Documents

Faig notar des del principi d’aquest article que només parlaré de vida.

Li diré a la transició energètica TE i a la sobirania energètica SE.

La transició és un canvi. Canviar és anar d’un model a un altre. La vida canvia quan el seu entorn canvia. Si la vida veu amenaçada la seva existència i pervivència reacciona canviant alguna cosa. Diem que s’adapta. Canviar mai és fàcil.

La TE és canviar en diversos aspectes relacionats amb l’energia. Canviar d’un model de generació d’energia basat en els combustibles fòssils no renovables a un altre basat en energies renovables. També és canviar el model de consum actual per un consum més eficient i més responsable (l’energia més sostenible és la que no es gasta). Explicat així sembla senzill, però no ho és. Canviar mai és fàcil.

Inevitablement hem de fer la TE. Tot i que encara hi ha gent que pensa que no s’ha de fer, el consens s’amplia més i més en el temps des que es va començar a escriure i parlar de tots aquests temes. Pensem, per exemple, que l’informe “Els límits del creixement”, elaborat pel Massachusetts Institute of Technology (MIT), és de l’any 1972. Aquest informe va ser un dels que van inaugurar el corrent de pensament on es qüestionava la manera com la nostra espècie estava funcionant en aquest món. L’informe deia que si continuava el ritme d'explotació dels recursos fòssils i el consum energètic en cent anys es provocaria un col·lapse ecològic. Cinquanta anys després el Grup Intergovernamental d'Experts en Canvi Climàtic ens confirmen el diagnòstic que van fer els experts del MIT. Alguns sectors econòmics crítics amb aquest informe pronosticaven que la tecnologia resoldria els problemes ambientals i que l´energia nuclear produiria electricitat de forma il·limitada. Aquests pronòstics no s'han fet realitat.

Hem de fer la TE perquè ens hi va la vida. La TE és una necessitat per un motiu molt senzill: el nostre món està malalt greu perquè el sistema actual prima “el tenir” i descuida la vida. Segurament la TE serà de les primeres transicions que haurem d’anar fent per canviar de sistema.

Hem de fer moltes coses per tal de materialitzar la TE. Les transicions cap a nous models comencen inevitablement dins els cors i les ments dels individus i es fan efectives quan arriben al cor i la ment de les seves comunitats. La TE ha de garantir un subministrament d’energia 100% renovable, de proximitat i un consum eficient i responsable.

La sobirania és ser responsable del que ens és propi. Algú és sobirà quan se sent responsable, quan és capaç i quan té la voluntat de governar el que li és propi. De la mateixa manera podríem parlar d’una comunitat sobirana.

La SE és ser responsable de l’energia pròpia. Algú és sobirà en temes d’energia quan té la voluntat de governar el que li és propi en la generació, l’emmagatzematge, la distribució, la gestió i el consum d’energia. De la mateixa manera podríem parlar d’una comunitat sobirana en temes d’energia.

És la comunitat la que ha de decidir si hem d’anar cap a la SE.

Pensem que hauríem d’anar cap a la SE per poder assegurar-nos una vida justa i digna. L’alternativa a la SE és que la TE ens la faci algú aliè a la comunitat. Li diré intencionadament a aquest element aliè “mercat especulatiu”. També diré que un “mercat especulatiu” és un mercat que menysté la vida i que és molt capaç, i ho demostra cada dia, de ser injust i desigual. De cap manera s’ha de ser injust amb la vida i desigual amb les persones.

Hem de fer moltes coses per tal de materialitzar la SE. Les sobiranies comencen inevitablement dins els cors i les ments dels individus i es fan efectives quan arriben al cor i la ment de les seves comunitats.

La SE ha de recuperar la generació d’energia de proximitat, l’emmagatzematge, la distribució i la gestió de l’energia com a servei públic i garantir el subministrament bàsic per a tota la ciutadania.

Cal un nou rumb perquè parlar d’energia és parlar de vida.

Santiago Ramos
Assemblea de la CUP Manlleu

La CUP diem prou a la privatització dels serveis públics i/o la seva gestió, especialment d’aquells més essencials per a la vida tant individual com comunitària. La privatització només serveix per enriquir a empreses privades (i persones) en detriment de la gestió honesta i de vocació de servei públic no mercantilista. Regalar diners públics que hem pagat entre totes i que tant necessitem per garantir les necessitats bàsiques i la qualitat de vida de tothom, a mans privades que actuen en contra del bé comú.

L'aigua és un bé comú i essencial i, com a tal, demana d’una gestió 100% pública. En moments actuals de crisi energètica i sequera, amb més motiu, és essencial que els recursos vitals es trobin sota control i gestió públics, i siguin una prioritat política. Al món, el 90% de la gestió de l’aigua és pública, a Europa és el 70%, mentre que a Catalunya tan sols és el 22%, una anomalia.

A Manlleu, l’abastament d’aigua a les llars és un d’aquests serveis de gestió privada. Però és possible aconseguir recuperar la gestió pública. Remunicipalitzar l'aigua és una responsabilitat de tots i totes, així com fer camí per la gestió pública dels béns comuns.

La privatització de la gestió del servei no és només una transferència de diners i beneficis públics a mans privades, sinó que a la pràctica l’Ajuntament en perd totalment el control. Així doncs, ens hem trobat que no sabem si les inversions pagades s’han fet correctament, Agbar no presenta les liquidacions anuals del servei fins al 2017, i una auditoria ha revelat que estaria imputant al servei despeses més altes de les reals i, per tant, podria haver-hi un sobrecost a la tarifa que paguen les llars.  

