Les ordenances fiscals són tema clau en el finançament del pressupost municipal i en la seva proposta i debat és on es posen en evidència les línies polítiques de qui governa. Certament, a més, plantejar un augment dels impostos, taxes i preus públics, resulta impopular i la majoria de partits amb responsabilitats de govern intenten evitar-ho pensant més en el cost pel partit que no en les necessitats de la població.

El context actual a Manlleu, considerant també la crisi neoliberal i pandèmica alhora, requereix tant d’un increment dels ingressos com de redistribuir diferent la despesa així com millorar-ne l’eficàcia i l’eficiència en la gestió. Basant-nos en aquests principis, doncs, el posicionament de la CUP al Ple municipal del 26 d’octubre passat en què es van debatre i aprovar les ordenances fiscals per a 2022, va exposar el següent:

Les ordenances fiscals poden fonamentar-se en aplicar una fiscalitat justa i progressiva, o poden utilitzar-se per afavorir a uns més que a altres. Des de la CUP ho tenim clar i com sempre hem defensat una fiscalitat progressiva, és a dir, per uns impostos en què qui més té més aporta. A les ordenances que l’equip de govern va portar a debat al Ple no sempre es va en aquest sentit; és per això que el nostre vot va ser diferent segons l’ordenança.

En relació a l’impost de més pes a les arques municipals, l’IBI, celebrem que s’hagi aprofundit en la progressivitat, i que s’hagi escoltat les nostres propostes. En la proposta inicial, l’equip de govern proposava l’augment del tipus de gravamen només per al tipus general, aquell que afecta a tots els habitatges i als immobles de comerços i indústries de menys valor cadastral.

Òbviament és el que més impacte té en l’augment de la recaptació, però esdevé injust que només recaigui l’esforç en els valors cadastrals més baixos, és a dir, en les classes amb menys poder adquisitiu. Pensem que l’esforç ha de recaure en tothom i de manera proporcional a la seva capacitat econòmica. Per això vam proposar que s’apliqués també un augment als altres tipus de gravamen (que afecten a immobles d’indústries i comerços amb més valor cadastral). Atès que l’equip de govern va incorporar la nostra proposta, vam votar a favor. Malgrat tot continuem pensant que a futur es pot aprofundir més encara en la progressivitat.

Tanmateix, aquesta progressivitat i fiscalitat justa no la veiem en altres impostos i taxes com és el cas de la taxa de residus en què s’aplica un augment només en l’àmbit residencial i es manté inalterada en la resta. Com en el cas de l’IBI pensem que s’hauria d’incrementar per a tothom i molt especialment per aquells subjectes més productors de residus. Hi vam votar en contra.

En el cas de la plusvàlua, malgrat es manté l’impost anterior, aquest any s’ha incorporat la possibilitat de bonificar fins a un 50% aquelles transmissions que tinguin un interès social, cultural, de creació de llocs de treball. Aquesta bonificació comporta que Prysmian, en vendre’s part dels terrenys després d’haver destruït centenars de llocs de treball, es beneficiï d’una bonificació de més de 425.000€ amb l’argument paradoxalment de la creació a futur de llocs de treball.

El mateix dia del Ple es va saber la nul·litat d’alguns articles de la normativa de la plusvàlua que l’equip de govern va aprofitar per posar a última hora i d’urgència l’ordre del dia del Ple aquesta bonificació a Prysmian. Bonificació que s’accepta sense ni tant sols l’exigència d’una memòria prèvia del pla de negoci ni la previsió concreta de llocs de treball, ni tampoc establint formes de control que permetin exigir el pagament complet de l’impost en cas de no crear-se els llocs de treball promesos.

La recaptació que es preveu obtenir amb la proposta d’ordenances que es van aprovar és inferior a aquesta bonificació de la plusvàlua a Prysmian. D’aquesta manera els esforços vers la progressivitat queden totalment desvirtuats.

També volem fer un darrer apunt. Més enllà de les modificacions a les ordenances fiscals, urgeix una gestió ben planificada i eficient de la despesa, cosa que a vegades no es compleix, per exemple, en la quantitat de diners gastats en els diversos projectes frustrats de la nova comissaria que ja puja vora 40.000€ i que es podien haver evitat fàcilment.

Al Ple van tractar-se també altres temes als quals vam votar a favor, com a l’inici dels procediment necessari per a la implantació d'un nou centre d'atenció primària, i la moció de suport al Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears.

Així mateix, al torn de precs i preguntes la CUP va tornar a demanar les liquidacions de 2019 i 2020 del servei de gestió de l’aigua potable que estem demanant des de fa més d’un any.

També vam recordar que al Ple de juliol es va aprovar una moció titulada “Compromís per l’aigua pública a Manlleu” en la qual es van prendre diversos acords concrets, entre ells:

• Des d’ara i fins a 2024, destinar els crèdits i fons econòmics possibles per a cancel·lar el deute que Manlleu manté amb l'empresa que ho gestiona actualment.
• Executar la intervenció tècnica del servei així com portar a terme una auditoria tècnica i econòmica actual per efectuar una correcta liquidació.
• Integrar-se a l’Associació de Municipis i Entitats per a l’Aigua Pública (AMAP)

En aquest sentit vam demanar quina és la planificació a un any vista per donar compliment a aquests acords atès que el mes de novembre debatrem els pressupostos i és el moment que aquests compromisos es comencin a veure plasmats a la pràctica tant a nivell pressupostari com d’intervenció i fiscalització del servei (fiscalització que, per cert, hi ha de ser tant si la gestió és privada com pública i no hi està essent). No vam obtenir resposta.