Candidatura d'Unitat Popular

Manlleu

Documents

Opinió | Fartes de respirar merda

FARTES DE RESPIRAR MERDA

Amb les dades recollides els darrers 20 anys, molts dies l’aire d’Osona és perillós per a la nostra salut. Un resum d'aquesta contaminació seria:

- Ozó troposfèric: Les estacions automàtiques de Tona, Vic i Manlleu han registrat, des de l’any 2005 fins al 2023, un total de 542 episodis d’ozó amb una mitjana anual de 35 episodis. Aquests episodis representen el 54% de totes els episodis registrats a Catalunya.

- Partícules i fums: Els diferents tipus de partícules que es mesuren cada hivern superen els límits permesos. Cal tenir en compte que les PM 2,5 arriben al rec sanguini. Aquests valors alts de partícules es donen a tota la Plana de Vic, i, les poblacions que es troben a cotes més baixes probablement tenen valors més alts. Els benzo(a)pirens detectats a Manlleu i a les estacions mòbils a Vic, són classificats com a carcinògens.

- Gasos efecte hivernacle: La cabana ramadera de Catalunya, durant el 2022, van emetre 30.600 tones de metà i 3.500 tones d’amoníac (dades extretes del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia). El metà és 28 vegades més d’efecte hivernacle que el diòxid de carboni i se’n parla poc. L’amoníac contribueix de forma important en la generació de micropartícules.

Normalment no ens adonem del que respirem. Molts dies gaudim d’un cel ben blau.

Fa anys que coneixem el problema, però les mesures que s’han pres, o han estat poques o no han estat efectives. Les dades ens diuen que no ha millorat la qualitat de l’aire que respirem.

Exigim que es prenguin mesures realment efectives per revertir aquesta situació, que totes les institucions (Ajuntaments, Consell Comarcal, Generalitat, Estat, ...) realment es comprometin a prendre decisions valentes. I també nosaltres, com a ciutadans, hem de col·laborar en la millora de la qualitat de l’aire.

Des de la CUP proposem diferents mesures. Algunes ja es podrien implementar d’immediat.

1. El Consell i els Ajuntaments han de tenir un protocol d’avís propi sobre la previsió de superació dels llindars de contaminació de l’aire, que busqui informar i conscienciar de forma clara i entenedora a tota la població, i directament a les entitats que fan activitats més exposades a la contaminació, i que no es limiti a “complir l’expedient”. Aquesta mesura s’hauria d’implementar immediatament.

2. Si volem conèixer millor la qualitat de l’aire que respirem i prevenir, cal que s'instal·lin més estacions automàtiques fixes en llocs cèntrics de diferents municipis. De les tres actuals només una, la de Manlleu, és al centre del nucli urbà.

3. La capa d’inversió tèrmica es troba per sota dels 690 metres. Per sota d’aquest nivell no s’hauria de permetre noves activitats que tinguin un fort impacte ambiental.

4. Els sistemes de calefacció domèstics son uns dels emissors més importants de micropartícules. És bàsica la implicació de les administracions en la substitució de calderes domèstiques per altres d’energies mes netes. Però el cost econòmic no pot repercutir exclusivament en les llars. L’Agenda 2030 podria servir per fer aquesta transició a calderes més netes.

5. No es pot permetre la crema de biomassa (restes de poda, de jardí, hort, agrícoles,..) a l’aire lliure cap dia de l’any. A canvi cal facilitar trituradores per poder fer compost com adob per a ús domèstic, municipal i agrícola.

6. Cal eliminar el vehicle particular del centre de les poblacions grans.

7. Valorar la implantació de les Zones de Baixes Emissions (ZBE), o la declaració de Zona de Protecció Ambiental (ZPA) per Osona. Hem de ser atrevits promocionant més el transport públic, potenciant línies de bus interurbanes i connectades amb el tren i la xarxa ciclable interurbana amb millores factibles a curt termini.

