El Ple municipal de Manlleu del 20 de juliol de 2021 aprova la moció de la plataforma Aigua Pública Manlleu i es compromet a fer tots els passos necessaris per a remunicipalitzar la gestió de l'aigua el 2024. Des de la CUP ho celebrem i anunciem que fiscalitzarem amb lupa el compliment dels acords adoptats.
Revertim l'emergència climàtica, el porta a porta n’és un pas endavant
Els primers informes científics que alertaven de l’impacte insostenible que l’activitat humana sobre el planeta daten dels anys 70, i malgrat els esforços i les cimeres polítiques que han tingut lloc les últimes dècades, la humanitat es troba en situació d’emergència ambiental.
Al llarg d’aquest temps, Manlleu ha estat pioner en campanyes de sensibilització ambiental i ha estès la recollida selectiva de residus amb una èxit prou important, arribant a un 67% (2019) de recuperació de materials. La recuperació i reciclatge de materials és essencial per evitar la sobreexplotació dels recursos naturals.
No obstant, encara hi ha camí per recórrer per augmentar la quantitat de materials recuperats i la qualitat d’aquests residus. La recollida porta a porta ho pot fer possible. De l’experiència d’altres municipis sabem que s’incrementa tant els residus recollits separadament com la qualitat de les fraccions. Vist des del punt de vista econòmic, malgrat la recollida és més cara, redueix els costos d’abocador, suposa un ingrés major perquè augmenta la quantitat de materials que es reciclen i genera més llocs de treball.
Cal doncs un impuls clar i ben planificat per a la instauració d’aquest nou sistema i la corresponsabilització de la ciutadania. No podem obviar que requerirà d’un canvi d’hàbits i d’actitud per part de tots els manlleuencs i manlleuenques i per això, la participació, formació, comunicació i sensibilització caldrà que tinguin prioritat per tal que la implantació funcioni.
Tanmateix, per revertir l’emergència ambiental cal altres transformacions encaminades a reduir la quantitat de residus que es generen, és a dir, residu 0 i una aposta clara pel decreixement atès que la dinàmica capitalista basada en la sobreexplotació del planeta és la causa de tot plegat.
CUP MANLLEU
Agost 2021
Ho sabem bé, l’aigua és imprescindibles per a la vida. L’aigua ÉS vida. Així, l’accés a l’aigua és un dret humà universalment reconegut. Alhora, l’aigua no té preu i és de domini públic. Només es pot cobrar cànons o taxes per amortitzar la construcció, el manteniment i la gestió de les infraestructures que fan possible l’accés.
Manlleu es va afegir a les tendències neoliberals de privatització dels serveis públics dels anys 80 i va privatitzar la gestió del servei d’abastiment d’aigua potable. Malgrat el domini de l’aigua és públic i les infraestructures relacionades amb el cicle integral de l’aigua es financen bàsicament amb fons públics, es va optar per un model que genera importants i ingents beneficis a les empreses de manteniment de la xarxa, de construcció i de tecnologia.
El 1984, l’ajuntament de Manlleu va decidir licitar la gestió del servei i va contractar Saur, que posteriorment es va anomenar Sorea, i actualment Agbar. La concessió era per 10 anys prorrogables de 10 en 10 fins a un màxim de 50 anys. El benefici industrial que en rep Agbar és del 16%.
Preveient la pròrroga de 2014, Agbar va proposar una obra de “millora” del servei que consistia en anular la planta potabilitzadora municipal al·legant que era obsoleta, i passar a connectar-nos a la planta potabilitzadora comarcal Osona sud. Ara Manlleu compra l’aigua a l’empresa mixta Aigües d’Osona (participada pel Consell Comarcal d’Osona en un 51%, Aigües Vic en un 24,5% i Agbar en un 24,5%). Agbar gestiona aquesta compra afegint-hi un 6% més de benefici industrial. Que l’Ajuntament de Manlleu sigui part integrant del Consell Comarcal no s’ha tingut en compte, de manera que ens comprem l’aigua a nosaltres mateixos, regalant-li beneficis a Agbar. D’altra banda, Agbar és part de l’empresa mixta comarcal i per tant, novament beneficiada per aquest “negoci” a Manlleu.
