Moció per a garantir el dret a l'empadronament al municipi de Manlleu

L'empadronament és l'acte de registrar-se a l'Ajuntament de residència habitual i determina que aquella persona és considerada veïna d'aquella població. Per part de la ciutadania, el padró és una obligació i un dret. Per la seva banda, l’administració té l’obligació de garantir el seu exercici.

Cal tenir en compte que amb la inscripció padronal s’assoleix la condició política de ciutadà de Catalunya, d’acord amb la Llei 2/2003, de 28 d’abril, per la qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i, per tant, el padró és la porta d’accés als serveis bàsics, com l’educació i la sanitat, i és fonamental per garantir els drets de les persones. Així mateix, el padró resulta indispensable per al propi ajuntament per a obtenir les dades reals de les persones que habiten el seu municipi i poder determinar les diferents necessitats i mesures que cal prendre en les polítiques municipals. Les administracions locals tenen l’obligació de proporcionar-lo a tots els seus veïns i veïnes.

L’article 54.3 del Reial Decret 1690/86, pel qual s’aprova el Reglament de Població, possibilita l’alta al padró en els casos en què la persona sol·licitant no té un títol jurídic en relació al seu domicili o bé la persona sol·licitant no disposa d’un domicili fix, assignant-los-hi en aquests casos una adreça institucional (per exemple la de l’Ajuntament, albergs, centre cívic o altres adreces institucionals).

En aquest sentit, la instrucció sobre empadronament emesa per la Secretaria d’Immigració de la Generalitat de Catalunya, d’aplicació a tots els ens locals, conté instruccions precises respecte de com fer l’alta al padró en aquests casos. I també la Instrucció del INE, vinculant i d'obligat compliment, diu textualment que "els infrahabitatges com ara barraques, caravanes o, fins i tot, coves amb absència total de sostre poden i han de figurar com a domicilis vàlids en el padró", tota vegada que el padró no té per finalitat controlar el parc d’habitatge –per al qual ja hi ha altres instruments jurídics- sino el de censar el total de població que viu en un període determinat de temps en un municipi.

Tal i com recull la Instrucció de Secretaria d’Immigració de la Generalitat de Catalunya, l’objectiu a assolir passa per garantir que el Padró, com a registre administratiu, respongui a la realitat del municipi, a fi de garantir els drets i els deures de les persones i facilitar l’acció de govern local, i per a fer-ho només cal complir la normativa vigent pel que fa a la inscripció al Padró i evitar pràctiques que l’entrebanquin, tot implicant tots els serveis municipals en la gestió del Padró municipal.

En un moment d’emergència social com l’actual, en què s’han aguditzat les desigualtats socials sistèmiques, és més important que mai censar tota la població resident al municipi, sense posar traves que la llei no imposa, a fi que l’Ajuntament pugui desenvolupar polítiques socials eficients i que cap persona es quedi sense empadronar, com a porta d’accés necessària per a assolir els drets socials i civils més elementals.

Per aquests motius, el Grup municipal Alternativa Municipalista (CUP-AMUNT) proposa al Ple municipal l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Facilitar l’accés al padró i l’emissió dels certificats que hi van associats, atenent a la legalitat vigent:

A) Eliminar l’obligatorietat dels requisits de tenir un títol de propietat o contracte de lloguer de l’immoble, documents que no són obligatoris per a la tramitació del padró, tal com regula el Reial decret 1690/1986.

B) Incloure els diferents títols, documents, gestions i actuacions administratives que permeten acreditar domicili o residència al municipi en la tramitació de l’empadronament, més enllà dels documents de títol de propietat o contracte de lloguer de l’habitatge:

Persones sense domicili fix o sense sostre. Els serveis municipals emetran un informe que acrediti aquesta situació i se li assignarà una adreça municipal a efectes de comunicació, tal com preveu la normativa legal vigent.

● Persones en situació d’ocupació. Per a la comprovació de la veracitat de les dades relatives a la residència, quan no hi hagi un títol que n'avali l'ocupació, l’informe Parlament 2017 de la Sindicatura de Greuges recorda que el gestor municipal pot acceptar altres documents, com:

1) Autorització expressa, signada original, d'una persona major d'edat que ja està inscrita en l'adreça on es demana la inscripció, acompanyada d'una fotocòpia del seu document d'identitat on consti la seva signatura.

2) Autorització d'empadronament original, signada i segellada per la persona responsable de l'entitat i amb el nom, l'adreça i el NIF de l'entitat, en el cas que la persona sol·licitant es vulgui inscriure a un domicili col·lectiu com ara un hotel o una residència.

3) Factures de subministres a nom de la persona interessada.

4) O bé fer les comprovacions necessàries per altres mitjans (informes de serveis socials, inspecció del propi servei al domicili, etc.).

C) Publicar al web municipal la informació relativa als diferents títols, documents, gestions i actuacions administratives que permeten acreditar domicili o residència al municipi en la tramitació de l’empadronament en els casos especials de què parlen els anteriors apartats de l’acord.

SEGON.- Descartar l’ús del padró com una eina per combatre les situacions de sobreocupació, de control del parc d’habitatge o altres polítiques de l’àmbit de l’habitatge i l’urbanisme. En aquests casos, s’empraran els processos i les actuacions d’inspecció que contempla la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret d’habitatge i, si en el moment de l’empadronament se suscita la sospita d’un ús anòmal de l’habitatge, des del padró s’ha de derivar a l’àrea d’habitatge perquè s’actuï en consonància.

TERCER.-Adoptar les mesures oportunes perquè les gestions i verificacions relatives a l’empadronament les facin els tècnics municipals deslligant el padró de qualsevol altre tema relacionat amb la seguretat ciutadana.

QUART.- Acordar que es faci un preavís de la caducitat de la inscripció al padró de les persones estrangeres sense permís de residència de llarga durada a fi que puguin renovar- la si encara resideixen al municipi.

CINQUÈ.- Agilitzar la tramitació i la resolució de les sol·licituds i que en cap cas no es demori la resposta més enllà de tres mesos, termini que disposa l’article 21.3 de la Llei 39/2015 del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

SISÈ.-Donar instruccions als treballadors municipals responsables dels tràmits d’empadronament perquè responguin per escrit les sol·licituds d’informació sobre el tràmit que puguin formular les persones afectades per situacions especials, atesa la situació de vulnerabilitat i els problemes freqüents de comprensió de l’idioma.

SETÈ.- Elaborar i fer públic un protocol d’accés al padró clar i aplicable pels serveis municipals en consonància amb la normativa vigent que reculli tots els acords anteriors. Preferentment en forma de Reglament d’accés al padró municipal a través de la incoació de l’expedient, la constitució de la comissió redactora, l’aprovació inicial del text pel Ple, l’exposició pública, l’aprovació definitiva i la publicació al BOP, amb l’objectiu d’esvair tots els dubtes respecte de la tramitació del padró.

Manlleu, Països Catalans 9 d’octubre de 2023