8. Cal fer un estudi epidemiològic sobre l’asma i altres malalties respiratòries i veure si la població osonenca és la que té la mitjana més alta respecte de Catalunya.

No hem d’actuar quan tinguem valors alts de contaminants, cal ser vigilants tot l’any, i any rere any, fins que millori la qualitat de l’aire que respirem. Us convidem a participar en elaborar propostes i exigir solucions. Tots podem aportar: tècnics, sanitaris, associacions,... I per descomptat, cadascú de nosaltres a nivell particular, som imprescindibles.

Volem respirar un aire net tots els dies de l’any.

Lleonard Sanchez - Regidor de la CUP al Consell Comarcal d’Osona
Osona, 7 de febrer de 2024

Descarrega el fitxer
Moció gestió pública aigua Manlleu

MOCIÓ PER A UNA GESTIÓ PÚBLICA DEL SERVEI D’AIGUA A MANLLEU

La CUP Manlleu diem prou a la privatització dels serveis públics i/o la seva gestió, especialment d’aquells més essencials per a la vida tant individual com comunitària. La privatització només serveix per enriquir a empreses privades (i persones) en detriment de la gestió honesta i de vocació de servei públic no mercantilista.

L'aigua és un bé comú i essencial i, com a tal, demana d’una gestió 100% pública. Al món, el 90% de la gestió de l’aigua és pública, a Europa és el 70%, mentre que a Catalunya tan sols és el 22%, una anomalia. En moments actuals de crisi energètica i sequera, amb més motiu, és essencial que els recursos vitals es trobin sota control i gestió públics, i siguin una prioritat política. L’argument que la gestió privada és més eficient ha acabat caient per si sol ara que constatem que les xarxes d’abastament tenen fuites importants.

A Manlleu la gestió del servei d'aigua potable als domicilis i les empreses es va privatitzar el 1984. En un acord del Ple municipal es va cedir la gestió del servei a SAUR. En pròrrogues successives en el temps hem arribat fins als nostres dies. Al llarg d'aquests anys SAUR ha passat a ser de SOREA, actualment AGBAR (del grup multinacional francès VEOLIA).

La darrera pròrroga amb SOREA va del 2014 fins al 2034, associada a unes obres de connexió a la planta potabilitzadora comarcal d'Osona Sud (situada a la zona del Gelabert). Les obres de connexió van suposar una despesa de pràcticament 2 milions d'euros, que SOREA es va oferir a finançar a canvi de signar aquesta pròrroga. Una inversió que li hem estat retornant, entre usuàries i ajuntament, a un tipus d’interès superior als preus de mercat aquets darrers 10 anys, desaprofitant l'oportunitat de retornar-lo de manera més barata, anant en contra dels interessos de la ciutadania.

La privatització de la gestió del servei no és només una transferència de diners i beneficis públics a mans privades, sinó que a la pràctica l’ajuntament en perd totalment el control. Així doncs, ens hem trobat que a Manlleu no sabem si les inversions pagades s’han fet correctament. Agbar no va presentar les liquidacions anuals del servei fins al 2017 i una auditoria ha revelat que estaria imputant al servei despeses més altes de les reals i, per tant, podria haver-hi un sobrecost a la tarifa que paguen les llars.

Atès que el juliol de 2021 l’Ajuntament de Manlleu va aprovar i es va comprometre amb els acords de la moció de la plataforma ciutadana Aigua Pública Manlleu en què es comprometia a la remunicipalització del servei el 2024, aprovada amb els vots a favor de tots els partits excepte l’abstenció de JuntsxCat.

Atès que l’actual equip de govern està format per dos partits que van assumir un compromís amb els acords d’aquella moció, en el cas del PSC votant-hi a favor i en el cas de JuntsxCat amb una abstenció que facilitava que la moció pogués prosperar. Per tant, no s’entendria que aquest equip de govern trenqués aquell compromís. Menys encara sense ni tant sols donar explicacions públiques extenses al respecte a la població de Manlleu.

