Aquests dies s’ha fet evident que passejar és una activitat essencial, un valor de salut i de qualitat de vida. Però la realitat és que en els nostres pobles o ciutats s’ha convertit en un luxe, una activitat reservada a l’esbarjo dels ciutadans.

L’accés des de casa a una zona adequada per a passejar hauria de ser un dret semblant a l’accés a l’aigua, al clavegueram o a l’electricitat. Un servei públic vinculat a cada habitatge i carrer. Fa mig segle no ens hauríem ni plantejat aquest debat. Però els polítics i els urbanistes han capgirat el disseny dels nostres carrers i les nostres places per donar una preferència aclaparadora al cotxe privat; i aquí estem, envoltats de barreres arquitectòniques que fan una complicació arribar a l’àrea de passeig de la ciutat. 

El nou segle ens portarà a una crisi de model econòmic, social, ecològica, i segurament de salut, sense precedent. En aquest context no podem només reivindicar que la ciutat tingui un bonic apèndix on desconnectar del brogit, un parc que ens serveixi de pulmó, amb uns bancs que siguin punt d’encontre social o un circuit que ens ajudin a mantenir el cos actiu. sinó que demanem que totes aquestes necessitats també es facin presents, en la mesura possible, als nostres carrers, places, a peu de casa. Des de la CUP creiem que s’ha de garantir una ciutat en el seu conjunt saludable, neta, pensada per les persones, que sigui font de salut per tota la població. Això vol dir que cal un canvi de la visió urbanística, unes noves polítiques públiques amb perspectiva de gènere que afavoreixin la qualitat de vida del conjunt de la població.

Manlleu pateix d’aquest mal. Tenim un magnífic Passeig del Ter fruit de la lluita i la feina de molts manlleuencs i manlleuenques. Un balcó magnífic al riu que ens ajuda a no girar el cap i veure la resta de la trama urbana on mana el ciment i l’asfalt. Arribar caminant al Passeig del Ter o l’Arborètum, l’altra gran zona verda del poble, no sempre és fàcil o amable ja que la mobilitat, sobretot amb cotxets o bicicletes, no està ben resolta o simplement perquè hi estem allunyades. Aquestes zones tampoc disposen de bons accessos als entorns verds del municipi, entorns que poden oferir un passeig tranquil i saludable.

Actualment l’Ajuntament de Manlleu està en la fase final d’aprovació del nou POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal). En aquest nou pla no hi ha un canvi de model de mobilitat que abordi la massificació del vehicle privat i la qualitat de l’aire, situï al centre les necessitats de les persones i potenciï les distàncies curtes i el transport col·lectiu. Una oportunitat perduda. Des de la CUP hem demanat sempre un pla integral de mobilitat que prioritzi els vianants, les bicicletes i el transport públic a tot el municipi. Per exemple, hi ha mesures com afavorir els itineraris a peu entre tots els serveis públics de la ciutat que serien fàcils d’aplicar. L’objectiu final seria que els vehicles siguin els que demanin permís als vianants per circular en les zones urbanes i no a l’inrevés. 

Alhora no es pot donar per conclosa la ruta de l’Arborètum i el Passeig del Ter sinó que s’ha de treballar la continuïtat de l’anella verda a Manlleu. Una anella verda amb entitat i pressupost propi, si cal aprofitant camins i caminois existents, sense lligar-la a la ronda nord, cosa que la desvirtuaria irremediablement. Aquesta anella ens obrirà pas a tota la xarxa de camins rurals i llocs magnífics del nostre municipi; tot degudament senyalitzat. Finalment, també s’ha de solucionar l’accés a la Devesa de manera segura i definitiva, adequant la via més ferma que és pel barri de Vista Alegre.

Eudald Rifà
Assemblea CUP Manlleu