Una quarantena de persones assisteixen a la taula rodona sobre l'emergència lingüística
S'hi van desgranar les principals propostes de la CUP per fer-hi front: des d’una aplicació efectiva de la immersió lingüística a les escoles fins a l’impuls de plans locals de llengua ambiciosos als municipis, entre d’altres.

Sota el títol “Davant l’emergència lingüística, defensem la llengua”, la CUP Manlleu vam organitzar el passat diumenge 29 de juny una taula rodona sobre la delicada situació del català i com fer-hi front. L’acte, celebrat al migdia al Casal Popular Boira Baixa, va comptar amb les intervencions de: Eulàlia Duran, filòloga catalana i membre de la Sectorial de Llengua de la CUP; Carles Riera, sociòleg i exdiputat cupaire al Parlament de Catalunya; i Blai Taberner, antropòleg social i cultural i membre del Secretariat Nacional de l’organització.
Partint d’una panoràmica general de la dinàmica de retrocés lingüístic que s’ha anat agreujant els darrers anys arreu dels Països Catalans —i fent especial èmfasi en l’àmbit del Principat de Catalunya—, els diferents ponents van desgranar les principals propostes de la CUP per fer-hi front: des d’una aplicació efectiva de la immersió lingüística a les escoles fins a l’impuls de plans locals de llengua ambiciosos als municipis, entre d’altres. Alhora, van destacar la importància de l’autoorganització popular al marge de les institucions per mantenir viu el català.
Així mateix, també es va subratllar la centralitat que té la defensa de la llengua en el projecte de la CUP, recentment actualitzat arrel del “Procés de Garbí”. Entenem el català com la columna vertebral de la identitat del poble català i, per tant, el considerem una peça clau en la construcció nacional dels Països Catalans i de la lluita per a la seva plena llibertat. A la vegada, el situem com el pal de paller de la cohesió social i, en aquest sentit, fem una crida a organitzar-se per “defensar-lo amb ungles i dents” i a no defugir el “conflicte lingüístic”. Tot plegat, alçant la bandera d’una “catalanitat inclusiva”, vinculada a la conquesta de drets socials i polítics.
Entenem el català com la columna vertebral de la identitat del poble català i el situem com a pal de paller de la cohesió social.