Un any més, l’Esquerra Independentista d’Osona, el Lluçanès i el Ripollès celebrem la Diada Nacional del Principat de Catalunya, aquest dimarts 10 de setembre a Manlleu:

20h CONCENTRACIÓ, PARLAMENTS I CANTADA D’HIMNES (Pl. Flama del Canigó)
21h SOPAR POPULAR
22h CONCERT DE LA FERA FEROTGE

Aquest 11 de setembre, fem-ho possible: “Ens cal sortir de l’espera, de l’expectativa en la resposta dels altres, i tornar a construir. Tornar a construir un poble, des de baix, que pugui i vulgui tenir la capacitat d’autodeterminar-se. Ens cal bastir la sobirania des dels espais populars, des de la base i l’autogestió de les nostres necessitats.”

11S. DIADA DE CATALUNYA. FER-HO POSSIBLE

Fer-ho possible inclou el verb fer. Fer indica una acció, una acció, en aquest cas col·lectiva, que depèn de tu, que depèn de mi, que depèn de nosaltres. Implica trencar amb la inèrcia de la impossibilitat per recuperar l’ànim de l’acció col·lectiva. L’acció com a possibilitat. Possibilitat de canvi, de transformació, de llibertat, de revolució.

La fi del procés i de totes aquelles mobilitzacions, reivindicacions i lluites que van acompanyar un període polític, tot i que limitat, trepidant i justament ple de possibilitats, ha deixat pas a la lògica de l’impossible. El procés només s’explica per l’empenta, la creativitat, la imaginació radical i la força d’un poble i la seva voluntat de llibertat. Un poble hereu d’una llarga tradició popular, desobedient i insurrecta, incrustada en la memòria, en l’ADN de totes nosaltres. En el moment de la derrota, la confiança compartida en la nostra capacitat d’organització i cooperació per aconseguir fins comuns ha donat pas a la lògica impotent de delegació. Sembla que aspirem que, ara sí, aparegui el portador de la resposta correcta, l’artífex del moviment clau que ens porti a un objectiu que resta cada cop més llunyà. I mentre mirem cap amunt esperant el lideratge fort que ens doni totes les respostes, deixem d’interrogar-nos mútuament, deixem de mirar als costats. Allà on es troba la resposta. Són els pobles qui fan la seva pròpia història i aquest és un poble que es desfà per moments.

Mentre part del poble treballador català reclama la valentia de certs partits per autodeterminar el nostre poble, cada dia existeix menys un poble que pugui o vulgui autodeterminar-se. El feixisme creixent, la catalanitat excloent, l’assenyalament del més feble com a culpable, la crisi i la desigualtat estan generant escletxes de ruptura. Però no per trencar amb l’estat, sinó una ruptura entre el poble treballador català, que necessita construir-se en majoria per sostenir qualsevol embat. La independència havia estat per a moltes, fins i tot per aquelles per a les quals la catalanitat no era un tret identitari primordial, una possibilitat de recuperar la sobirania pel poble i posar-la al servei d’una societat socialment justa, igual i lliure. Actualment, però, s’ha convertit en una certa quimera idealista que porta a recuperar el camí pragmàtic del peix al cove, i aturar allò pitjor que pugui venir, o al resistencialisme i simbolisme sense resultats, que alimenta cada cop més un projecte gens engrescador i amb menys voluntat de majories.

Mentrestant, creix l’espanyolisme, que pretén l’arraconament de la nostra llengua i cultura, i el capitalisme, que està convertint el nostre territori en escenari d’un selfie. L’extrema dreta es prepara per conquerir-ho tot, i de fet ja ha posat peus als governs autonòmics o municipals de bona part del país, i nosaltres restem llepant-nos les ferides de la revolució que no va ser, i encomanant-nos per inacció a què ens salvi el mal menor. El mal menor és representat pel socioliberalisme, que fa temps que li fa al llit als que diu combatre amb les seves polítiques de fronteres, la mercantilització absoluta de la nostra vida o el reforçament del nacionalisme espanyol, que no serà mai  progressista.

Podríem dir que cal passar a l’ofensiva, però segurament semblaria dissonant amb un sentit d’època excessivament pessimista. Diguem-ho d’una altra manera: ens cal sortir de l’espera de l’expectativa en la resposta aliena, i tornar a construir. Tornar a construir un poble, des de baix, que pugui i vulgui tenir la capacitat d’autodeterminar-se. Ens cal bastir la sobirania des dels espais populars, des de la base i l’autogestió de les nostres necessitats. I ens cal disputar cada engruna del que s'ha guanyat perquè retrocedir és segur la primera manera de no avançar.

És moment d’ajuntar-nos aquelles que encara creiem que és possible una alternativa, que encara creiem que dins l’estat espanyol no hi ha futur. Les que imaginem un futur lluny de la dictadura del mercat, dels rols de gènere i la violència que els imposa, del joc amb les nostres cases, recursos i terres pel seu benefici, del racisme institucional i la política ecocida. El poble, les classes populars, segueixen bategant en les seves lluites pel territori i la pagesia, contra el turisme que viu de nosaltres, per uns serveis públics que volen desmantellats, per parlar en la nostra llengua i que aquesta sigui un element de resistència compartit. Aquí les que lluitem per amor a les nostres seguim existint i seguim tenint motius per construir les nostres pròpies possibilitats. Fem que aquestes lluites siguin lluites per la sobirania del poble català, per la seva capacitat de determinar el seu futur i de revolucionar-ho tot. Fem també que la lluita per la independència dels Països Catalans signifiqui, més que mai, una lluita per tot el poble que hi habita, independentment del seu origen. Un poble forjat a partir del projecte compartit d’una vida que vol ser viscuda.

Aquesta és la nostra crida i compromís aquest 11 de setembre. Tornar a posar les mans, els caps i els cors per  fer-ho possible. Per  generar les condicions perquè la ruptura amb l’estat espanyol, que per nosaltres vol dir una ruptura amb el capitalisme patriarcal i colonial, no sigui una impossibilitat idealista sinó de nou una via de lluita, d’esperança. Per  tornar a construir un poble que és i es vol divers i complex, i que és capaç de ser el protagonista de la seva pròpia història.

FEM-HO POSSIBLE | INDEPENDÈNCIA, SOCIALISME, FEMINISME | PAÏSOS CATALANS