El juliol de 2021 l’Ajuntament de Manlleu va aprovar una moció proposada per la plataforma ciutadana Aigua Pública Manlleu en què es comprometia a la remunicipalització del servei el 2024, aprovada amb els vots a favor de tots els partits excepte l’abstenció de JuntsxCat. L’Ajuntament té la capacitat de portar-ho a terme, tant en l’àmbit tècnic com financer. Després de l’aprovació de la moció només es va encarregar una auditoria que posa en evidència tant la mala praxi i opacitat d’Agbar com l’omissió de responsabilitat i de fiscalització per part de l’Ajuntament. Malgrat les indicacions alarmants de l’auditoria, no s’ha iniciat cap expedient de revisió ni control.

Així mateix, la CUP Manlleu hem sol·licitat que a l’ordre del dia del ple d’aquest mes d’abril, l’aprovació de la intervenció tècnica i financera del servei, pas previ a la decisió de remunicipalitzar-lo. Interpel·lem, doncs, directament a l’equip de govern perquè s’aprovi aquesta intervenció amb la finalitat que el 2024 es pugui efectivament recuperar la gestió pública de l’aigua.

Amb l’aigua no s’hi juga. Volem la recuperació de la gestió del servei el 2024.

CUP Manlleu
26 d’abril de 2023


Ara ja fa aproximadament un any i mig, un diumenge de novembre de l’any 2021, la Plaça Fra Bernadí de Manlleu estava plena de gent convocada per l’anomenada Plataforma per la Seguretat i el Civisme de Manlleu. Durant les anteriors setmanes s’havien donat una sèrie de fets a Manlleu que, escampats i magnificats per les xarxes socials i alguns mitjans de comunicació, havien generat preocupació a molts manlleuencs i manlleuenques.

Part de la gent que aquell dia estava a plaça segurament no sabia qui havia convocat la concentració ni quines eren les seves intencions, simplement volien un Manlleu sense baralles o robatoris i on poder fer una vida tranquil·la, una cosa d’altra banda, perfectament comprensible.

La plataforma organitzadora però, pretenia molt més que reunir la gent descontenta amb aquella situació, no va ser un acte net i innocent. En el document que van difondre a la concentració i a molts comerços de Manlleu feien propostes de caire repressiu, estigmatitzador i populista; tot feia pensar que aquell podria ser l’embrió d’un VOX a la manlleuenca.

Si no havien donat prou pistes, aproximadament mig any després, la plataforma ara sota el nom de «Manlleu diu prou» va assistir de púbic al ple de l’Ajuntament. Aquell ple va haver d’acabar precipitadament a causa de les interrupcions, comentaris i crits, alguns d’ells de caire xenòfob i racista; els membres de Manlleu diu prou van mostrar la seva vertadera cara fent d’aquell, el plenari que ha viscut un major incivisme i inseguretat dels darrers anys, quina paradoxa, no?

Doncs en realitat no, no és cap paradoxa. L’extrema dreta sempre s’ha nodrit del conflicte, precisament és el que li dona força i la raó de ser.

El seu modus operandi de fet, consisteix en buscar el conflicte, engreixar-lo tant com poden i culpabilitzar-ne a col·lectius concrets, en aquest cas a manlleuencs que han migrat dels seus països d’origen o que simplement ho puguin semblar; mai els veureu apuntant als responsables d’un sistema econòmic que crea cada vegada més desigualtat i pobresa, ni els fons voltors o grans tenidors que mercadegen amb el preu dels habitatges; sempre dispararan contra col·lectius vulnerables i/o minoritaris.  

Doncs aquí ens trobem, amb tots els pronòstics fets realitat. A poques setmanes de les eleccions municipals l’extrema dreta ha anunciat que es presenta a Manlleu, però el problema no és que uns quants fatxes sense massa llums ni possibilitats s’organitzin per fer una llista, que també. El que és tant o més greu és que partits que formen part de l’Ajuntament hagin assumit part del seu populisme més tronat, i tot per poder esgarrapar quatre vots. O fins i tot, que el mateix Ajuntament hagi basat les seves darreres polítiques de seguretat a fer accions cosmètiques i testosteròniques que no tenen cap utilitat real, com «tunejar» una furgoneta de policia local com si fos de la BRIMO o  organitzar i difondre per les xarxes simulacions d’entrades a domicilis pròpies d’una mala sèrie policíaca.

Però no tot son males notícies, malgrat que no hi hagi miracles, existeixen solucions. Manlleu té un teixit social amb un potencial enorme i és feina també de l’Ajuntament que aquest tingui el múscul necessari per construir comunitats veïnals fortes, crear figures com les dinamitzadores de barri que fomentin la convivència i ajudin a evitar possibles conflictes de manera preventiva o dissenyar un Pla d’Inclusió Social amb cara i ulls, entre moltes altres mesures.  

En definitiva, cal deixar enrere les solucions fàcils a problemes difícils i el màrqueting repressiu. I, malgrat anem massa tard, començar a fer un nou rumb actuant, des del moment zero i de manera valenta i decidida, per aconseguir unes vides segures per a tothom.

Xevi Vilar - assemblea de la CUP Manlleu
19 d’abril de 2023

Pàgines