Després de més de 6 anys, estem al principi. Al ple del mes de juny hi va haver una nova aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Queda manifest que la planificació és l’assignatura pendent de l’equip de govern. Atès que no aporta canvis rellevants respecte la proposta anterior, les premisses de la CUP no han variat i vam votar-hi en contra.

Urgeix una planificació territorial que assenyali límits a lʼocupació de sòl i al consum de recursos, una planificació que a més de considerar l’activitat econòmica, es fonamenti per sobre de tot en l’equilibri i la conservació ambiental. Una planificació que orienti, canalitzi i posi les pautes per millorar la cohesió i la mixtura social així com lʼorganització social i econòmica del municipi, mantenint i incrementant el benestar assolit. El POUM hauria de donar resposta a un model de ciutat compacta, divers i cohesionat. No el veiem en aquest sentit.

La memòria social està desfasada. Malgrat el temps que hi ha hagut entre una aprovació inicial i l’altra, i una pandèmia enmig que ha canviat força coses, l’anàlisi de població i les dades relacionades amb habitatge es refereixen a 2017-2018. Són dades caduques no útils per a una bona planificació. Fruit d’aquesta mancança, la planificació en habitatge només posa el focus a un sol tipus de demanda de poder adquisitiu alt, però obvia la resta i la proposta d’habitatge per a la classes mitjanes i amb menys poder adquisitiu és insuficient. En l’aspecte social continuem molt lluny del 15% de solidaritat urbana a què obliga la llei pel Dret a l’habitatge.

En relació al parc agrari és important delimitar i protegir les zones agrícoles i un tipus d’agricultura i ramaderia que no sobreexplotin la terra. Per contra es continua permetent l’ampliació de les explotacions ramaderes intensives que tant contaminen.

Respecte a la mobilitat, malgrat que com a model general estem a favor del desenvolupament del transport públic i especialment del tren, es planifica espai per a una estació de mercaderies de dubtosa viabilitat amb el traçat de via actual i amb les aliances que l’haurien de fer possible febles, i en canvi, no s’expressa cap aposta per la millora del transport públic de persones.

Com ja vam manifestar a la primera aprovació, considerem innecessari el nou pont projectat perquè ja es disposa d’accessos per La Gleva i la Miranda i per tant s’evitaria la nova destrossa d’espai agrícola de l’altra banda del riu. Els estudis de què es disposa expressen que no és una obra necessària.

D’altra banda, cal aprofitar tot lʼespai industrial ja construït, no ens podem permetre tenir naus de milers de metres quadrats en desús. Cal buscar l'eficiència i la rehabilitació d'edificis i espais. En aquest sentit creiem important premiar les activitats que ajudin a gestionar i recuperar els recursos i valors del municipi de manera eficient i sostenible. Aplicar el principi de precaució en la gestió i lʼús del territori com un estímul per a altres activitats menys agressives amb el territori i amb més valor afegit. Posar limitacions i prohibir certes activitats perjudicials. Espais com el que deixa buit Prysmian (General Cable) caldria que poguessin combinar activitats de baix impacte ambiental, com podrien ser àrees tecnològiques, però també que facilitin el desenvolupament de l’economia social i solidària i de la indústria més petita, artesanal, evitant els grans centres comercials i hipermercats del que Manlleu està sobresatura i comporten la mort del petit comerç.

Trobem a faltar també una perspectiva de gènere en l’anàlisi i la planificació. Caldria incorporar un informe que tingui especialment en compte l'ús de l'espai públic que en fan les dones i els infants, així com les necessitats en relació a l’habitatge, la mobilitat, els equipaments i l’accés a l’activitat econòmica. Un POUM doncs, que no enfronta amb valentia els reptes socials, d’igualtat i d’equilibri ambiental que té Manlleu i Catalunya en els propers anys.