A Manlleu la gestió del servei d’aigua es va privatitzar el 1984 i s’ha anat prorrogant cada 10 anys. La normativa permet pròrrogues de 10 en 10 anys fins a un màxim de 50. L’última pròrroga es va signar el 2014, moment en què Sorea (ara Agbar) va convèncer l’Ajuntament que calia una forta inversió d’uns 2 milions d’€ per canviar la font de captació i connectar-se al sistema d’abastament en alta Osona sud (empresa mixta Consell Comarcal d’Osona + Sorea + Aigües Vic). Sorea va oferir el finançament a canvi de 20 anys de pròrroga (fins el 2034). No obstant, si es salda la inversió es pot recuperar la gestió pública del servei el 2024.

Per què remunicipalitzar la gestió del servei? Què està passat actualment a Manlleu? 10 raons que demostren la mala gestió privada:

RAÓ 1. La forma d’adjudicació per fer una inversió com la que va suposar el canvi de captació es va fer fora de normativa, sense licitació pública. És a dir, ve a ser com una “adjudicació de dit” a Sorea i així s’assegurava el servei. A més, realment era necessària aquesta inversió? NO ho sabem; no es va valorar.

RAÓ 2. Les empreses privades no tenen interès a vetllar de forma integral per tot el cicle de l’aigua, per conservar-la en el seu àmbit natural i evitar-ne la contaminació. La conservació de la qualitat de l’aigua dels aqüífers, rius i altres fonts no els interessa, ans el contrari, com més escassa sigui l’aigua, més benefici en traurien.

RAÓ 3. Agbar s’està enriquint de forma abusiva amb el servei a Manlleu, cobrant beneficis industrials exagerats, i fora del que es pot considerar raonable. L’ajuntament de Torelló que també comprava l’aigua a Osona Sud es va negar a pagar aquest benefici sobre la compra. L’ajuntament de Manlleu ho va permetre i establir per contracte.

RAÓ 4. El finançament de la inversió pel canvi de captació que va oferir AGBAR l’estem pagant a un interès de vora l’1%, quan el tipus d’interès corrent actualment és molt més baix. L’ajuntament té possibilitat d’optar per endeutament financer directe que pagaríem a un interès molt més baix.

RAÓ 5. L’Ajuntament ha perdut el control del servei. No fiscalitza regularment ni la gestió econòmica ni les actuacions tècniques i per tant, qualsevol decisió sobre el servei i les tarifes en realitat es pren segons el que Agbar diu i li convé.

RAÓ 6. Molts altres municipis de Catalunya també estan optant per remunicipalitzar el servei veient aquests nivells d’abús. Quan es prenen decisions com aquesta, Agbar porta als tribunals aquests municipis com una forma més d’abús de poder i d’usurpació de la sobirania dels municipis.

RAÓ 7. Durant el confinament domiciliari per la pandèmia el 2020, Agbar no va llegir els comptadors el 2n trimestre i va carregar-ne el consum al 3r trimestre, de manera que les factures del 3r trimestre de moltes abonades eren d’import molt per sobre del correcte. Agbar va facturar fraudulentament més de 50.000€ a les abonades. La CUP va demanar a l’equip de govern que obligués a Agbar a revisar d’ofici tota la facturació, però s’hi van negar.

RAÓ 8. La Diputació de Barcelona ha realitzat una auditoria del servei d’aigua gestionat per Agbar a Manlleu, on podem concloure que hi ha opacitat en el servei, hi ha hagut manca de dades per fer l’auditoria i percentatges elevats de despeses no justificades.

RAÓ 9. La consultora també diu: S’aconsella a l’ajuntament iniciar un procés de sol·licitud d’informació de detall a Agbar per poder realitzar una anàlisi completa de despeses i ingressos que permeti determinar la possibilitat de reduir la retribució al gestor i les tarifes.

RAÓ 10. Per revertir tot això, cal que l’Ajuntament faci una auditoria completa del servei i la intervenció tècnica i financera. Que comprovi si el deute amb Agbar és el que reclama per les inversions realitzades i que destini el pressupost i/o endeutament financer necessari. Les manlleuenques i manlleuencs podem informar-nos, participar i signar el manifest de la plataforma Aigua Pública Manlleu.

CUP Manlleu
18 de maig de 2022