En el Ple municipal del dimarts 21 de juliol s'ha aprovat la moció presentada per la CUP Manlleu que té com a objectiu la retirada de noms de carrers, simbologia i títols honorífics dedicats a personatges franquistes, feixistes i militaristes. La proposta ha comptat amb els vots favorables dels grups municipals de la CUP, ERC, CiU, ICV, la regidora no adscrita i l'abstenció del PSC.

En concret, la moció fa referència a la nomenclatura dels carrers Vázquez de Mella, polític que titllen de “feixista i ultracatòlic”, General Weyler, “ex-general sanguinari de l’exèrcit espanyol” i Casanovas Tona, ex-alcalde franquista de la localitat. Per escollir els nous noms d’aquests carrers, la formació de l’Esquerra Independentista aposta per “l’obertura d’un procés participatiu que tingui en compte l’opinió del veïnat”. La mateixa moció també preveu que el consistori municipal ofereixi tot el suport i facilitats possibles a les veïnes i veïns per tramitar els canvis burocràtics que el canvi de nom els pugui suposar.

Pel que fa als títols honorífics de l’Ajuntament, la CUP també ha reclamat la retirada del reconeixement de “fill adoptiu” al mateix General Weyler i a Manuel González Garriga, també ex-alcalde franquista i “Jefe Local del Movimiento” falangista. Per acabar, amb l’aprovació de la moció el ple també ha adoptat el compromís d’esborrar “tota simbologia feixista dels carrers de Manlleu”.

Des de la CUP asseguren que la moció “no es deu a cap caprici del seu grup municipal”, sinó que la consideren “un acte de dignitat i justícia pels avis i àvies que van perdre la vida lluitant per la llibertat i la justícia del nostre país” i lamenten “que aquests passos no s’hagin fet abans”.

La formació independentista també ha criticat l'abstenció del grup municipal del PSC, ja que consideren que “la recuperació de la memòria històrica de Manlleu i la resta del país no entén d’excuses tècniques ni burocràtiques”.

“Encara esperem una condemna oficial del franquisme per part de l’Estat i les seves institucions oficials. De totes maneres, amb el procés de ruptura engegat al Principat, tenim la oportunitat de resoldre moltes qüestions que van quedar pendents durant l’anomenada transició democràtica, entre ells el de la recuperació de la memòria històrica col·lectiva. Si no era ara, quan? Si no nosaltres, qui?”, sentencien.