D’acord amb la Llei 33/2010 de l’1 d’octubre de polítiques de joventut, es consideren persones joves totes aquelles que estan compreses entre els 16 i 29 anys. Tot i això, la realitat mai és exacta i les demandes i necessitats de la societat actual fan que, cada cop més, sigui necessari incloure entre les destinatàries de les polítiques de joventut a persones que estan per sota o per sobre d’aquesta franja d’edat. Així doncs, si agafem com a persones joves a totes aquelles que es troben entre els 15 i 34 anys, a Manlleu ens surt un total de 5.048. Quasi un 25%. És a dir, una de cada quatre. Poca broma!
I és aquí, quan fora lògic pensar en què si un quart dels nostres veïns i veïnes són joves i si la joventut a més d’una època de desorientació, d’incerteses i canvis és el futur de la societat, l’atenció i dedicació de l'equip de govern, per una qüestió bàsica de responsabilitat social i política, hauria de ser màxima, oi? És quelcom obvi, raonable i de sentit comú. Doncs bé, a Manlleu, altra vegada i com tot allò que té a veure amb el benestar de les persones, la realitat és ben distinta.
Malgrat els grans discursos prefabricats (alguns d’ells durant la campanya electoral) de l’equip de govern, més aviat enfocats a acontentar a l’audiència, els resultats del que realment passa són evidents. De les 98 actuacions que JuntsxManlleu i PSC han presentat en el seu pla de mandat només una inclou la paraula “joves” (per a qui tingui interès es tracta de l’actuació que porta per títol “Impuls d’habitatge per a gent gran i joves” i que, ara com ara, es troba en fase de previsió. Recordem, novament, que el que no és una previsió són els prop de 2,5 milions d’euros que Junts i PSC no van voler per a la construcció d’habitatge). Una vergonya i, gairebé, un menyspreu per a la joventut.
Si augmentem el zoom i posem el focus, aquest cop, en el pressupost municipal, durant l’any 2025 la previsió de despesa en matèria de joventut és de prop de cinquanta mil euros. Cinquanta mil euros d’un pressupost total de més de 24 milions d’euros. Un 0,20%. Una presa de pèl. Un greuge per a les persones joves.
Arribats a aquest punt, en matèria de joventut les dades són tan escandaloses que qualsevol persona que tingui a persones joves al seu voltant s’hauria d’indignar i demanar responsabilitats als que manen. Són molts els plans, programes i projectes de tota mena que a Manlleu no s’estan portant a terme perquè, ras i curt, aquells que tenen responsabilitats polítiques ni hi creuen ni hi destinen recursos. I això, no cal ser erudit per a deduir-ho, esdevé un retrocés, present i futur, per a la població.
I costa de creure que la realitat sigui tan crua, però és així. Si ens ho permeten, els suggeriríem que fessin un exercici i intentessin recordar, en matèria específica de joventut, les últimes accions que des de l'Ajuntament s’han portat a terme. Veuran que no els en sortiran gaires. I és que, com la regidora, aquestes porten dies, setmanes i mesos desaparegudes. Encara actualment Manlleu és conegut, negativament, per ser un dels pocs municipis de més de 20.000 habitants sense punt d’informació juvenil i espai jove municipal. Una mancança que s’arrossega des de fa, lustres.
Per tant, i per ja anar acabant, ara que s'han anunciat canvis a l'equip de govern amb la sortida i entrada d'algun membre, esperonem a JuntsxManlleu i PSC a agafar-se, d'una vegada per totes, seriosament les polítiques de joventut i esperem i desitgem, més d'hora que tard, començar a veure canvis en el seu disseny i aplicació.
La informació i orientació especialitzada, els programes de mobilitat internacional, l’oferta de lleure i oci, el suport a l’expressió artística i cultural, els espais de trobada i dinamització, l’atenció emocional i de la salut i la participació són algunes de les actuacions que, sense més dilació, necessiten arrelar-se i agafar embranzida en un Manlleu on, i tant, el jovent és el seu futur.
Toni Rubia
Regidor de la CUP Manlleu