L’Ajuntament de Manlleu ha comunicat que es fa enrere i desisteix de la promoció d’habitatge públic, tan necessari a Manlleu com a tot el país. La CUP considerem aquesta decisió un despropòsit i error molt greu per al municipi i demanem a l’equip de govern que ho reconsideri urgentment i no deixi perdre el finançament de 2.886.268€ procedent del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, procedent de la Unió Europea-Next Generation EU.

Manlleu i l’Ajuntament no hi poden renunciar per diversos motius:

L’habitatge és una necessitat bàsica i un dret fonamental. Per tant, les polítiques i la gestió d’habitatge han de ser una prioritat estratègica clau per a tota administració. Portem més de 15 anys en emergència habitacional i amb uns preus de lloguer disparats que cada vegada dificulten l’accés a l’habitatge i el seu manteniment a més persones. Fins i tot qui disposa d’habitatge veu com cada vegada hi ha de destinar un esforç econòmic major.

A Manlleu l’oferta de lloguer privat és molt reduïda i el preu del lloguer ha augmentat un 35% entre 2015 i 2020, una des les pujades més altes a Catalunya. 

La demanda d’habitatge protegit també és clara i coneguda per l’Ajuntament i el Consell Comarcal atès que hi ha un registre de sol·licitants d’Habitatge protegit. A Manlleu hi ha almenys una seixantena de persones inscrites i esperant habitatge des de fa anys. De fet, moltes altres potencials persones sol·licitants, ja ni tant sols s’inscriuen al Registre perquè saben que no hi ha habitatge. Habitatge que hauria d’ajudar a frenar les pujades de preu i a facilitar l’accés a l’habitatge al jovent i a la classe treballadora especialment. 

D’altra banda, la Llei pel Dret a l’Habitatge de Catalunya, de 2007, i el Pla Sectorial de l’habitatge obliguen als municipis amb demanda forta i acreditada d’habitatge com és el cas de Manlleu, a complir amb el principi de solidaritat urbana, és a dir, ha de disposar, en el termini de vint anys (des de 2007), d'un parc mínim d'habitatges destinats a polítiques socials del 15% respecte del total d'habitatges principals existents. Estem lluny d’aquest tant per cent.

A nivell econòmic, Manlleu és un municipi amb un pressupost relativament petit, prop de 25,5 milions d’€ per 2023. L’equip de govern sap prou bé que la possibilitat de finançar la construcció d’habitatge públic amb fons propis és molt reduït. Per això, renunciar a aquests 2,8M€ i a la possibilitat que es pugui promoure habitatge sense pràcticament impactes sobre el pressupost municipal, és una molt mala decisió.

El POUM, de recent aprovació, preveu els terrenys per a habitatge protegit distribuïts equilibradament pels barris com queda palès a la licitació amb dos blocs en entorns diferents del municipi, la qual cosa facilitaria la mixtura social. Cal dir també que perquè sigui viable la construcció i promoció d’habitatge, cal que els edificis tinguin un nombre significatiu d’habitatge per a la seva explotació, per tant, l’argument que per a descartar-ho que expressa l’equip de govern, no té fonament.

Tenim una oficina d’habitatge que no pot comptar amb res més que la bona voluntat del personal tècnic que atén per gestionar prestacions de lloguer i intentar aturar temporalment alguns desnonaments. Una oficina d’habitatge sense habitatges. 

A tan sols dos mesos de l’inici de legislatura veiem com s’esfuma l’única actuació real que molt probablement podrà tirar endavant aquest equip de govern en tot el mandat, l’única actuació rellevant de la darrera dècada en habitatge. I un equip de govern que demostra la seva nul·la disposició a assumir les seves responsabilitats en la matèria en contra del que està obligat per la Llei pel Dret a l’habitatge i les normes relacionades i pel que va aprovar al POUM. Estem convençudes que tot projecte es pot repensar, millorar o reformular, però Manlleu, com cap altre municipi de Catalunya, no està en condicions de renunciar a la promoció d’habitatge assequible. Aquesta era i hauria de ser una oportunitat per Manlleu i l’equip de govern per tirar endavant un projecte necessari per a la garantia dels drets i per a la convivència i la comunitat, amb l’experiència que aquest municipi ja té després de la Llei de Barris i que va ser referent a Catalunya.