Atès que el 2024 tenim una finestra d’oportunitat per a la remunicipalització de la gestió de l’aigua i que la decisió que s’adopti no afectarà únicament l’actual mandat sinó que comprometrà i condicionarà el servei fins a l’any 2034.

Des de la CUP, en compliment del compromís que la plataforma Aigua Pública Manlleu va requerir a tots els partits que ens vam presentar a les passades eleccions municipals de Manlleu, proposem els següents:

ACORDS:

1. Recuperar la gestió pública del servei d’abastament d’aigua potable el 2024.
2. Intervenir tècnicament i econòmicament el servei gestionat actualment per Agbar, i revisar la tarifa actual.
3. Destinar els crèdits i fons econòmics possibles per a cancel·lar el deute que Manlleu manté amb l’empresa que ho gestiona actualment.
4. Analitzar totes les modalitats de gestió 100% pública del servei d’aigua.
5. Realitzar un informe de l’estat de la xarxa d’abastament.
6. Posar en marxa mesures per a garantir l’accés universal a l’aigua, especialment a les llars vulnerabilitzades.
7. Implementar un mínim vital d’aigua per a tothom.
8. Recuperar tota la informació relacionada amb l’operació del servei i garantir el dret d’accés eficaç a tota aquesta informació i de tot el cicle urbà de l’aigua a la ciutadania.
9. Aprofundir per una gestió democràtica, transparent i de qualitat del servei.
10. Respectar el cabal ecològic del Ter i aplicar mesures contundents per a recuperar el bon estat dels aqüífers, especialment necessari en context de sequera.

22 de gener
Manlleu, Països Catalans

Descarrega el fitxer
Opinió | Un silenci que també parla

Un silenci que també parla

Al ple municipal d’aquest passat mes d’octubre la CUP Manlleu vam presentar dues mocions sobre dos temes que creiem importants i urgents: el dret a l’empadronament i el suport al poble palestí.

Totes dues mocions van ser rebutjades, sense cap intervenció ni aportació per part dels dotze càrrecs electes de l’equip de govern. Un silenci que també parla. Un silenci que els posiciona en contra dels drets humans a nivell local (padró) i a nivell global (Palestina). Un silenci que significa no tenir clar l’objectiu d’un Ple: retre comptes i informar a la ciutadania (no només al consistori). Veiem un equip de govern que ni tan sols es planteja enfortir la participació, adoptant una actitud cap a la gent de Manlleu, que ni pensen explicar-se ni pensen escoltar.

La moció presentada sobre l’empadronament a Manlleu, marcava les línies per garantir-lo, ja que aquest és la porta d’accés als serveis bàsics, com l’educació i la sanitat, i és fonamental per garantir els drets de les persones, posant sobre la taula el que precisament està legislat a través de lleis. Aquestes lleis veiem que no importen a l’equip de govern, que es mourà per sobre de qualsevol normativa, amb l’objectiu d’excloure a les persones que més difícil ho tenen, sense preocupar-se de si es vulneren els drets humans més fonamentals. Amb el dret a l’accés a l’habitatge també ho vam veure, amb la seva renúncia als prop de tres milions d’euros adjudicats a Manlleu per a habitatge de lloguer assequible.

En relació al genocidi contra el poble palestí per part de l’estat d’Israel, contravenint des de fa anys les resolucions de les Nacions Unides, el silenci de l’equip de govern ens demostra menyspreu, insensibilitat i ignorància cap al poble palestí, cap a qualsevol poble que pugui trobar-se patint repressió i massacres, contra la pau i contra els drets humans.

Queda clar doncs amb quina filosofia governa aquest equip de govern: obviant les polítiques socials i les necessitats de les persones, sense programa de govern conegut, tot per mantenir la cadira i els privilegis.

