Doncs sí, ja tonem a tenir la Festa Major a tocar i aquest any sembla que el maleït virus no ens l’espatllarà. Temps d’estiu, de calor i de vacances per qui les pugui gaudir. Temps on, a més de la rutina habitual d’anar a la feina i conciliar-la amb la vida familiar, busquem estones per gaudir dels vespres a la fresca, passejant o fent exercici, a peu, en bicicleta, aprofitant l’entorn i els moments quan la calor afluixa. També temps d’aprofitar uns dies i escapar-nos a la muntanya o a la platja segons el gust de cadascú. És aquí on apareix el concepte sobre el que tracta aquest article, la mobilitat. Qualitat de mòbil que diu el diccionari, que es mou, que pot ésser mogut o transportat. Per fer totes aquestes activitats que comentàvem cal moure’s en algun moment.

Situem-nos. Des de fa anys, els pobles i ciutats d’arreu es debaten entre dos models de mobilitat oposats, una dicotomia entre vehicle privat i transport públic. Avui en dia, i ja ve de lluny, el model de mobilitat centrat en el vehicle privat ha esdevingut el model prevalent i un reflex de la societat on vivim, on el consum i l’individualisme predominen i encara perdura la premissa de l’ús il·limitat de combustibles fòssils. El culte al cotxe està lligat, intrínsecament, a la reproducció de les relacions de desigualtat social entre barris i territoris i en cap cas planteja una perspectiva de gènere. Posem-hi números, la contaminació atmosfèrica que deriva d’aquest model suposa la mort prematura de més de 3.500 persones cada any. Cal donar-li la volta perquè té un cost econòmic, social i mediambiental insostenible. 

Com veiem tenim un problema i cal buscar la solució. És necessari fer un canvi de model, la mobilitat ha de donar accés als drets definits com a bàsics. El model de mobilitat que es defineixi determinarà tant un transport més o menys sostenible, com un ús de l’espai públic destinat a la trobada de les persones o per contra a la circulació i estacionament de vehicles. Des de la CUP apostem per un model que defensi el vianant, dissenyant el barri a escala humana i dotant-lo de perspectiva de gènere. Augmentant les zones peatonals del centre i dels carrers més concorreguts per fomentar la interacció social, l’economia local, l’accessibilitat als serveis i en definitiva millorar la qualitat de vida. Un model que fomenti l’ús i creació de sistemes de transport públic i col·lectiu, que possibiliti una ciutat amiga de la bici amb una xarxa local de carrils que vertebrin el nostre municipi, que acabi amb la presència massiva de cotxes al centre i que d’aquesta manera es protegeixi la qualitat de l’aire i la salut de les persones.

Molt bé, i com es fa tot això? És més, com podem avançar en aquesta direcció aquí a Manlleu? Quines peculiaritats té el nostre municipi que ens ajudin, o no, a afavorir aquest canvi en la mobilitat i quines són les propostes que fem per aconseguir aquest canvi de model?

Quan parlem d’augmentar les zones peatonals del centre i dels carrers més concorreguts, pacificant el trànsit motoritzat, pensem en actuacions relativament costoses però necessàries. Cal continuar amb el model de carrer amb plataforma única que ja tenim al centre als carrer del Pont, Enric Delaris i Sant Jordi i estendre’l al primer tram del Passeig de Sant Joan i carrers, ara mateix, gens amistosos pel vianant com el de la Cavalleria i de Sant Jaume. Aquest tipus de solució inverteix definitivament les prioritats de pas, posant en primer lloc als vianants i definint uns espais pensats per a les persones. Més enllà del centre, carrers principals com l’Avinguda de Roma i l’Avinguda Puigmal, amb grans i intensitats de trànsit, requereixen intervencions específiques per disminuir la velocitat dels vehicles i donar protagonisme i seguretat a vianants i bicicletes. L’objectiu final és que els vehicles siguin els qui demanin permís als vianants per circular en les zones urbanes i no a l’inrevés.

Si bé es cert que actuacions com les anteriors requereixen d’inversions importants, no ho és menys que hi ha intervencions de molt baix cost que ja ens poden acostar als objectius que plantegem i que ens permetrien fer una transició cap a la situació ideal. Un bon exemple són els col·lapses que es produeixen als carrers que donen accés als diferents centres educatius. Problema que es resoldria creant una xarxa de camins escolars: els camins escolars són itineraris marcats que porten cap a les escoles i són ideats per anar a peu o en bicicleta. L’objectiu és que la canalla els segueixi i que pugui anar sola, ja que ho farà per camins transitats per altra canalla i per les persones adultes que les acompanyen. Iniciatives com les del BusBici són en aquest sentit magnifiques notícies i cal estendre-les a totes les escoles i instituts de Manlleu.

