Documents

A MANLLEU LA CUP HI SOM PER EMPRENDRE UN NOU RUMB

Des de fa anys a Manlleu tenim reptes importantíssims en molts àmbits: en la política d'habitatge, en oferir unes expectatives de futur al jovent, en la gestió de serveis, en protegir el nostre patrimoni natural, en poder respirar un aire net, en garantir llocs de treball dignes, en protegir el petit comerç, en la igualtat i el feminisme, en reteixir el vincle social i aconseguir uns barris cohesionats. Des de la CUP fa molt temps que treballem en un programa i en unes propostes polítiques transformadores que tenen per objectiu anar a l'arrel d'aquestes qüestions tan importants. Propostes polítiques d'esquerres encaminades a garantir que a Manlleu tothom hi visqui dignament.

Els últims anys hem vist com els partits que han governat han estat incapaços de crear un veritable equip de govern. Cada regidoria ha fet la guerra per la seva banda sense tenir un horitzó clar compartit, sense un projecte col·lectiu potent de cap a on volien portar Manlleu. La manera de pactar també ha seguit aquesta lògica: estabilitat a canvi d'un repartiment de cadires. Aquesta en cap cas és la nostra cultura política. Creiem que en qualsevol pacte, el projecte i un model de ciutat és el que s'ha de posar damunt la taula. Fer un esforç per a consensuar propostes és l'única manera de que per fi puguem aplicar solucions profundes a tots aquests reptes. Que puguem fer real aquest nou rumb que necessita Manlleu.

Aquesta manera de fer política de l’actual equip de govern ha provocat una gestió erràtica amb fiascos econòmics considerables, com hem vist, per exemple, en el projecte de la nova comissaria de la policia local, refet tres cops, amb una despesa de diners considerable abans de començar les obres; o el conveni amb la Universitat de Vic per fer els estudis a l’antiga biblioteca, on l’Ajuntament ja ha pagat un any de lloguer i encara no ha començat l’activitat prevista inicialment; o amb el cas de la reindustrialització de la zona de Prysmian, que amb la destrucció de 500 llocs de treball, l’Ajuntament va rebaixar en més de 400.000€ la plusvàlua amb el compromís de crear nous llocs de treball i la instal·lació de noves empreses, han passat anys i només hi ha instal·lada una empresa de logística que no ha reactivat la seva activitat ni els llocs de treball.

Necessitem un nou rumb per revertir aquest desgavell i fer una gestió valenta i transparent. Necessitem un nou rumb per recuperar el control públic de tots els serveis que hem externalitzat, creant una empresa pública que permeti anar-los recuperant. Hem de començar per recuperar la gestió del servei d’abastament d’aigua, aprofitant la possibilitat que tenim aquest 2024 per finalitzar el contracte amb Agbar.

Per nosaltres, no hi ha política sense ètica i per això aquesta candidatura, segueix compromesa a complir un Codi Ètic que contempla mesures de transparència, de limitació de mandats, de compromís de no demanar crèdits bancaris, de limitació de sous, que garanteix que no hi hagi duplicitat de càrrecs i amb mesures de democràcia directa i participativa. Quan acabem la campanya, com hem fet en totes les eleccions, publicarem també el seu cost.

Volem governar. Acceptem el compromís, negociant el programa, no les cadires. No eludim responsabilitats. Volem estar a l’equip de govern amb la força necessària per fer polítiques radicalment d’esquerres.

A Manlleu una CUP forta el dia 28 de maig serà decisiva per evitar un pacte de les dretes i per evitar l'ascens de l’extrema dreta. El diumenge 28 hem d’omplir les urnes de municipalisme, d'antifeixisme, d’ecologisme, de feminisme i d’anticapitalisme.

Però sobretot a partir del dia 29 es necessiten mans. Només amb la implicació de totes i tots aconseguirem canvis profunds a Manlleu. Tothom és necessari, des de tots els àmbits. Des de l'Ajuntament, evidentment, però també des de les entitats i associacions, el moviment veïnal, els col·lectius feministes, l'àmbit educatiu, els llocs de treball, i molts més.

És empenyent des de tots els àmbits que aconseguirem que Manlleu agafi un nou rumb.

 

Lleonard Sanchez
Assemblea de la CUP-Manlleu
24 de maig de 2023

PARLAR D’EDUCACIÓ ÉS PARLAR DE LLIBERTAT

Segons dades de l'IDESCAT, al 2020, un 22,2% de la població de Manlleu tenia un nivell de formació assolit d'educació primària o inferior, un 35,5% un nivell de la primera etapa d'educació secundària, un 21,7% de segona etapa d’educació secundària i un 20,6% un nivell superior. Amb aquests resultats és evident que ens cal fer una aposta ferma per millorar el nivell de formació de la població de Manlleu, però, la dada més preocupant és la primera. Malgrat tendim a pensar que actualment tothom sap llegir i escriure, encara hi ha una part de la població que és analfabeta. Saber llegir i escriure és bàsic per poder conviure en societat, ens permet entendre codis, missatges i la informació, a la vegada que ens fa menys dependents.