Amb decepció, ens queda fer-nos sentir al carrer. No renunciarem al compromís en la defensa dels drets socials, en la reivindicació d’un món més just. Ho farem a tots els espais on siguem, per una qüestió de drets, però sobretot també, per una qüestió d’humanitat.

Lleonard Sanchez
Assemblea de la CUP Manlleu

Descarrega el fitxer
Moció de suport a Palestina i condemna de les accions d'Israel

EXPOSA:

El procés de colonitzacització iniciat al segle XX a Palestina per part d’Israel ha causat un gran nombre de víctimes i ha afectat la vida quotidiana de milions de persones. Recentment, la situació ha esdevingut encara més tensa amb accions que han intensificat la violència i la repressió contra la població palestina.

En els darrers anys, la política colonial, d'apartheid i ocupació militar d'Israel s'ha intensificat amb la construcció de nous assentaments, destrucció de vivendes, espoli de recursos o la criminalització de la societat civil palestina. La cruel persecució de la població palestina ha estat catalogada per les organitzacions internacionals com Amnistia Internacional, Human Rights World i Al haq de crim d'apartheid i lesa humanitat.

La comunitat internacional ha expressat en múltiples ocasions la seva preocupació per la vulneració sistemàtica del dret internacional. Israel ha incomplert totes les resolucions de Nacions Unides que l'insten a respectar els drets humans del poble palestí.

Lamentem totes les morts i per tal d’acabar amb aquesta espiral de violència cal assenyalar a l’estat colonial i d’apartheid d’Israel com a focus inicial de tota violència i opressió. Aquesta no és una situació entre iguals, sinó d'una potència colonial i militar enfront d'un poble que té dret a protegir-se davant dels atacs sistemàtics que viu des de 1948. Mentre Israel és una potència nuclear amb un dels exèrcits més poderosos del món, el poble palestí no compta amb un exèrcit.

La situació a Gaza ja era insostenible abans d'aquest nou episodi de violència. Israel ha convertit Gaza en una presó des de fa 16 anys, amb el 97% d’aigua no potable, el 56% de la població vivint en extrema pobresa, un 64% d’atur juvenil, i el 80% depenent d’ajuda internacional. Aquesta ocupació ha creat una crisi humanitària que afecta cada aspecte de la vida quotidiana dels habitants de Gaza. A més, els darrers bombardejos contra la població civil i l'aplicació d'un setge que consisteix en el tall de subministres bàsics com ara aigua, llum, aliments o medicines no només agreugen la crisi humanitària sinó que poden constituir crims de genocidi.

Els crims d’Israel cap al poble palestí són constants. Des de l’any 2000, 2.287 infants palestins han estat assassinats.

PER TOT AIXÒ, L’AJUNTAMENT DE MANLLEU:

-  Demana al govern de l’estat espanyol que aturi el comerç d'armes amb Israel

-  Lamenta totes les accions de violència contra la població civil que segons el dret internacional humanitari constitueixen crims de guerra.

-  Fa una crida a aturar immediatament els bombardejos d'Israel sobre la Franja de Gaza, a evitar els desplaçaments forçosos de població i a fer arribar a la Franja, aliments, aigua i electricitat i totes les necessitats bàsiques per a la vida.

-  Reconeix que l'ocupació colonial i l'apartheid son les causes estructurals del conflicte i que la comunitat internacional ha d'actuar i fer complir les resolucions de les Nacions Unides, el dret internacional i els drets humans.

-  Condemna enèrgicament la violació del dret internacional, el drets humans i la política colonialista, l'apartheid i l'ocupació de l'Estat d'Israel contra el poble palestí.

-  Es compromet a donar suport a les entitats i organitzacions que treballen sobre el terreny en defensa dels drets humans i en la recerca de la fi de l’apartheid israelià

-  Demana a la Unió Europea que prengui les mesures necessàries per aturar el bloqueig total que Israel ha imposat a Gaza per aturar el genocidi al poble palestí i garanteixi l'ajuda humanitària.

