Un silenci que també parla

Al ple municipal d’aquest passat mes d’octubre la CUP Manlleu vam presentar dues mocions sobre dos temes que creiem importants i urgents: el dret a l’empadronament i el suport al poble palestí.

Totes dues mocions van ser rebutjades, sense cap intervenció ni aportació per part dels dotze càrrecs electes de l’equip de govern. Un silenci que també parla. Un silenci que els posiciona en contra dels drets humans a nivell local (padró) i a nivell global (Palestina). Un silenci que significa no tenir clar l’objectiu d’un Ple: retre comptes i informar a la ciutadania (no només al consistori). Veiem un equip de govern que ni tan sols es planteja enfortir la participació, adoptant una actitud cap a la gent de Manlleu, que ni pensen explicar-se ni pensen escoltar.

La moció presentada sobre l’empadronament a Manlleu, marcava les línies per garantir-lo, ja que aquest és la porta d’accés als serveis bàsics, com l’educació i la sanitat, i és fonamental per garantir els drets de les persones, posant sobre la taula el que precisament està legislat a través de lleis. Aquestes lleis veiem que no importen a l’equip de govern, que es mourà per sobre de qualsevol normativa, amb l’objectiu d’excloure a les persones que més difícil ho tenen, sense preocupar-se de si es vulneren els drets humans més fonamentals. Amb el dret a l’accés a l’habitatge també ho vam veure, amb la seva renúncia als prop de tres milions d’euros adjudicats a Manlleu per a habitatge de lloguer assequible.

En relació al genocidi contra el poble palestí per part de l’estat d’Israel, contravenint des de fa anys les resolucions de les Nacions Unides, el silenci de l’equip de govern ens demostra menyspreu, insensibilitat i ignorància cap al poble palestí, cap a qualsevol poble que pugui trobar-se patint repressió i massacres, contra la pau i contra els drets humans.

Queda clar doncs amb quina filosofia governa aquest equip de govern: obviant les polítiques socials i les necessitats de les persones, sense programa de govern conegut, tot per mantenir la cadira i els privilegis.

Amb decepció, ens queda fer-nos sentir al carrer. No renunciarem al compromís en la defensa dels drets socials, en la reivindicació d’un món més just. Ho farem a tots els espais on siguem, per una qüestió de drets, però sobretot també, per una qüestió d’humanitat.

Lleonard Sanchez
Assemblea de la CUP Manlleu