Paulo Freire deia que “L’educació és llibertat”. Amb aquesta frase venia a dir que l’educació ens proporciona seguretat, autoestima i també ens permet conèixer les nostres possibilitats. Amb consciència, vivim el món des d’una altra perspectiva, no com a éssers dominats sinó com a éssers empoderats.

El camí de l’educació va més enllà de les aules i la infantesa o joventut, de manera que el dret a l’educació s’hauria de garantir en totes les etapes de la vida, començant per l’escola bressol i acabant per un envelliment actiu que reporti i sigui engrescador.

S’ha demostrat que l’etapa de l’escola bressol és clau pel desenvolupament físic, motor, emocional, afectiu, social i cognitiu dels infants. Així doncs, s’hauria de garantir l’accés a les escoles bressol a totes les famílies que així ho desitgin en condicions d’equitat. D’altra banda, també es podria reforçar i ampliar els espais de trobada entre famílies i infants, com a espais de criança comunitària. Des de la CUP, creiem que hem de ser capaces de veure Manlleu amb ulls d’infants, per això proposem fer un programa transversal que treballi la ciutat des de la seva perspectiva de forma inclusiva (itineraris segurs, parcs i jardins, activitats, espais de participació, etc.).

Pel que fa a l’ensenyament obligatori, no hi ha dubte que tots els centres educatius del municipi fan mans i mànigues per ajudar als alumnes en el seu procés d’aprenentatge, però tot i així, n’hi ha que no obtenen el graduat en Educació Secundària Obligatòria (ESO). Aquest jovent pot continuar formant-se a través de programes de formació i inserció (PFI) que els permetin iniciar-se en un ofici i els obrin la porta a accedir als Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM), però cal assegurar que hi ha les places suficients per a tothom que vulgui optar als PFI, no pot ser que hi hagi joves que quedin exclosos d’aquesta opció. També s’ha d’ampliar l’oferta educativa afegint cicles de grau bàsic al municipi que actualment només s’ofereixen en una única població de la comarca. El jovent ha de poder tenir opcions que els permetin realitzar-se i encaminar-se professionalment.

Ens cal apostar per una formació professional pública i gratuïta, garantint que hi hagi una xarxa suficient amb les infraestructures adients tenint en compte la ubicació dels centres. No en tenim prou amb anuncis d’ampliacions i de creació de nous centres en època de precampanya electoral. Des de la CUP treballarem perquè la construcció del nou edifici de l’Institut del Ter sigui una realitat, així com per ampliar l’oferta de cursos d’alfabetització i la formació a l’escola d’adults.

Ens cal aprofitar tots els espais possibles per completar l’oferta formativa, ens cal pensar en una educació al llarg de la vida, és a dir, abordar l’educació com un element permanent i global que va més enllà de l’educació formal. És per això que s’ha de promoure l’educació en el lleure, les escoles de música, d’idiomes, d’arts plàstiques, de teatre... tot aquest conglomerat que permet una formació més integral de les persones. Remarcar la importància de donar suport al teixit associatiu i a les entitats d’educació en el lleure com a espais de formació en valors i de persones socialment actives i crítiques amb l’entorn.

S’ha de posar en valor la feina que es fa des de les Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) dels centres de Manlleu, organitzant conjuntament una àmplia i diversa oferta d’activitats extraescolars. Felicitar-les per la bona feina que fan de forma totalment altruista.

D’altra banda, ens cal aprofitar la riquesa que ens pot aportar com a comunitat els fruits d’un envelliment actiu, persones que amb la seva experiència i bagatge tenen molt a oferir al municipi. I tenint en compte que vivim en l’era digital, ens cal garantir l’alfabetització digital a partir de la participació comunitària o a través d’espais d’autoaprenentatge. No podem permetre que el desconeixement de l’ús de les noves tecnologies esdevingui una barrera per alguns col·lectius.

Finalment, convé tenir present que les activitats i festes del municipi poden esdevenir punts de trobada, d’intercanvi i per crear sinergies. Tenim la sort que la població de Manlleu és molt diversa, això és una riquesa i una gran oportunitat per tots. Ens cal generar en aquestes trobades espais que afavoreixin la cohesió social i intercultural, fent de la diversitat un aspecte de valor cultural i integrador.

