La CUP Manlleu hem registrat una petició a l’Ajuntament de Manlleu per denunciar el que considerem un ús partidista, estigmatitzador i poc responsable dels comptes corporatius municipals a les xarxes socials. Arriba un punt que costa distingir-los dels perfils de Junts.

Citem diferents exemples de vídeos difosos als comptes de l’Ajuntament de Manlleu. En primer lloc, un “reel” aparegut dimecres 21 d’octubre en què l’alcalde i la regidora de Seguretat Ciutadana anunciaven la detenció de presumptes lladres multireincidents, destacant-ne la nacionalitat i plantejant-ne l’extradició. En aquest cas, puntualitzem que no qüestionem l’actuació policial ni la necessitat d’intervenir en aquest tipus de delictes, sinó l’ús comunicatiu posterior que se’n fa.

Així mateix, també fem referència a vídeos enregistrats després de casos de desnonaments “en calent” per publicitar-los. Alhora, considerem especialment greu la difusió, pels mitjans corporatius, del suport de l’alcalde i la regidora de Seguretat Ciutadana, des de Madrid, a la “Llei de multireincidència” presentada pel seu partit, uns fets que es remunten al passat mes de febrer.

Denunciem que aquestes pràctiques desdibuixen la frontera entre la comunicació institucional i la propaganda partidista, i alertem del risc que els recursos públics es posin al servei dels interessos electorals del principal partit de l’Equip de Govern. Alhora, temem que si no s’hi posa remei aquesta dinàmica vagi in crescendo degut al cicle d’eleccions que és a punt d’inaugurar-se. Així mateix, lamentem que, amb publicacions com la del passat 21 d’octubre, les xarxes corporatives públiques actuïn com una eina més de Junts al servei de la seva competició electoral amb l’extrema dreta, sense preocupar-se per l’estigmatització d’un col·lectiu sencer del poble. Destacar la nacionalitat de les persones detingudes no aporta res de bo, al contrari: tensa la convivència.

Per tot això, exigim que la comunicació municipal s’ajusti de manera efectiva al “Decàleg de bones pràctiques de la comunicació local pública” (2003), i recordem que aquest text de referència subratlla el paper “cohesionador del municipi” que haurien de tenir els canals de difusió de l’Ajuntament, així com que aquests han de regir-se pel pluralisme i evitar el partidisme, no podent ésser utilitzats “com a eina de propaganda política del partit o la coalició que deté el poder”.

Finalment, la petició que hem registrat reclama respostes al govern municipal sobre els criteris que regeixen les publicacions institucionals i la selecció de les actuacions i/o successos que es difonen (així com sobre qui recau aquesta). Per últim, interpel·lem directament ERC, a qui preguntem si avalen i/o comparteixen la dinàmica comunicativa que estan desplegant els seus companys d'Equip de Govern.