballarem amb els eixos principals del feminisme, l’ecologisme, l’anticapitalisme i el municipalisme.

Ens preocupa l’entrada a l’ajuntament d’un partit xenòfob, racista, masclista, amagat darrere d’un fals missatge nacionalista. Ens preocupa que el pacte de govern comporti abandonar la defensa de la nostra llengua i de l’autodeterminació. I ens preocupa un Ajuntament tancat de portes endins, allunyat dels ciutadans i fent cada cop més difícil la seva participació.

Som a l’Ajuntament, però continuem al carrer, on tot comença i on tot acaba.

Bona Festa Major!

Descarrega el fitxer
Programa electoral CUP Manlleu 2023
Descarrega el fitxer
Opinió | Un nou rumb

A MANLLEU LA CUP HI SOM PER EMPRENDRE UN NOU RUMB

Des de fa anys a Manlleu tenim reptes importantíssims en molts àmbits: en la política d'habitatge, en oferir unes expectatives de futur al jovent, en la gestió de serveis, en protegir el nostre patrimoni natural, en poder respirar un aire net, en garantir llocs de treball dignes, en protegir el petit comerç, en la igualtat i el feminisme, en reteixir el vincle social i aconseguir uns barris cohesionats. Des de la CUP fa molt temps que treballem en un programa i en unes propostes polítiques transformadores que tenen per objectiu anar a l'arrel d'aquestes qüestions tan importants. Propostes polítiques d'esquerres encaminades a garantir que a Manlleu tothom hi visqui dignament.

Els últims anys hem vist com els partits que han governat han estat incapaços de crear un veritable equip de govern. Cada regidoria ha fet la guerra per la seva banda sense tenir un horitzó clar compartit, sense un projecte col·lectiu potent de cap a on volien portar Manlleu. La manera de pactar també ha seguit aquesta lògica: estabilitat a canvi d'un repartiment de cadires. Aquesta en cap cas és la nostra cultura política. Creiem que en qualsevol pacte, el projecte i un model de ciutat és el que s'ha de posar damunt la taula. Fer un esforç per a consensuar propostes és l'única manera de que per fi puguem aplicar solucions profundes a tots aquests reptes. Que puguem fer real aquest nou rumb que necessita Manlleu.

Aquesta manera de fer política de l’actual equip de govern ha provocat una gestió erràtica amb fiascos econòmics considerables, com hem vist, per exemple, en el projecte de la nova comissaria de la policia local, refet tres cops, amb una despesa de diners considerable abans de començar les obres; o el conveni amb la Universitat de Vic per fer els estudis a l’antiga biblioteca, on l’Ajuntament ja ha pagat un any de lloguer i encara no ha començat l’activitat prevista inicialment; o amb el cas de la reindustrialització de la zona de Prysmian, que amb la destrucció de 500 llocs de treball, l’Ajuntament va rebaixar en més de 400.000€ la plusvàlua amb el compromís de crear nous llocs de treball i la instal·lació de noves empreses, han passat anys i només hi ha instal·lada una empresa de logística que no ha reactivat la seva activitat ni els llocs de treball.

Necessitem un nou rumb per revertir aquest desgavell i fer una gestió valenta i transparent. Necessitem un nou rumb per recuperar el control públic de tots els serveis que hem externalitzat, creant una empresa pública que permeti anar-los recuperant. Hem de començar per recuperar la gestió del servei d’abastament d’aigua, aprofitant la possibilitat que tenim aquest 2024 per finalitzar el contracte amb Agbar.

Per nosaltres, no hi ha política sense ètica i per això aquesta candidatura, segueix compromesa a complir un Codi Ètic que contempla mesures de transparència, de limitació de mandats, de compromís de no demanar crèdits bancaris, de limitació de sous, que garanteix que no hi hagi duplicitat de càrrecs i amb mesures de democràcia directa i participativa. Quan acabem la campanya, com hem fet en totes les eleccions, publicarem també el seu cost.

Volem governar. Acceptem el compromís, negociant el programa, no les cadires. No eludim responsabilitats. Volem estar a l’equip de govern amb la força necessària per fer polítiques radicalment d’esquerres.

A Manlleu una CUP forta el dia 28 de maig serà decisiva per evitar un pacte de les dretes i per evitar l'ascens de l’extrema dreta. El diumenge 28 hem d’omplir les urnes de municipalisme, d'antifeixisme, d’ecologisme, de feminisme i d’anticapitalisme.

Però sobretot a partir del dia 29 es necessiten mans. Només amb la implicació de totes i tots aconseguirem canvis profunds a Manlleu. Tothom és necessari, des de tots els àmbits. Des de l'Ajuntament, evidentment, però també des de les entitats i associacions, el moviment veïnal, els col·lectius feministes, l'àmbit educatiu, els llocs de treball, i molts més.

És empenyent des de tots els àmbits que aconseguirem que Manlleu agafi un nou rumb.