-  Insta al Govern espanyol i a la comunitat internacional a intervenir per posar fi a la violència i garantir el respecte als drets humans i les resolucions internacionals.

-  Es compromet a no donar suport ni prestar ajuda o assistència que puguin contribuir a mantenir la situació dels territoris ocupats i insta a altres entitats i governs a fer el mateix.

-  Demana que es respecti i protegeixi el dret dels refugiats palestins de tornar a les seves cases i recuperar les seves propietats, tal com estableix la Resolució 194 de les Nacions Unides.

 

A l’Ajuntament de Manlleu, 30 d’octubre de 2023.

Descarrega el fitxer
Moció per a garantir el dret a l'empadronament al municipi de Manlleu

L'empadronament és l'acte de registrar-se a l'Ajuntament de residència habitual i determina que aquella persona és considerada veïna d'aquella població. Per part de la ciutadania, el padró és una obligació i un dret. Per la seva banda, l’administració té l’obligació de garantir el seu exercici.

Cal tenir en compte que amb la inscripció padronal s’assoleix la condició política de ciutadà de Catalunya, d’acord amb la Llei 2/2003, de 28 d’abril, per la qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i, per tant, el padró és la porta d’accés als serveis bàsics, com l’educació i la sanitat, i és fonamental per garantir els drets de les persones. Així mateix, el padró resulta indispensable per al propi ajuntament per a obtenir les dades reals de les persones que habiten el seu municipi i poder determinar les diferents necessitats i mesures que cal prendre en les polítiques municipals. Les administracions locals tenen l’obligació de proporcionar-lo a tots els seus veïns i veïnes.

L’article 54.3 del Reial Decret 1690/86, pel qual s’aprova el Reglament de Població, possibilita l’alta al padró en els casos en què la persona sol·licitant no té un títol jurídic en relació al seu domicili o bé la persona sol·licitant no disposa d’un domicili fix, assignant-los-hi en aquests casos una adreça institucional (per exemple la de l’Ajuntament, albergs, centre cívic o altres adreces institucionals).

En aquest sentit, la instrucció sobre empadronament emesa per la Secretaria d’Immigració de la Generalitat de Catalunya, d’aplicació a tots els ens locals, conté instruccions precises respecte de com fer l’alta al padró en aquests casos. I també la Instrucció del INE, vinculant i d'obligat compliment, diu textualment que "els infrahabitatges com ara barraques, caravanes o, fins i tot, coves amb absència total de sostre poden i han de figurar com a domicilis vàlids en el padró", tota vegada que el padró no té per finalitat controlar el parc d’habitatge –per al qual ja hi ha altres instruments jurídics- sino el de censar el total de població que viu en un període determinat de temps en un municipi.

Tal i com recull la Instrucció de Secretaria d’Immigració de la Generalitat de Catalunya, l’objectiu a assolir passa per garantir que el Padró, com a registre administratiu, respongui a la realitat del municipi, a fi de garantir els drets i els deures de les persones i facilitar l’acció de govern local, i per a fer-ho només cal complir la normativa vigent pel que fa a la inscripció al Padró i evitar pràctiques que l’entrebanquin, tot implicant tots els serveis municipals en la gestió del Padró municipal.

En un moment d’emergència social com l’actual, en què s’han aguditzat les desigualtats socials sistèmiques, és més important que mai censar tota la població resident al municipi, sense posar traves que la llei no imposa, a fi que l’Ajuntament pugui desenvolupar polítiques socials eficients i que cap persona es quedi sense empadronar, com a porta d’accés necessària per a assolir els drets socials i civils més elementals.

Per aquests motius, el Grup municipal Alternativa Municipalista (CUP-AMUNT) proposa al Ple municipal l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Facilitar l’accés al padró i l’emissió dels certificats que hi van associats, atenent a la legalitat vigent:

A) Eliminar l’obligatorietat dels requisits de tenir un títol de propietat o contracte de lloguer de l’immoble, documents que no són obligatoris per a la tramitació del padró, tal com regula el Reial decret 1690/1986.