Així doncs, com proposava Paulo Freire, l’educació pot esdevenir una eina que desperti la persona i la faci lliure. I com bé deia, cal “lluitar per una educació que ens ensenyi a pensar i no per una educació que ens ensenyi a obeir”.

Ens cal un nou rumb, perquè parlar d’educació és parlar de llibertat.

Montse Rabionet, assemblea de la CUP Manlleu
17 de maig de 2023

TOCA MOURE’NS. CAP A UNA MOBILITAT JUSTA I SOSTENIBLE

Són dies d’eleccions, dies de campanya i de propostes de tot tipus, on ens juguem el nostre futur més immediat com a societat. Aquest any coincideixen amb l’arribada del bon temps on, a més de la rutina habitual d’anar a la feina i conciliar-la amb la vida familiar, busquem estones per gaudir dels vespres a la fresca, passejant o fent exercici, a peu, en bicicleta, aprofitant l’entorn. És aquí on apareix el concepte sobre el que tracta aquest article, la mobilitat.

Situem-nos. Des de fa anys, els pobles i ciutats d’arreu es debaten models de mobilitat oposats. El model de mobilitat centrat en el vehicle privat ha esdevingut el model prevalent i un reflex de la societat on vivim, on el consum, l’ús il·limitat de combustibles fòssils i l’individualisme predominen. La contaminació atmosfèrica que deriva d’aquest model suposa la mort prematura de més de 3.500 persones cada any. Cal donar-li la volta perquè té un cost econòmic, social i mediambiental insostenible.

Des de la CUP apostem per un model que defensi el vianant, dissenyant el barri a escala humana i dotant-lo de perspectiva de gènere. Augmentant les zones peatonals per fomentar la interacció social, l’economia local, l’accessibilitat als serveis i en definitiva millorar la qualitat de vida. Un model que possibiliti una ciutat amiga de la bici, que acabi amb la presència massiva de cotxes al centre i que d’aquesta manera protegeixi la qualitat de l’aire i la salut de les persones.

Quan parlem d’augmentar les zones peatonals del centre i dels carrers més concorreguts, pacificant el trànsit motoritzat, pensem en actuacions relativament costoses però necessàries. Cal continuar amb el model de carrer amb plataforma única que ja tenim al centre als carrer del Pont, Enric Delaris i Sant Jordi i estendre’l al primer tram del Passeig de Sant Joan i carrers, ara mateix, gens amistosos pel vianant com el de la Cavalleria i de Sant Jaume. L’objectiu final és que els vehicles siguin els qui demanin permís als vianants per circular en les zones urbanes i no a l’inrevés.

Si bé es cert que actuacions com les anteriors requereixen inversions importants, no ho és menys que hi ha intervencions de molt baix cost que ens permetrien fer una transició cap a la situació ideal. Per exemple, la creació d’una xarxa de camins escolars segurs resoldria els col·lapses que es produeixen en els accessos als centres educatius. Iniciatives com les del BusBici són en aquest sentit magnifiques notícies i cal estendre-les a totes les escoles i instituts de Manlleu.

Tenim el poble ideal per moure’ns a peu o en bicicleta. Manlleu no és tan gran com per haver d’agafar el cotxe en la gran majoria de desplaçaments que es fan dins del municipi. Ja disposem d’un tram de carril bici extensible a altres tipus d’usuaris no motoritzats. De fet, cal allargar-lo fins arribar a l’estació de tren i exportar-lo a les altres travesses urbanes del municipi com poden ser el Passeig de Sant Joan i la resta de l’Avinguda Puigmal. No obstant, el carril bici perd el sentit si en el punt de destinació no hi ha un lloc pensat per deixar de manera segura les bicicletes. Per això és imprescindible buscar i desenvolupar àrees d’aparcament, almenys en tots i cadascun dels equipaments municipals i especialment en punts d’intercanvi de mode de transport com l’estació de RENFE.

En aquest nou paradigma, passejar ha de ser una activitat essencial, un valor de salut i de qualitat de vida però en els nostres pobles i ciutats s’ha convertit en un luxe. Manlleu pateix d’aquest mal. Tenim un meravellós Passeig del Ter fruit de la lluita i la feina de moltes manlleuenques i manlleuencs. Un balcó magnífic al riu. Arribar caminant al Passeig del Ter o l’Arborètum, l’altre gran zona verda del poble, no sempre és fàcil o amable. Aquestes zones tampoc disposen de bons accessos als entorns verds del municipi, bons exemples en són Lourdes, el Poquí, i la zona del Fugurull. Així doncs, no es pot donar per conclosa la ruta de l’Arboretum i el Passeig del Ter, s’ha de treballar la continuïtat de l’anella verda a Manlleu. Una anella verda amb entitat i pressupost propi, aprofitant els camins i caminois existent.

