Que a dia d'avui una Senyera tapi l'àguila franquista que continua presidint la plaça del barri de Gràcia, podria ser ben bé una metàfora tan inquietant com realista del que ha passat a Manlleu, als Països Catalans i a l'Estat espanyol en general en els darrers vuitanta anys. El mirall en el qual s'hi reflecteix la pervivència d'un passat imposat per la força, la imatge d'una Transició que lluny de trencar amb el franquisme va a treballar-hi en connivència, i de l'Estat de les Autonomies resultant, que avui ens nega, en nom de la -seva- democràcia, drets de primer ordre com el dret a l'autodeterminació. (...)