Opinió | Parlar d'educació és parlar de llibertat

PARLAR D’EDUCACIÓ ÉS PARLAR DE LLIBERTAT

Segons dades de l'IDESCAT, al 2020, un 22,2% de la població de Manlleu tenia un nivell de formació assolit d'educació primària o inferior, un 35,5% un nivell de la primera etapa d'educació secundària, un 21,7% de segona etapa d’educació secundària i un 20,6% un nivell superior. Amb aquests resultats és evident que ens cal fer una aposta ferma per millorar el nivell de formació de la població de Manlleu, però, la dada més preocupant és la primera. Malgrat tendim a pensar que actualment tothom sap llegir i escriure, encara hi ha una part de la població que és analfabeta. Saber llegir i escriure és bàsic per poder conviure en societat, ens permet entendre codis, missatges i la informació, a la vegada que ens fa menys dependents.

Paulo Freire deia que “L’educació és llibertat”. Amb aquesta frase venia a dir que l’educació ens proporciona seguretat, autoestima i també ens permet conèixer les nostres possibilitats. Amb consciència, vivim el món des d’una altra perspectiva, no com a éssers dominats sinó com a éssers empoderats.

El camí de l’educació va més enllà de les aules i la infantesa o joventut, de manera que el dret a l’educació s’hauria de garantir en totes les etapes de la vida, començant per l’escola bressol i acabant per un envelliment actiu que reporti i sigui engrescador.

S’ha demostrat que l’etapa de l’escola bressol és clau pel desenvolupament físic, motor, emocional, afectiu, social i cognitiu dels infants. Així doncs, s’hauria de garantir l’accés a les escoles bressol a totes les famílies que així ho desitgin en condicions d’equitat. D’altra banda, també es podria reforçar i ampliar els espais de trobada entre famílies i infants, com a espais de criança comunitària. Des de la CUP, creiem que hem de ser capaces de veure Manlleu amb ulls d’infants, per això proposem fer un programa transversal que treballi la ciutat des de la seva perspectiva de forma inclusiva (itineraris segurs, parcs i jardins, activitats, espais de participació, etc.).

Pel que fa a l’ensenyament obligatori, no hi ha dubte que tots els centres educatius del municipi fan mans i mànigues per ajudar als alumnes en el seu procés d’aprenentatge, però tot i així, n’hi ha que no obtenen el graduat en Educació Secundària Obligatòria (ESO). Aquest jovent pot continuar formant-se a través de programes de formació i inserció (PFI) que els permetin iniciar-se en un ofici i els obrin la porta a accedir als Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM), però cal assegurar que hi ha les places suficients per a tothom que vulgui optar als PFI, no pot ser que hi hagi joves que quedin exclosos d’aquesta opció. També s’ha d’ampliar l’oferta educativa afegint cicles de grau bàsic al municipi que actualment només s’ofereixen en una única població de la comarca. El jovent ha de poder tenir opcions que els permetin realitzar-se i encaminar-se professionalment.

Ens cal apostar per una formació professional pública i gratuïta, garantint que hi hagi una xarxa suficient amb les infraestructures adients tenint en compte la ubicació dels centres. No en tenim prou amb anuncis d’ampliacions i de creació de nous centres en època de precampanya electoral. Des de la CUP treballarem perquè la construcció del nou edifici de l’Institut del Ter sigui una realitat, així com per ampliar l’oferta de cursos d’alfabetització i la formació a l’escola d’adults.

Ens cal aprofitar tots els espais possibles per completar l’oferta formativa, ens cal pensar en una educació al llarg de la vida, és a dir, abordar l’educació com un element permanent i global que va més enllà de l’educació formal. És per això que s’ha de promoure l’educació en el lleure, les escoles de música, d’idiomes, d’arts plàstiques, de teatre... tot aquest conglomerat que permet una formació més integral de les persones. Remarcar la importància de donar suport al teixit associatiu i a les entitats d’educació en el lleure com a espais de formació en valors i de persones socialment actives i crítiques amb l’entorn.

S’ha de posar en valor la feina que es fa des de les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) dels centres de Manlleu, organitzant conjuntament una àmplia i diversa oferta d’activitats extraescolars. Felicitar-les per la bona feina que fan de forma totalment altruista.

D’altra banda, ens cal aprofitar la riquesa que ens pot aportar com a comunitat els fruits d’un envelliment actiu, persones que amb la seva experiència i bagatge tenen molt a oferir al municipi. I tenint en compte que vivim en l’era digital, ens cal garantir l’alfabetització digital a partir de la participació comunitària o a través d’espais d’autoaprenentatge. No podem permetre que el desconeixement de l’ús de les noves tecnologies esdevingui una barrera per alguns col·lectius.

Finalment, convé tenir present que les activitats i festes del municipi poden esdevenir punts de trobada, d’intercanvi i per crear sinergies. Tenim la sort que la població de Manlleu és molt diversa, això és una riquesa i una gran oportunitat per tots. Ens cal generar en aquestes trobades espais que afavoreixin la cohesió social i intercultural, fent de la diversitat un aspecte de valor cultural i integrador.

Així doncs, com proposava Paulo Freire, l’educació pot esdevenir una eina que desperti la persona i la faci lliure. I com bé deia, cal “lluitar per una educació que ens ensenyi a pensar i no per una educació que ens ensenyi a obeir”.

Ens cal un nou rumb, perquè parlar d’educació és parlar de llibertat.

Montse Rabionet, assemblea de la CUP Manlleu
17 de maig de 2023