 

Lleonard Sanchez
Assemblea de la CUP-Manlleu
24 de maig de 2023

Descarrega el fitxer
Opinió | Parlar d'educació és parlar de llibertat

PARLAR D’EDUCACIÓ ÉS PARLAR DE LLIBERTAT

Segons dades de l'IDESCAT, al 2020, un 22,2% de la població de Manlleu tenia un nivell de formació assolit d'educació primària o inferior, un 35,5% un nivell de la primera etapa d'educació secundària, un 21,7% de segona etapa d’educació secundària i un 20,6% un nivell superior. Amb aquests resultats és evident que ens cal fer una aposta ferma per millorar el nivell de formació de la població de Manlleu, però, la dada més preocupant és la primera. Malgrat tendim a pensar que actualment tothom sap llegir i escriure, encara hi ha una part de la població que és analfabeta. Saber llegir i escriure és bàsic per poder conviure en societat, ens permet entendre codis, missatges i la informació, a la vegada que ens fa menys dependents.

Paulo Freire deia que “L’educació és llibertat”. Amb aquesta frase venia a dir que l’educació ens proporciona seguretat, autoestima i també ens permet conèixer les nostres possibilitats. Amb consciència, vivim el món des d’una altra perspectiva, no com a éssers dominats sinó com a éssers empoderats.

El camí de l’educació va més enllà de les aules i la infantesa o joventut, de manera que el dret a l’educació s’hauria de garantir en totes les etapes de la vida, començant per l’escola bressol i acabant per un envelliment actiu que reporti i sigui engrescador.

S’ha demostrat que l’etapa de l’escola bressol és clau pel desenvolupament físic, motor, emocional, afectiu, social i cognitiu dels infants. Així doncs, s’hauria de garantir l’accés a les escoles bressol a totes les famílies que així ho desitgin en condicions d’equitat. D’altra banda, també es podria reforçar i ampliar els espais de trobada entre famílies i infants, com a espais de criança comunitària. Des de la CUP, creiem que hem de ser capaces de veure Manlleu amb ulls d’infants, per això proposem fer un programa transversal que treballi la ciutat des de la seva perspectiva de forma inclusiva (itineraris segurs, parcs i jardins, activitats, espais de participació, etc.).

Pel que fa a l’ensenyament obligatori, no hi ha dubte que tots els centres educatius del municipi fan mans i mànigues per ajudar als alumnes en el seu procés d’aprenentatge, però tot i així, n’hi ha que no obtenen el graduat en Educació Secundària Obligatòria (ESO). Aquest jovent pot continuar formant-se a través de programes de formació i inserció (PFI) que els permetin iniciar-se en un ofici i els obrin la porta a accedir als Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM), però cal assegurar que hi ha les places suficients per a tothom que vulgui optar als PFI, no pot ser que hi hagi joves que quedin exclosos d’aquesta opció. També s’ha d’ampliar l’oferta educativa afegint cicles de grau bàsic al municipi que actualment només s’ofereixen en una única població de la comarca. El jovent ha de poder tenir opcions que els permetin realitzar-se i encaminar-se professionalment.

Ens cal apostar per una formació professional pública i gratuïta, garantint que hi hagi una xarxa suficient amb les infraestructures adients tenint en compte la ubicació dels centres. No en tenim prou amb anuncis d’ampliacions i de creació de nous centres en època de precampanya electoral. Des de la CUP treballarem perquè la construcció del nou edifici de l’Institut del Ter sigui una realitat, així com per ampliar l’oferta de cursos d’alfabetització i la formació a l’escola d’adults.

Ens cal aprofitar tots els espais possibles per completar l’oferta formativa, ens cal pensar en una educació al llarg de la vida, és a dir, abordar l’educació com un element permanent i global que va més enllà de l’educació formal. És per això que s’ha de promoure l’educació en el lleure, les escoles de música, d’idiomes, d’arts plàstiques, de teatre... tot aquest conglomerat que permet una formació més integral de les persones. Remarcar la importància de donar suport al teixit associatiu i a les entitats d’educació en el lleure com a espais de formació en valors i de persones socialment actives i crítiques amb l’entorn.

S’ha de posar en valor la feina que es fa des de les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) dels centres de Manlleu, organitzant conjuntament una àmplia i diversa oferta d’activitats extraescolars. Felicitar-les per la bona feina que fan de forma totalment altruista.

D’altra banda, ens cal aprofitar la riquesa que ens pot aportar com a comunitat els fruits d’un envelliment actiu, persones que amb la seva experiència i bagatge tenen molt a oferir al municipi. I tenint en compte que vivim en l’era digital, ens cal garantir l’alfabetització digital a partir de la participació comunitària o a través d’espais d’autoaprenentatge. No podem permetre que el desconeixement de l’ús de les noves tecnologies esdevingui una barrera per alguns col·lectius.

Finalment, convé tenir present que les activitats i festes del municipi poden esdevenir punts de trobada, d’intercanvi i per crear sinergies. Tenim la sort que la població de Manlleu és molt diversa, això és una riquesa i una gran oportunitat per tots. Ens cal generar en aquestes trobades espais que afavoreixin la cohesió social i intercultural, fent de la diversitat un aspecte de valor cultural i integrador.

Així doncs, com proposava Paulo Freire, l’educació pot esdevenir una eina que desperti la persona i la faci lliure. I com bé deia, cal “lluitar per una educació que ens ensenyi a pensar i no per una educació que ens ensenyi a obeir”.

Ens cal un nou rumb, perquè parlar d’educació és parlar de llibertat.

Montse Rabionet, assemblea de la CUP Manlleu
17 de maig de 2023

Descarrega el fitxer

Pàgines