En resum, el nostre municipi té les condicions ideals, per dimensions, població, entorn i situació, per fer una canvi real en la mobilitat i per fer-la més sostenible i socialment més justa. Per això des del grup municipal de la CUP creiem que és el moment de fer una aposta decidida i definitiva en aquest sentit, el que hi ha en joc no és menor, ni més ni menys que la salut i la qualitat de vida de totes les persones que tenim la sort de gaudir de Manlleu. Ho diu bé el diccionari, mobilitat, qualitat de mòbil, que es mou, que pot ésser mogut o transportat. Toca moure’ns.

Ricard Comajoan - assemblea de la CUP Manlleu
10 de maig de 2023

Faig notar des del principi d’aquest article que només parlaré de vida.

Li diré a la transició energètica TE i a la sobirania energètica SE.

La transició és un canvi. Canviar és anar d’un model a un altre. La vida canvia quan el seu entorn canvia. Si la vida veu amenaçada la seva existència i pervivència reacciona canviant alguna cosa. Diem que s’adapta. Canviar mai és fàcil.

La TE és canviar en diversos aspectes relacionats amb l’energia. Canviar d’un model de generació d’energia basat en els combustibles fòssils no renovables a un altre basat en energies renovables. També és canviar el model de consum actual per un consum més eficient i més responsable (l’energia més sostenible és la que no es gasta). Explicat així sembla senzill, però no ho és. Canviar mai és fàcil.

Inevitablement hem de fer la TE. Tot i que encara hi ha gent que pensa que no s’ha de fer, el consens s’amplia més i més en el temps des que es va començar a escriure i parlar de tots aquests temes. Pensem, per exemple, que l’informe “Els límits del creixement”, elaborat pel Massachusetts Institute of Technology (MIT), és de l’any 1972. Aquest informe va ser un dels que van inaugurar el corrent de pensament on es qüestionava la manera com la nostra espècie estava funcionant en aquest món. L’informe deia que si continuava el ritme d'explotació dels recursos fòssils i el consum energètic en cent anys es provocaria un col·lapse ecològic. Cinquanta anys després el Grup Intergovernamental d'Experts en Canvi Climàtic ens confirmen el diagnòstic que van fer els experts del MIT. Alguns sectors econòmics crítics amb aquest informe pronosticaven que la tecnologia resoldria els problemes ambientals i que l´energia nuclear produiria electricitat de forma il·limitada. Aquests pronòstics no s'han fet realitat.

Hem de fer la TE perquè ens hi va la vida. La TE és una necessitat per un motiu molt senzill: el nostre món està malalt greu perquè el sistema actual prima “el tenir” i descuida la vida. Segurament la TE serà de les primeres transicions que haurem d’anar fent per canviar de sistema.

Hem de fer moltes coses per tal de materialitzar la TE. Les transicions cap a nous models comencen inevitablement dins els cors i les ments dels individus i es fan efectives quan arriben al cor i la ment de les seves comunitats. La TE ha de garantir un subministrament d’energia 100% renovable, de proximitat i un consum eficient i responsable.

La sobirania és ser responsable del que ens és propi. Algú és sobirà quan se sent responsable, quan és capaç i quan té la voluntat de governar el que li és propi. De la mateixa manera podríem parlar d’una comunitat sobirana.

La SE és ser responsable de l’energia pròpia. Algú és sobirà en temes d’energia quan té la voluntat de governar el que li és propi en la generació, l’emmagatzematge, la distribució, la gestió i el consum d’energia. De la mateixa manera podríem parlar d’una comunitat sobirana en temes d’energia.

És la comunitat la que ha de decidir si hem d’anar cap a la SE.

Pensem que hauríem d’anar cap a la SE per poder assegurar-nos una vida justa i digna. L’alternativa a la SE és que la TE ens la faci algú aliè a la comunitat. Li diré intencionadament a aquest element aliè “mercat especulatiu”. També diré que un “mercat especulatiu” és un mercat que menysté la vida i que és molt capaç, i ho demostra cada dia, de ser injust i desigual. De cap manera s’ha de ser injust amb la vida i desigual amb les persones.

Hem de fer moltes coses per tal de materialitzar la SE. Les sobiranies comencen inevitablement dins els cors i les ments dels individus i es fan efectives quan arriben al cor i la ment de les seves comunitats.

La SE ha de recuperar la generació d’energia de proximitat, l’emmagatzematge, la distribució i la gestió de l’energia com a servei públic i garantir el subministrament bàsic per a tota la ciutadania.

Cal un nou rumb perquè parlar d’energia és parlar de vida.

Santiago Ramos
Assemblea de la CUP Manlleu

Pàgines