B) Incloure els diferents títols, documents, gestions i actuacions administratives que permeten acreditar domicili o residència al municipi en la tramitació de l’empadronament, més enllà dels documents de títol de propietat o contracte de lloguer de l’habitatge:

● Persones sense domicili fix o sense sostre. Els serveis municipals emetran un informe que acrediti aquesta situació i se li assignarà una adreça municipal a efectes de comunicació, tal com preveu la normativa legal vigent.

● Persones en situació d’ocupació. Per a la comprovació de la veracitat de les dades relatives a la residència, quan no hi hagi un títol que n'avali l'ocupació, l’informe Parlament 2017 de la Sindicatura de Greuges recorda que el gestor municipal pot acceptar altres documents, com:

1) Autorització expressa, signada original, d'una persona major d'edat que ja està inscrita en l'adreça on es demana la inscripció, acompanyada d'una fotocòpia del seu document d'identitat on consti la seva signatura.

2) Autorització d'empadronament original, signada i segellada per la persona responsable de l'entitat i amb el nom, l'adreça i el NIF de l'entitat, en el cas que la persona sol·licitant es vulgui inscriure a un domicili col·lectiu com ara un hotel o una residència.

3) Factures de subministres a nom de la persona interessada.

4) O bé fer les comprovacions necessàries per altres mitjans (informes de serveis socials, inspecció del propi servei al domicili, etc.).

C) Publicar al web municipal la informació relativa als diferents títols, documents, gestions i actuacions administratives que permeten acreditar domicili o residència al municipi en la tramitació de l’empadronament en els casos especials de què parlen els anteriors apartats de l’acord.

SEGON.- Descartar l’ús del padró com una eina per combatre les situacions de sobreocupació, de control del parc d’habitatge o altres polítiques de l’àmbit de l’habitatge i l’urbanisme. En aquests casos, s’empraran els processos i les actuacions d’inspecció que contempla la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret d’habitatge i, si en el moment de l’empadronament se suscita la sospita d’un ús anòmal de l’habitatge, des del padró s’ha de derivar a l’àrea d’habitatge perquè s’actuï en consonància.

TERCER.-Adoptar les mesures oportunes perquè les gestions i verificacions relatives a l’empadronament les facin els tècnics municipals deslligant el padró de qualsevol altre tema relacionat amb la seguretat ciutadana.

QUART.- Acordar que es faci un preavís de la caducitat de la inscripció al padró de les persones estrangeres sense permís de residència de llarga durada a fi que puguin renovar- la si encara resideixen al municipi.

CINQUÈ.- Agilitzar la tramitació i la resolució de les sol·licituds i que en cap cas no es demori la resposta més enllà de tres mesos, termini que disposa l’article 21.3 de la Llei 39/2015 del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

SISÈ.-Donar instruccions als treballadors municipals responsables dels tràmits d’empadronament perquè responguin per escrit les sol·licituds d’informació sobre el tràmit que puguin formular les persones afectades per situacions especials, atesa la situació de vulnerabilitat i els problemes freqüents de comprensió de l’idioma.

SETÈ.- Elaborar i fer públic un protocol d’accés al padró clar i aplicable pels serveis municipals en consonància amb la normativa vigent que reculli tots els acords anteriors. Preferentment en forma de Reglament d’accés al padró municipal a través de la incoació de l’expedient, la constitució de la comissió redactora, l’aprovació inicial del text pel Ple, l’exposició pública, l’aprovació definitiva i la publicació al BOP, amb l’objectiu d’esvair tots els dubtes respecte de la tramitació del padró.

Manlleu, Països Catalans 9 d’octubre de 2023

Descarrega el fitxer

Pàgines