Resum d'algunes de les aportacions fetes per part de la CUP Manlleu al Ple municipal del passat dimarts 28 de juny de 2016:

1. Acord de col·laboració per traspassar el Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis -CERM- a la Universitat de Vic.

Des de la CUP veiem amb bons ulls un canvi de model de gestió del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis -CERM- degut a la situació deficitària que pateix en termes econòmics, però malauradament ens vam sentir obligats a votar en contra de la proposta de nova gestió que presentava l'equip de govern, principalment per a tres motius: el primer, la nul·la capacitat de l'equip de govern de buscar un acord de col·laboració amb universitats públiques; el segon, els 70.000€ que hi dipositarà l'Ajuntament en cas que el CERM no sigui un negoci rendible per a la UVic; i el tercer, la manca de transparència en la creació de la comissió política que ha de vetllar pel bon funcionament del CERM, de la qual se'ns ha exclòs i no se'ns va donar cap mena d'informació sobre la seva estructura i composició fins pocs dies abans del Ple. Finalment la proposta d'acord es va aprovar amb els vots favorables de l'equip de govern, i dels grups municipals de CiU, ICV i la regidora no adscrita.

2. Moció de suport a la creació de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic.

Aquesta moció, malgrat ser proposada per l'equip de govern, finalment i degut a un canvi d'última hora, va ser defensada al Ple pel grup municipal de CiU, probablement fruit de les discrepàncies internes que està generant en el sí d'ERC a nivell nacional, ja que donar suport a aquesta moció, vol dir donar suport a una doble privatització: la de la sanitat i la de l'educació. Des de la CUP ens hi vam oposar frontalment, ja que no compartim ni el model educatiu de la UVic -fundació privada que amb els preus astronòmics de la seva oferta educativa no garanteix la igualtat d'oportunitats- ni el model sanitari format pel Consorci Hospitalari de Vic i l'Hospital Universitari, que a través del seu entramat público-privat continua avançant cap a un classisme sanitari pel qual el pacient que més paga, més privilegis té. Des de la CUP entenem que tant la sanitat com l'educació han de ser drets universals i gratuïts a l'abast de tothom, i la moció que presentava ERC -però defensava CiU- anava en la direcció contrària. La moció va ser aprovada amb els vots favorables d'ERC, MES, CiU, ICV i la regidora no adscrita.   

3. Moció per uns Plens municipals participatius a Manlleu.

La CUP vàrem presentar una moció que tenia per objectiu obrir els Plens a la participació de la població i del teixit associatiu. Actualment el reglament és molt restrictiu i només permet intervencions quan el Ple ja ha finalitzat i sense constar a l’acta. Creiem que cal anar molt més enllà i com a punt de partida proposàvem que el teixit associatiu, amb prèvia sol·licitud, tingués la possibilitat d'intervenir en aquells punts que figurin en l’ordre del dia en els quals tinguin una implicació directa, que pogués presentar i defensar mocions al Ple o participar en el torn de precs i preguntes. Aquestes són propostes que altres poblacions com Berga, Girona o Vilafranca fa anys que incorporen als seus reglaments. La moció deixava clar també que calia consensuar entre tots els partits polítics la millor manera d’introduir aquests mecanismes al reglament per tal que en cap cas suposessin un entorpiment del normal funcionament dels Plens. Malauradament els vots en contra d'ERC, CiU, MÉS i la regidora no adscrita, van tancar la porta a poder avançar cap a uns Plens més participatius a Manlleu.

4. Superar l’actual Ordenança de Civisme.

Una de les qüestions que vàrem plantejar al torn de Precs i Preguntes va ser respecte l’actual Ordenança de Civisme de Manlleu. El març del 2014 el Parlament va aprovar una resolució per unanimitat a proposta de la CUP que instava a revisar totes les ordenances de civisme locals. Des de llavors hem posat, reiteradament, damunt la taula la necessitat de superar l’actual model d’Ordenança de Civisme Manlleu que té un enfoc totalment sancionador i que estigmatitza i criminalitza les mobilitzacions socials, l’ús de l’espai públic i la pobresa (per exemple incloent sancions inadmissibles per agafar menjar dels contenidors). Creiem que cal obrir un debat públic i participatiu sobre el dret a la ciutat i buscar altres mecanismes mediadors i preventius que incentivin l’ús de l’espai públic i que vagin a l’arrel dels problemes i reptes socials que tenim a la nostra població.