EXPOSA:

El procés de colonitzacització iniciat al segle XX a Palestina per part d’Israel ha causat un gran nombre de víctimes i ha afectat la vida quotidiana de milions de persones. Recentment, la situació ha esdevingut encara més tensa amb accions que han intensificat la violència i la repressió contra la població palestina.

En els darrers anys, la política colonial, d'apartheid i ocupació militar d'Israel s'ha intensificat amb la construcció de nous assentaments, destrucció de vivendes, espoli de recursos o la criminalització de la societat civil palestina. La cruel persecució de la població palestina ha estat catalogada per les organitzacions internacionals com Amnistia Internacional, Human Rights World i Al haq de crim d'apartheid i lesa humanitat.

La comunitat internacional ha expressat en múltiples ocasions la seva preocupació per la vulneració sistemàtica del dret internacional. Israel ha incomplert totes les resolucions de Nacions Unides que l'insten a respectar els drets humans del poble palestí.

Lamentem totes les morts i per tal d’acabar amb aquesta espiral de violència cal assenyalar a l’estat colonial i d’apartheid d’Israel com a focus inicial de tota violència i opressió. Aquesta no és una situació entre iguals, sinó d'una potència colonial i militar enfront d'un poble que té dret a protegir-se davant dels atacs sistemàtics que viu des de 1948. Mentre Israel és una potència nuclear amb un dels exèrcits més poderosos del món, el poble palestí no compta amb un exèrcit.

La situació a Gaza ja era insostenible abans d'aquest nou episodi de violència. Israel ha convertit Gaza en una presó des de fa 16 anys, amb el 97% d’aigua no potable, el 56% de la població vivint en extrema pobresa, un 64% d’atur juvenil, i el 80% depenent d’ajuda internacional. Aquesta ocupació ha creat una crisi humanitària que afecta cada aspecte de la vida quotidiana dels habitants de Gaza. A més, els darrers bombardejos contra la població civil i l'aplicació d'un setge que consisteix en el tall de subministres bàsics com ara aigua, llum, aliments o medicines no només agreugen la crisi humanitària sinó que poden constituir crims de genocidi.

Els crims d’Israel cap al poble palestí són constants. Des de l’any 2000, 2.287 infants palestins han estat assassinats.

PER TOT AIXÒ, L’AJUNTAMENT DE MANLLEU:

-  Demana al govern de l’estat espanyol que aturi el comerç d'armes amb Israel

-  Lamenta totes les accions de violència contra la població civil que segons el dret internacional humanitari constitueixen crims de guerra.

-  Fa una crida a aturar immediatament els bombardejos d'Israel sobre la Franja de Gaza, a evitar els desplaçaments forçosos de població i a fer arribar a la Franja, aliments, aigua i electricitat i totes les necessitats bàsiques per a la vida.

-  Reconeix que l'ocupació colonial i l'apartheid son les causes estructurals del conflicte i que la comunitat internacional ha d'actuar i fer complir les resolucions de les Nacions Unides, el dret internacional i els drets humans.

-  Condemna enèrgicament la violació del dret internacional, el drets humans i la política colonialista, l'apartheid i l'ocupació de l'Estat d'Israel contra el poble palestí.

-  Es compromet a donar suport a les entitats i organitzacions que treballen sobre el terreny en defensa dels drets humans i en la recerca de la fi de l’apartheid israelià

-  Demana a la Unió Europea que prengui les mesures necessàries per aturar el bloqueig total que Israel ha imposat a Gaza per aturar el genocidi al poble palestí i garanteixi l'ajuda humanitària.

-  Insta al Govern espanyol i a la comunitat internacional a intervenir per posar fi a la violència i garantir el respecte als drets humans i les resolucions internacionals.

-  Es compromet a no donar suport ni prestar ajuda o assistència que puguin contribuir a mantenir la situació dels territoris ocupats i insta a altres entitats i governs a fer el mateix.

-  Demana que es respecti i protegeixi el dret dels refugiats palestins de tornar a les seves cases i recuperar les seves propietats, tal com estableix la Resolució 194 de les Nacions Unides.

A l’Ajuntament de Manlleu, 30 d’octubre de 2023.