Les obres d’aquest canvi de captació van tenir un cost d’uns 2 milions d’euros que Agbar va finançar amb la condició d’assegurar-se la concessió del servei fins al 2034. No obstant, a la pròrroga es va establir que el 2024 l’Ajuntament podia recuperar la gestió si s’havia amortitzat la inversió. Des de 2017, amb la nova connexió en funcionament, les abonades al servei i l’Ajuntament estem retornant aquesta inversió a través del rebut de l’aigua. Agbar cobra un interès per aquest préstec de l’1,46%, molt superior del que cobren les entitats bancàries.
La gestió privada d’aquest servei ha tingut diverses conseqüències, especialment els últims 10 anys. D’una banda, ha suposat la desvirtuació de la funció de servei públic: els governs municipals de cada moment s’han anat despreocupant de la seva responsabilitat pública i no vetllen per una gestió tècnica ni financera eficaç. Com és que la xarxa té un 30% de pèrdues? Com és que paguem la inversió tan cara havent-hi altres vies més barates? Com és que l’Ajuntament no ha reclamat a Agbar que corregeixi tota la sobrefacturació que vam patir just després del confinament domiciliari per la Covid-19?
Per l’altra, s’ha perdut el control de les decisions sobre la xarxa i el servei. Sorea va proposar la inversió per a la nova captació al seu criteri. No hagués estat més barat modernitzar la potabilitzadora pròpia i seguir captant l’aigua directament?
I també constitueix una important transferència de diners de les abonades i de l’Ajuntament cap al benefici privat d’Agbar i els seus accionistes.
L’any 2024 finalitzarà la pròrroga vigent. És moment, doncs, de posar-se a treballar per tal que el servei sigui realment públic, democràtic, sobirà i sostenible, a través de la seva remunicipalització. Amb l’aigua no s’hi fa negoci.
Maira Costa Casas
CUP Manlleu
MOCIÓ QUE PRESENTA LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR DE MANLLEU DE SUPORT A PABLO HASÉL I LA PRESERVACIÓ DEL DRET DE LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ
Pablo Hasél, artista raper, ha entrat a presó aquest dimarts al matí, acusat d’injúries a la corona, injúries a les institucions de l'estat i enaltiment del terrorisme. Aquesta detenció, que suma un nou pres a la vergonyosa llista de presos i preses polítiques, va ser executada pel cos Mossos d'Esquadra amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, en oposició total al reconeixement de drets fonamentals.
Però no tot comença amb Pablo Hasél ja que hem de recordar els “titiriteros” i també l’exili de Valtònyc acusat també d’injúries a la corona, entre d’altres artistes represaliats. Tots aquests procediments converteixen l’Estat Espanyol en un dels estats del món que practica la persecució de més artistes.
Hauria de semblar que la mala anomenada “transició democràtica”, després de la dictadura de Franco, assegurés una evolució sòlida cap al blindatge d’una garantia de drets socials, civils i polítics però queda palès que no és així. Pablo Hasél es convertirà en el primer artista empresonat a l’Estat Espanyol des dels inicis de la “transició democràtica”.
Cada vegada, som més conscients que accions d’aquestes característiques són advertiments per tal d’apaivagar la dissidència política i ideològica. Ja ho hem vist amb l’empresonament de les preses i presos polítics i l’exili de les polítiques i polítics catalans. Ara toca l’àmbit de la cultura, apel·lant la prohibició del dret a la llibertat d’expressió, un dret avalat per la Carta dels Drets Humans i per la mateixa Constitució Espanyola però que ha estat obviat per un Aparell d’Estat que actua de la mateixa manera que opera de la mateixa manera amb independència de quin partit hi hagi al gobierno.
Per aquests motius, el Grup Municipal de la CUP presenta davant del Consell Plenari l’adopció dels següents ACORDS:
