Documents
TOCA MOURE’NS. CAP A UNA MOBILITAT JUSTA I SOSTENIBLE
Són dies d’eleccions, dies de campanya i de propostes de tot tipus, on ens juguem el nostre futur més immediat com a societat. Aquest any coincideixen amb l’arribada del bon temps on, a més de la rutina habitual d’anar a la feina i conciliar-la amb la vida familiar, busquem estones per gaudir dels vespres a la fresca, passejant o fent exercici, a peu, en bicicleta, aprofitant l’entorn. És aquí on apareix el concepte sobre el que tracta aquest article, la mobilitat.
Situem-nos. Des de fa anys, els pobles i ciutats d’arreu es debaten models de mobilitat oposats. El model de mobilitat centrat en el vehicle privat ha esdevingut el model prevalent i un reflex de la societat on vivim, on el consum, l’ús il·limitat de combustibles fòssils i l’individualisme predominen. La contaminació atmosfèrica que deriva d’aquest model suposa la mort prematura de més de 3.500 persones cada any. Cal donar-li la volta perquè té un cost econòmic, social i mediambiental insostenible.
Des de la CUP apostem per un model que defensi el vianant, dissenyant el barri a escala humana i dotant-lo de perspectiva de gènere. Augmentant les zones peatonals per fomentar la interacció social, l’economia local, l’accessibilitat als serveis i en definitiva millorar la qualitat de vida. Un model que possibiliti una ciutat amiga de la bici, que acabi amb la presència massiva de cotxes al centre i que d’aquesta manera protegeixi la qualitat de l’aire i la salut de les persones.
Quan parlem d’augmentar les zones peatonals del centre i dels carrers més concorreguts, pacificant el trànsit motoritzat, pensem en actuacions relativament costoses però necessàries. Cal continuar amb el model de carrer amb plataforma única que ja tenim al centre als carrer del Pont, Enric Delaris i Sant Jordi i estendre’l al primer tram del Passeig de Sant Joan i carrers, ara mateix, gens amistosos pel vianant com el de la Cavalleria i de Sant Jaume. L’objectiu final és que els vehicles siguin els qui demanin permís als vianants per circular en les zones urbanes i no a l’inrevés.
Si bé es cert que actuacions com les anteriors requereixen inversions importants, no ho és menys que hi ha intervencions de molt baix cost que ens permetrien fer una transició cap a la situació ideal. Per exemple, la creació d’una xarxa de camins escolars segurs resoldria els col·lapses que es produeixen en els accessos als centres educatius. Iniciatives com les del BusBici són en aquest sentit magnifiques notícies i cal estendre-les a totes les escoles i instituts de Manlleu.
Tenim el poble ideal per moure’ns a peu o en bicicleta. Manlleu no és tan gran com per haver d’agafar el cotxe en la gran majoria de desplaçaments que es fan dins del municipi. Ja disposem d’un tram de carril bici extensible a altres tipus d’usuaris no motoritzats. De fet, cal allargar-lo fins arribar a l’estació de tren i exportar-lo a les altres travesses urbanes del municipi com poden ser el Passeig de Sant Joan i la resta de l’Avinguda Puigmal. No obstant, el carril bici perd el sentit si en el punt de destinació no hi ha un lloc pensat per deixar de manera segura les bicicletes. Per això és imprescindible buscar i desenvolupar àrees d’aparcament, almenys en tots i cadascun dels equipaments municipals i especialment en punts d’intercanvi de mode de transport com l’estació de RENFE.
En aquest nou paradigma, passejar ha de ser una activitat essencial, un valor de salut i de qualitat de vida però en els nostres pobles i ciutats s’ha convertit en un luxe. Manlleu pateix d’aquest mal. Tenim un meravellós Passeig del Ter fruit de la lluita i la feina de moltes manlleuenques i manlleuencs. Un balcó magnífic al riu. Arribar caminant al Passeig del Ter o l’Arborètum, l’altre gran zona verda del poble, no sempre és fàcil o amable. Aquestes zones tampoc disposen de bons accessos als entorns verds del municipi, bons exemples en són Lourdes, el Poquí, i la zona del Fugurull. Així doncs, no es pot donar per conclosa la ruta de l’Arboretum i el Passeig del Ter, s’ha de treballar la continuïtat de l’anella verda a Manlleu. Una anella verda amb entitat i pressupost propi, aprofitant els camins i caminois existent.
En resum, el nostre municipi té les condicions ideals, per dimensions, població, entorn i situació, per fer una canvi real en la mobilitat i per fer-la més sostenible i socialment més justa. Per això des del grup municipal de la CUP creiem que és el moment de fer una aposta decidida i definitiva en aquest sentit, el que hi ha en joc no és menor, ni més ni menys que la salut i la qualitat de vida de totes les persones que tenim la sort de gaudir de Manlleu. Ho diu bé el diccionari, mobilitat, qualitat de mòbil, que es mou, que pot ésser mogut o transportat. Toca moure’ns.
Ricard Comajoan - assemblea de la CUP Manlleu
10 de maig de 2023
Faig notar des del principi d’aquest article que només parlaré de vida.
Li diré a la transició energètica TE i a la sobirania energètica SE.
La transició és un canvi. Canviar és anar d’un model a un altre. La vida canvia quan el seu entorn canvia. Si la vida veu amenaçada la seva existència i pervivència reacciona canviant alguna cosa. Diem que s’adapta. Canviar mai és fàcil.
La TE és canviar en diversos aspectes relacionats amb l’energia. Canviar d’un model de generació d’energia basat en els combustibles fòssils no renovables a un altre basat en energies renovables. També és canviar el model de consum actual per un consum més eficient i més responsable (l’energia més sostenible és la que no es gasta). Explicat així sembla senzill, però no ho és. Canviar mai és fàcil.
Inevitablement hem de fer la TE. Tot i que encara hi ha gent que pensa que no s’ha de fer, el consens s’amplia més i més en el temps des que es va començar a escriure i parlar de tots aquests temes. Pensem, per exemple, que l’informe “Els límits del creixement”, elaborat pel Massachusetts Institute of Technology (MIT), és de l’any 1972. Aquest informe va ser un dels que van inaugurar el corrent de pensament on es qüestionava la manera com la nostra espècie estava funcionant en aquest món. L’informe deia que si continuava el ritme d'explotació dels recursos fòssils i el consum energètic en cent anys es provocaria un col·lapse ecològic. Cinquanta anys després el Grup Intergovernamental d'Experts en Canvi Climàtic ens confirmen el diagnòstic que van fer els experts del MIT. Alguns sectors econòmics crítics amb aquest informe pronosticaven que la tecnologia resoldria els problemes ambientals i que l´energia nuclear produiria electricitat de forma il·limitada. Aquests pronòstics no s'han fet realitat.
Hem de fer la TE perquè ens hi va la vida. La TE és una necessitat per un motiu molt senzill: el nostre món està malalt greu perquè el sistema actual prima “el tenir” i descuida la vida. Segurament la TE serà de les primeres transicions que haurem d’anar fent per canviar de sistema.
Hem de fer moltes coses per tal de materialitzar la TE. Les transicions cap a nous models comencen inevitablement dins els cors i les ments dels individus i es fan efectives quan arriben al cor i la ment de les seves comunitats. La TE ha de garantir un subministrament d’energia 100% renovable, de proximitat i un consum eficient i responsable.
La sobirania és ser responsable del que ens és propi. Algú és sobirà quan se sent responsable, quan és capaç i quan té la voluntat de governar el que li és propi. De la mateixa manera podríem parlar d’una comunitat sobirana.
La SE és ser responsable de l’energia pròpia. Algú és sobirà en temes d’energia quan té la voluntat de governar el que li és propi en la generació, l’emmagatzematge, la distribució, la gestió i el consum d’energia. De la mateixa manera podríem parlar d’una comunitat sobirana en temes d’energia.
És la comunitat la que ha de decidir si hem d’anar cap a la SE.
Pensem que hauríem d’anar cap a la SE per poder assegurar-nos una vida justa i digna. L’alternativa a la SE és que la TE ens la faci algú aliè a la comunitat. Li diré intencionadament a aquest element aliè “mercat especulatiu”. També diré que un “mercat especulatiu” és un mercat que menysté la vida i que és molt capaç, i ho demostra cada dia, de ser injust i desigual. De cap manera s’ha de ser injust amb la vida i desigual amb les persones.
Hem de fer moltes coses per tal de materialitzar la SE. Les sobiranies comencen inevitablement dins els cors i les ments dels individus i es fan efectives quan arriben al cor i la ment de les seves comunitats.
La SE ha de recuperar la generació d’energia de proximitat, l’emmagatzematge, la distribució i la gestió de l’energia com a servei públic i garantir el subministrament bàsic per a tota la ciutadania.
Cal un nou rumb perquè parlar d’energia és parlar de vida.
Santiago Ramos
Assemblea de la CUP Manlleu
La CUP diem prou a la privatització dels serveis públics i/o la seva gestió, especialment d’aquells més essencials per a la vida tant individual com comunitària. La privatització només serveix per enriquir a empreses privades (i persones) en detriment de la gestió honesta i de vocació de servei públic no mercantilista. Regalar diners públics que hem pagat entre totes i que tant necessitem per garantir les necessitats bàsiques i la qualitat de vida de tothom, a mans privades que actuen en contra del bé comú.
L'aigua és un bé comú i essencial i, com a tal, demana d’una gestió 100% pública. En moments actuals de crisi energètica i sequera, amb més motiu, és essencial que els recursos vitals es trobin sota control i gestió públics, i siguin una prioritat política. Al món, el 90% de la gestió de l’aigua és pública, a Europa és el 70%, mentre que a Catalunya tan sols és el 22%, una anomalia.
A Manlleu, l’abastament d’aigua a les llars és un d’aquests serveis de gestió privada. Però és possible aconseguir recuperar la gestió pública. Remunicipalitzar l'aigua és una responsabilitat de tots i totes, així com fer camí per la gestió pública dels béns comuns.
La privatització de la gestió del servei no és només una transferència de diners i beneficis públics a mans privades, sinó que a la pràctica l’Ajuntament en perd totalment el control. Així doncs, ens hem trobat que no sabem si les inversions pagades s’han fet correctament, Agbar no presenta les liquidacions anuals del servei fins al 2017, i una auditoria ha revelat que estaria imputant al servei despeses més altes de les reals i, per tant, podria haver-hi un sobrecost a la tarifa que paguen les llars.
El juliol de 2021 l’Ajuntament de Manlleu va aprovar una moció proposada per la plataforma ciutadana Aigua Pública Manlleu en què es comprometia a la remunicipalització del servei el 2024, aprovada amb els vots a favor de tots els partits excepte l’abstenció de JuntsxCat. L’Ajuntament té la capacitat de portar-ho a terme, tant en l’àmbit tècnic com financer. Després de l’aprovació de la moció només es va encarregar una auditoria que posa en evidència tant la mala praxi i opacitat d’Agbar com l’omissió de responsabilitat i de fiscalització per part de l’Ajuntament. Malgrat les indicacions alarmants de l’auditoria, no s’ha iniciat cap expedient de revisió ni control.
Així mateix, la CUP Manlleu hem sol·licitat que a l’ordre del dia del ple d’aquest mes d’abril, l’aprovació de la intervenció tècnica i financera del servei, pas previ a la decisió de remunicipalitzar-lo. Interpel·lem, doncs, directament a l’equip de govern perquè s’aprovi aquesta intervenció amb la finalitat que el 2024 es pugui efectivament recuperar la gestió pública de l’aigua.
Amb l’aigua no s’hi juga. Volem la recuperació de la gestió del servei el 2024.
CUP Manlleu
26 d’abril de 2023