El sistema educatiu és un dels pilars fonamentals de la nostra societat. És l’eina que permet a infants, joves i adults formar-se, sobretot, com a persones. I lògicament, aquesta formació té unes clares conseqüències sobre el poble que som i sobretot sobre el poble que volem ser.

El model neoliberal aplicat a l’educació, a través de l’actual legislació -LEC i LOMCE- juntament al poc suport dels actuals i anteriors governants al sistema educatiu públic fan del sistema educatiu un model precari, mercantilitzat i moltes vegades assumible, únicament, pels sectors socials amb un major poder adquisitiu.

Si analitzem les conseqüències d’aquest sistema educatiu en el nostre municipi podem constatar que a Manlleu no tant sols es reprodueixen les mancances de l’actual model sinó que en ocasions aquestes mancances es fan més evidents que a la majoria de poblacions catalanes.

Un dels elements que fa que no podem estar gaire orgulloses del model educatiu implantat a casa nostra, és l’important pes de l’escola privada i concertada. Aquesta aposta per l’educació de pagament facilita la reproducció d’un sistema on els i les estudiants són classificats pel nivell adquisitiu de les seves famílies fomentant, d’aquesta manera, una societat classista i desigual.

Doncs bé, si observem la proporció entre el nombre de centres públics i concertats/privats al nostre poble podem comprovar l’escassa oferta educativa d’àmbit públic de la que disposem com a manlleuencs i manlleuenques. Tant és així, que fins el passat curs escolar Manlleu sols disposava d’un 57% de centres públics, una xifra ridícula si la comparem amb el 74% de la mitjana catalana o el 99% de països com Finlàndia. A partir del proper curs, tenint en compte la presència del nou centre de secundària, aquesta proporció no serà tan dràstica però continuarà sent molt baixa.

Malauradament aquest no és l’únic exemple de la “mala educació” que té lloc al nostre municipi.

Un dels elements que s’estan començant a aplicar juntament a la LEC és el Decret de Plantilles. Aquest decret transfereix a les directives la capacitat per escollir “a dit” una part dels docents del centre, així com també el poder per facilitar els seus acomiadaments. Això fa que el sistema d’assignació de places passi d’un sistema transparent i objectiu a un altre d’opac que facilita la contractació per “amiguisme” i que ens condueix a l’acomiadament sense causes justificades.

Doncs bé, a Manlleu tenim la mala sort de ser pioners en l’aplicació d’aquest model de gestió dels centres públics basat en criteris empresarials. Ja que, en finalitzar el darrer curs, la direcció de la Secció d’Institut de Manlleu, emparant-se amb aquest controvertit sistema d’assignació de places, va demanar l’acomiadament de la totalitat dels professors i professores que formaven part de l’equip docent.

Per si això no fos poc, a partir del curs 2013-14 Manlleu comptarà amb un altre exemple de la precarietat del nostre “estimat” sistema educatiu: els famosos “barracons”. En aquests mòduls prefabricats ubicats davant les piscines municipals s’impartiran tres cursos d’educació secundària, com és conegut, en unes instal·lacions gens favorables pel treball diari dels alumnes i docents. A més, es dóna la paradoxa que des de l’institut Antoni Pous i Argila han assegurat que disposen d’espai suficient per encabir una part de l’alumnat que el curs 2013-14 haurà de formar-se dins dels barracons.

És precisament per fets com aquests que, a través de l’Assemblea Groga, pares, alumnes i mestres han organitzat la Marxa per l’Educació Pública, una travessa a peu amb origen a Ribes de Freser i final a Barcelona, que passa entre d’altres poblacions per Manlleu. I com no pot ser d’altra manera des de la CUP hi donem tot el nostre suport.

Des de la CUP-Manlleu entenem l’educació com un dret universal i gratuït. Volem que aquesta educació sigui laica, inclusiva i en català i que exerceixi el veritable paper que la majoria social li atorga. I volem que Manlleu sigui l’exemple d’un model educatiu que permeti reeixir en la transformació social i construir un poble basat en llibertat i la plena justícia social.