Un any més l'arribada del fred a la riba del Ter ens anuncia l'entrada de l'hivern. I que el Nadal és a tocar. Bé, això del Nadal ja ho sabíem. Molt abans.

No havíem acabat de treure'ns la màniga curta, encara teníem un bri de panellet i un traguinyol de moscatell a mig pair i els mitjans de comunicació  ja ens estaven bombardejant amb el Nadal (siguem precisos, amb les compres de Nadal).

Joguines, de tot tipus i colors (moltes sexistes, perquè no dir-ho), perfums, cotxes, viatges, torrons, vins, caves, joies, de tot i més. Compri, compri, compri i quan ho hagi fet torni a comprar. Aquesta és la consigna, aquest és l'objectiu, aquest és el missatge que diàriament, i durant molts dies,  entra al nostre cervell, centenars de vegades.

Algú pot pensar que no n'hi ha per tant. Que és exagerat. Que tot plegat és estacional i casual. Doncs no. No ho és. Darrere de tot això hi ha molt a comentar. I a parlar. I a lluitar. La cosa no és senzilla, la complexitat és la norma però tot i així, intentem-ho.

Fa unes dècades ja, que vivim sotmesos a un règim capitalista disfressat del 'millor sistema econòmic possible'. Aquest, entre altres coses i reduint-ho molt, es basa en el mercat i el consum. Que la cosa flueixi. Que es comprin i es llencin coses.

Les coses esdevenen elements cabdals. S'han de deïficar. I així ho fan. I tant que ho fan. Entre altres coses no es cansen de dir-nos que tot està fatal, que nosaltres estem fatal però que tot plegat es pot solucionar  si coses vas a comprar. Heus aquí el capitalisme. Compri.

Si, alguns continuaran pensant que és exagerat. Serveixid'exempl, doncs,  una cita del Sr. Lebow (analista de mercats) quan a l'any 1955 (origen de tot aquest sistema putrefacte) va dir:

'La nostra economia enormement productiva... demana que fem del consum la nostra forma de vida, que convertim la compra i ús dels béns en un ritual, que busquem la nostra satisfacció espiritual, la nostra satisfacció de l'ego, en consum... nosaltres necessitem coses consumides, cremades, reemplaçades i descartades a pas accelerat.'

I és així com arribem al Nadal. Temps de màgia, de satisfaccions, de felicitat, d'estar bé i com no, conscients o inconscientment, a través d'un sistema tramat i ben traçat, de comprar. És per això que entremig de la voràgine consumista  ens agrada demanar reflexió en temps d'impulsos. Serenor en temps frenètics. Responsabilitat en temps temeraris. Celebrem el Nadal. Fem-ho contents, alegres, crítics i conscienciats.

Conscienciats de que potser sí que cal comprar, però no deixar-se comprar, que fer-se les coses un mateix és possible, que allargar la vida dels productes és necessari, que reduir la generació de residus és èticament obligat, que les joguines no sexistes eduquen en la igualtat de sexe i gènere, que l'etiquetatge en català conserva i defensa la llengua, que els animals no són joguines, que l'hiperconsum no és necessari, que un plat d'escudella i una bona tertúlia en companyia de persones estimades és impagable. Bon profit!