Tenim el poble ideal per moure’ns a peu o en bicicleta. Manlleu no és tan gran com per haver d’agafar el cotxe en la gran majoria de desplaçaments que es fan dins del municipi. Durant aquest últim any s’ha estrenat un bon tram de carril bici per l’Avinguda de Roma i part de l’Avinguda Puigmal. Ens n’alegrem, i més enllà de si la seva ubicació central és la ideal, creiem que és un model pel qual apostar, i fins i tot estendre’l a altres tipus d’usuaris no motoritzats. De fet, a veure si s’aconsegueix allargar-lo fins arribar a l’estació de tren i exportar-lo a les altres travesses urbanes del municipi com poden ser el Passeig de Sant Joan i la resta de l’Avinguda Puigmal. Tot i així és insuficient, perquè el carril bici perd el sentit si en el punt de destinació no hi ha un lloc pensat per deixar de manera segura les bicicletes. Per això és imprescindible buscar i desenvolupar àrees d’aparcament, preferiblement en llocs tancats, almenys en tots i cadascun dels equipaments municipals i especialment en punts d’intercanvi de mode de transport com l’estació de RENFE. I no ens oblidem que les bicicletes, en determinats trams i situacions, és inevitable que comparteixin carril amb cotxes i vehicles tradicionals, per tant hem de convertir-los en espais segurs on hi convisquin els diferents modes de transport.

Són temps de Festa Major, d’activitats a l’exterior, de buscar la fresca i la bona companyia. Temps de reivindicar els passejos. És evident que passejar és una activitat essencial, un valor de salut i de qualitat de vida. Però la realitat és que en els nostres pobles o ciutats s’ha convertit en un luxe. Manlleu pateix d’aquest mal. Tenim un magnífic Passeig del Ter fruit de la lluita i la feina de moltes manlleuenques i manlleuencs. Un balcó magnífic al riu que ens ajuda a no girar el cap i veure la resta de la trama urbana on mana el ciment i l’asfalt. Arribar caminant al Passeig del Ter o l’Arborètum, l’altra gran zona verda del poble, no sempre és fàcil o amable. Aquestes zones tampoc disposen de bons accessos als entorns verds del municipi, bons exemples en són Lourdres, el Poquí, i la zona del Fugurull. Així doncs, no es pot donar per conclosa la ruta de l’Arboretum i el Passeig del Ter, s’ha de treballar la continuïtat de l’anella verda a Manlleu. Una anella verda amb entitat i pressupost propi, aprofitant els camins i caminois existent.

Continuem la passejada doncs. Ja va sent hora que deixem de mirar només de portes endins de la nostra població i comencem a parlar de territori. Vivim en un entorn privilegiat, amb un riquíssima xarxa de camins rurals que hem de potenciar. Es tracta doncs de crear o reforçar vials, degudament senyalitzats, per connectar-nos a Roda, L’Esquirol, Sant Hipòlit, Torelló i Vic. Últimament s’està patrocinant el concepte de via verda i és molt interessant desenvolupar-lo al nostre entorn. Cal cuidar i potenciar la xarxa de camins que ja existeix, amb el camí vora Ter com a exemple, tot potenciant el concepte de xarxa, evitant que els camins acabin en un punt i intentant que estiguin interconnectats per fer-los més útils.

Lligant amb el concepte de territori i amb les relacions amb altres municipis, hi ha una mobilitat que inevitablement ha d’anar lligada al transport motoritzat. És en aquest punt on s’ha de fer una aposta clara i contundent pel transport públic i col·lectiu de persones. Com a municipi amb tren no es pot defallir amb dignificar el servei de la línia R3 de Rodalies fins a aconseguir la millora integral de la línia i una posada al dia definitiva de l’estació de ferrocarril a Manlleu, vetllant pels serveis oferts i la seva accessibilitat i manteniment.

En resum, ja ho diu la cançó, alegria que és Festa Major. El nostre municipi té les condicions ideals, per dimensions, població, entorn i situació, per fer una canvi real en la mobilitat i per fer-la més sostenible i socialment més justa. Per això des del grup municipal de la CUP creiem que és el moment de fer una aposta decidida i definitiva en aquest sentit, el que hi ha en joc no és menor, ni més ni menys que la salut i la qualitat de vida de totes les persones que tenim la sort de gaudir de Manlleu.

Ara sí, manlleuenques i manlleuencs agafeu forces que venen dies de festa, amb el jovent i la Fes-te Jove, amb el foc de la Festa del Serpent i una Festa Major que aquest any cap virus ens prendrà. Bona Festa Major!!!

Ricard Comajoan
CUP Manlleu