La lluita incansable de la PAH i el moviments socials pel dret a l’habitatge va aconseguir el mes de març passat que s’aprovés al Parlament de Catalunya una nova llei que amplia i millora la protecció de la llei 24/2015, de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Des del mes de març, doncs, les persones que es troben en situació d’exclusió residencial i que viuen en habitatges de grans tenidors, tenen dret a un lloguer social quan no poden pagar el lloguer de mercat, o quan se’ls acaba el contracte i l’han de renovar. També en aquells casos d’ocupació anterior a 1 de juny de 2021 en què el propietari és un fons voltor, entitat o filial bancària, la SAREB o altres societats de gestió d’actius. En tots aquests casos, la propietat està obligada a oferir el lloguer social. 

Aquesta mesura s’ha demostrat altament necessària i útil per evitar una gran quantitat de desnonaments i garantir un habitatge digne a tothom.

Per tal de poder  aconseguir aquest lloguer social, les afectades han de presentar un informe d’exclusió residencial que han de fer els serveis socials o serveis d’habitatge municipals. Amb aquest informe les pròpies afectades es poden empoderar i defensar elles mateixes, negociant amb la propietat i evitant un procés judicial i amenaça de desnonament que és una font d’estrès i empobriment molt intens per a les persones. El mateix servei Ofideute de la Generalitat de Catalunya, a Osona gestionat des del Consell Comarcal, demanen a les persones afectades que sol·liciten la seva mediació per aconseguir el lloguer social que aportin aquest informe d’exclusió residencial. 

L’ajuntament de Manlleu està negant a les persones afectades aquest informe d’exclusió residencial i per tant, la possibilitat de defensar-se, negociar i espavilar-se. A les persones usuàries dels serveis socials afectades per problemes d’habitatge no se’ls entrega aquest informe – que parla de la seva pròpia vida – amb l’argument que ja l’enviaran directament al jutjat quan aquest el requereixi. D’aquesta manera, les afectades no saben què s’explica d’elles mateixes perquè no han pogut llegir abans l’informe, ni tampoc tenen opció d’intentar no arribar al jutjat o al dia del desnonament.

D’altra banda, aquelles persones que compleixen els requisits d’exclusió residencial (són bàsicament econòmics), però no són usuàries de serveis socials, tampoc tenen l’opció d’acudir a cap oficina d’habitatge ni altra atenció en habitatge que els pugui fer aquest informe d’exclusió. 

Considerem aquesta forma d’actuar una mala pràctica i impròpia d’uns serveis socials i d’un ajuntament. En lloc d’informar, facilitar, i empoderar a les persones més vulnerables que acudeixen en cerca de suport en les necessitats més bàsiques, l’ajuntament es converteix en un entrebanc i un mur. 

L’ajuntament tampoc disposa d’habitatge alternatiu per oferir a aquestes famílies si no poden evitar el desnonament, mentre els grans tenidors fons voltor i entitats bancàries expulsen a les persones per deixar els pisos buits i deteriorats.

Exigim a l’Ajuntament que recondueixi aquesta forma d’actuar i que faciliti amb celeritat i sempre que calgui els informes d’exclusió residencial, bé des dels serveis socials, bé dels serveis d’habitatge i acompanyi a totes les persones afectades per tal que puguin exigir el lloguer social i continuar a casa seva en condicions de seguretat. Després de demanar-ho directament als regidors de serveis socials i habitatge en dues ocasions, no hem obtingut cap resposta ni canvi. 

A Manlleu seguim sense política ni pla d'habitatge, tampoc sense parc públic per oferir, ni oficina d’habitatge i també sense ajuda per resoldre l'emergència.