El passat dia 27 de setembre apareixia al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya un “anunci  pel qual es publica la sol·licitud dels permisos d'investigació d'hidrocarburs anomenats Darwin i Leonardo”.

Aquests permisos els demana l'empresa Montero Energy Corporation. El projecte anomenat Darwin afecta bàsicament la comarca de la Segarra, i l'anomenat Leonardo la d'Osona. A la nostra comarca prop de quaranta municipis estan afectats per aquests permisos, cosa que significa que si són concedits l'empresa pot començar a treballar en aquest projecte. Manlleu es troba entre aquests municipis.

Davant un fet aparentment tan innocent com són uns “permisos d'investigació d'hidrocarburs” al llarg del territori hi ha gent que comença a investigar què s'amaga darrera d'aquest anunci.  Estirant el fil de l'empresa sol·licitant s'arriba a la conclusió que es vol trobar gas natural.  En l'actual situació d'escassetat de combustibles fòssils, a les grans empreses cada cop els resulta viable fer extraccions més cares i complicades, donat que l'increment del preu de la matèria aconseguida els genera beneficis.  Per tant, la justificació pública d'aquests projectes és que el nostre subsòl pot generar recursos fòssils que ens permetrien ser més autosuficients en combustibles fòssils, a més de generar activitat econòmica.  

I quina és la tècnica extractiva? Com hem dit anteriorment, l'anunci del DOG és tan genèric que cal cercar la informació a partir d'indicis. Tot apunta a que està arribant als Països Catalans la tècnica de la fractura hidràulica, altrament coneguda com a fracking. La fragmentació hidràulica consisteix a injectar aigua al subsòl a altíssima pressió, la despesa d'aigua és molt elevada, i provocar explosions que rebenten la roca.  A partir d'aquí s'allibera el gas que es troba en gotetes minúscules i es recull a la superfície. Aquesta tècnica, que pot semblar senzilla, té dos grans  inconvenients. D'entrada cal tenir present que l'aigua injectada va acompanyada d'una gran quantitat d'additius químics, que formen un còctel indesxifrable. En recollir el gas es recull també l'aigua injectada. L'experiència allà on aquesta tècnica ja ha funcionat ens diu que el fins el 80% de l'aigua injectada es pot quedar al subsòl. Això planteja un doble inconvenient. En primer lloc tenim l'aigua que, efectivament, es queda al subsòl. En les explosions que es provoquen per fracturar la roca es poden obrir noves fissures que connectin amb obertures naturals, permetent al metà termogènic i al fluid de retorn traslladar-se dels esquists profunds fins als aqüífers més elevats, amb el risc de contaminació que això suposa. El segon gran problema que té aquesta tècnica és que l'aigua que es recupera està tan contaminada que s'ha d'emmagatzemar en basses. Segons les empreses extractores la tècnica actual permet que aquestes basses siguin del tot segures.

Si aquest doble risc de contaminació ja és greu en ell mateix, cal recordar que la restauració del medi natural està externalitzada dels costos d'explotació, un bonic eufemisme per dir que ells es queden els beneficis i nosaltres la merda, que com la terra és nostra ja serem nosaltres els qui ens preocuparem de netejar-la quan ells marxin.  A tall d'exemple: el 25 d'abril de 1998 rebentava la bassa de residus que l'empresa de matriu sueca Boliden-Apirsa tenia a la localitat d'Aznalcóllar.  El 22 de novembre de 2004 el Tribunal Suprem espanyol condemnava l'empresa al pagament de 45 milions d'euros en concepte d'indemnitzacions, decisió que l'empresa va recórrer.  El maig del 2012, altre cop el Tribunal Suprem espanyol retornava una reclamació de la Junta de Andalucía de 89 milions d'euros per defectes formals.  14 anys després de l'accident, doncs, l'estat, el bé comú, havia desembutxacat els diners de la neteja mentre l'empresa continuava amb polítiques de maximització de beneficis. 

A part de totes aquestes qüestions tècniques, hi ha el fet del model energètic. Si no frenem el consum energètic desmesurat, anem cap a un col·lapse dels combustibles fòssils. Cal actuar amb urgència a desenvolupar les energies renovables i a reduir el consum indiscriminat d'energia, del tipus que sigui.  Hem de replantejar-nos el nostre model de consum. No hem de tenir por del decreixement, un altre model de vida és possible, l'acumulació de bens no és l'objectiu de les nostres vides. UN ALTRE MÓN ÉS POSSIBLE.

L'assemblea local de Manlleu de la CUP no s'atura. El passat diumenge 25 de novembre hi va haver eleccions, i el següent dimarts, coherents amb la nostra manera d'entendre el valor del treball diari, vàrem presentar al·legacions contra la proposta d'investigació d'hidrocarburs. Membres de la nostra assemblea local van assistir el passat dissabte a la vila de Cervera a la constitució de la PLATAFORMA ATUREM EL FRACKING. MILLOR VIUS QUE FÒSSILS.  Aquesta plataforma és fruit de la mobilització de molts col·lectius per defensar el territori. En ella hi compartim esforços amb un munt d'entitats locals, amb altres assemblees locals de la CUP i amb gent d'altres formacions polítiques amb qui no dubtem a col·laborar per assolir objectius comuns.

No ens aturem. Vàrem assegurar que entrar al parlament era una manera de treballar en un àmbit nou per a nosaltres, no un objectiu en ell mateix. Nosaltres continuem sent un projecte municipalista, i és des del territori que continuem treballant. És per això que no ens aturem. Continuem endavant. SOM POBLE.

Manlleu, 3 de desembre de 2012